Joan Lladó (Portocristo, 1978) és un animal polític. Va dedicar-hi un grapat d'anys importants de la seva vida. Va ser candidat a la batlia de Manacor per Esquerra Republicana, partit del qual fou president a les Illes Balears. I va a arribar a conseller insular d'Emergències, un càrrec que va deixar perquè considerava que els seus socis de govern no complien els compromisos que havien adquirit. Després va fer-se hoteler. Ara regenta deu establiments hotelers, la majoria a Menorca, i impulsa petites promocions de reforma immobiliària. Aquests dies passats, ha estat el portaveu de la presentació de Som Mallorca, un nou partit que, arriba, diu, "per sacsejar els espais polítics".
Què és Som Mallorca?
És una cosa que està en moviment, un grup de gent que provenim d’un espai progressista i sobiranista, però que tenim la vocació de condicionar la vida política illenca. Ens hem constitutït com a partit polític. No som una organització ni un grup social. Pensam que fa falta una eina política per canviar les coses. Hi som amb vocació i voluntat de presentar-nos a les pròximes eleccions.
Per què fa falta un nou partit?
Més que de sigles, estam mancats d’idees i d’execució d’idees, perquè pens que molta de gent ja pensa que hi ha certs dogmes ideològics que estan caducats i molta de gent pensa que el principal problema que tenim ara és demogràfic. Cal una execució de polítiques per frenar aquest desenvolupament insostenible. Aquesta és la nostra prioritat. Els partits d’obediència insular han prioritzat l’ocupació de llocs de feina i de direccions generals i no l’execució de polítiques. Aquestes dinàmiques s’han de rompre, no val dir que defenses els interessos de les Illes Balears i que no condicionis els pressuposts. MÉS ha tengut un diputat a Madrid que no ha servit absolutament per a res pel que fa als interessos de les Illes Balears. S’han aprovat uns pressuposts que aporten 221 euros de mitjana per habitant a l’estat. Als habitants de les Balears ens toquen 133 euros per habitant. I això s’ha aprovat amb el vot acrític de MÉS. No hi ha habitatge i els darrers deu anys s’han construït 1.900 nous habitatges protegits. Una misèria. No arribam ni a un vint per cent de la mitjana europea. No em val que treguin aquesta bandera o aquesta altra el dia de les eleccions i després no vegem concreció en res. Fa falta que sacsegem els espais polítics.
Quins són aquests dogmes que dius que s’han de superar?
Davant la situació demogràfica que tenim fan falta plans de xoc. L’esquerra ha tengut dogmes en referència a la responsabilitat social, però de vegades se n’ha fet mal ús. Tenim una taxa d’un dotze per cent d’aturats, més del doble d’atur que a alemanya. Tenim molta de gent acomodada fora del mercat laboral i molta pressió humana. S’ha de desincentivar la immigració i s’han d’eliminar ajuts que no serveixen per a això. Trob molta de gent de l’espai progressista que hi està totalment d’acord. Jo vaig ser d’esquerres perquè creia en la justícia, però de vegades hi ha comportaments que són injustos per a tothom. És just que dins la reunificació familiar, qualcú pugui incorporar els seus pares que no han cotitzat mai a les Illes Balears? És just per a la gent que ha cotitzat i ha viscut en aquesta terra? Si volem sobreviure com a poble, no podem continuar així. Tenim dret a existir com a cultura, com a poble, com la té qualsevol altra. I hem d’estar oberts a incorporar nous mallorquins però hem de tenir clar quina capacitat tenim d’assumpció.
El que caldria, en tot cas, és canviar el sistema de producció, i sobretot decréixer. O no?
El problema demogràfic el tenim tant amb rics com amb pobres. No és una qüestió de classe. Tenim un problema importantíssim del preu de l’habitatge per la compra d’immobles per part d’estrangers rics. L’insularisme i el mallorquinisme ha de reforçar els residents. S’han de posar uns límits i s’ha d’ajudar que la gent que fa anys que resideix en aquesta terra pugui accedir a l’habitatge. Cal ajudar i protegir el model tradicional i la propietat de la nostra gent. És un tema de preservació. Per això cal un canvi de model. Mentre continuem creixent de manera exponencial no aturarem aquest flux. I aquest canvi de model necessita la intervenció política. No hi ha canvi possible, si no afrontam de manera contundent la recuperació d’aquests doblers que se’n van i no tornen tampoc no hi ha res a fer. Fa falta una eina que condicioni govern. Hem de diversificar l’economia en moltes direccions. Hem de poder compensar la insularitat. Un pagès insular s’endú un u per cent de guany damunt la seva producció. Un de la península s’endú un 9. S’han de compensar costs d’importació i d’exportació. Tenim alternatives, però necessitam recursos. Amb mil milions d’euros podríem amortitzar 20.000 places hoteleres i convertir-les en habitatge protegit. Però no podem decréixer si no tenim un pla B.
Com hi arribam?
Hi ha moltes coses a fer, les infraestructures i els llocs de feina s’han d’adequar als nous volums, s’han de perseguir les 40.000 places il·legals, s’ha de socialitzar el turisme, potenciar l’oferta complementària, posar una segona ecotaxa als establiments que ofereixin el tot inclòs. Són necessàries mesures per socialitzar els beneficis del turisme. Jo no estic d’acord amb la moratòria. El que s’ha de fer és amortitzar allò que no serveix… Potenciar el turisme de qualitat: un establiment de cinc estrelles ha de menester quatre vegades més personal que no un de més baixa categoria. Pensar el turisme és important.
Però si multiplicam o mantenim els llocs de feina… no decreixem.
S’ha de planificar. Hi pot haver menys places però sense aturar el sector. Un 87 per cent del nostre PIB depèn del turisme, i no podem quedar ancorats…. Hi ha gent que diu que no s’ha de fer promoció turística. I tant que se n’ha de fer! Hem de fer el que ens convengui. Hem d’eliminar places que sumin menys, però no podem aturar el turisme ni podem insultar els turistes… Hi ha turistes que senten que no els volem…
Parles de condicionar la vida política. Sou un partit que comença i a partir de l’experiència viscuda els darrers cinquanta anys, hem vist que tant el centredreta regionalista com l’ecosobiranisme progressista es mouen entre els tres o quatre diputats. Normalment fan falta per governar, i pacten, però els seus postulats acaben diluïts dins les prioritats de PP o PSOE, a qui, en el millor dels casos, només fan de crossa.
És que la crossa no ha de ser per fer caminar el partit de torn estatal, sinó perquè caminin els mallorquins. El model de partit polític que cream preveu que la direcció política ha d’estar deslligada de la representació institucional. Els partits han d’estar dirigits per gent que no visqui de la política. Al final tot es perverteix molt, quan hi ha llocs de feina. M’encanta el model basc, amb l’Euskadi Buru Batzar… la direcció política ha de ser la forta.
I no hi ha espai en les estructures que ja hi ha creades per fer això que proposa Som Mallorca?
L’intent de fer-ho va donar com a resultat que les estructures que perpetuen aquesta manera de funcionar han duit aquest espai ideològic a deixar de prioritzar el país. S’ha intentat, però el fet de fracassar, ha duit MÉS a situar-se a l’esquerra del PSOE i sense projecte de país, dient amén, amb polítiques que al meu entendre van contra allò que s’ha de defensar si tenim sentit de país. Ens podem trobar al futur, sí. Ara bé, nosaltres tenim un objectiu clar: un pla de xoc per a la nostra supervivència com a mallorquins. És la nostra prioritat, perquè vivim un moment d’emergència del país. No podem esperar Godot, no podem esperar un senyor que no arriba mai… Necessitam solucions per a la nostra comunitat humana, que som els mallorquins. Tothom sap d’on venim…
Però sabem cap a on anam?
Cap a un espai de confluència de voluntats, de gent que tenguem un mínim comú denominador: sobreviure com a comunitat humana, sobre qualsevol altra consideració i eliminant dogmes ideològics que ens separen. Un regionalista, un insularista, un sobiranista, és un company de viatge.
Davant les urgències calen solucions ràpides. No ho seria la independència, una solució ràpida?
Amb la realitat que tenim d’un partit com Vox que aplica la mallorquinofòbia i va contra la cultura dels mallorquins, i elimina la llengua de la funció pública i vol eliminar-la de les escoles, i promou un creixement demogràfic que preveu una Palma amb 118.000 habitants més…Amb un centre dreta que ja no és en el parlament, i una esquerra nacionalista que està a l’esquerra del PSOE… No estam per projectar coses a vint anys vista. Ni tenim el 49 per cent de gent que estigui per fer un referèndum. Trobam que hem de recuperar un espai polític que hem perdut. En els anys 90 o pactaves amb el PSM o amb UM o no hi havia cap partit d’obediència estatal que pogués governar. Ara, ni tan sols han exercit les idees d’aquell primer pacte de progrés. Vaig ser molt crític amb aquell primer pacte, i ara ho enyor. Enyor Pere Sampol, i Mateu Morro, i fins i tot enyor Gabriel Canyelles. Tots aquests no necessitaven la política per viure. I amb això torn a la reflexió anterior.
Què trobes de Sílvia Orriols, la batlessa de Ripoll?
Fa una anàlisi perfecta de la realitat, però no estic d’acord amb la seva islamofòbia. Ara bé, el problema el tenim i hem de mirar com l’afrontam des d’un punt de vista humà, social, no excloent. Hem de deixar de ser càndids, no podem anar més amb el lliri a la mà. I hem de ser justs. La justícia no només és la solidaritat infinita, que al cap i a la fi és injusta. Hem de començar a ser solidaris amb nosaltres mateixos, i posar el nostre límit, fins a determinar quin excés de solidaritat ens pot fer desaparèixer.
Per què posau el focus en els febles? Tenim una societat descohesionada, desfeta, sense identitat… molt americanitzada, a la fi. La pobresa no ve d’aquest capitalisme salvatge? No és aquí el problema?
Ve d’un estat que durant els darrers trenta anys se n’ha duit més de 70.000 milions d’euros de les Balears. Això ens impedeix fer una integració efectiva i canviar el model, el problema és aquesta subordinació estatal i les elits extractives que han causat això. Els més febles no són l’enemic, L’allau humana s’ha de contenir i mentre no tenguem poder polític, necessitam mesures, un pla de xoc que passa per intentar que el nostre atur sigui el mínim, que la gent que no tengui feina, pugui recórrer a altres indrets on també hi hagi una necessitat humana. Aquí ja tenim prou gent i prou gent que fa feina. Si ara ja hi ha problemes de cohesió social i la gent t’envesteix amb un cúter o una catana pel carrer, no sé què passarà en pocs anys… Viurem la marsellització de les Balears. Hem de posar fre a la compra de propietats per part dels estrangers i hem d’ajudar els residents. Vols un pis de protecció oficial? Idò has de tenir quinze anys de residència aquí i has d’haver cotitzat i col·laborat amb el sistema, perquè si no, és injust.
No és molt perillós vincular la delinqüència a la immigració?
Tenim una realitat. Som el territori que més ha crescut de l’estat i som el territori més desigual, on ha caigut més de tot Europa la renda per càpita, Jo no em centr a culpabilitzar ningú, però la situació du conflictes dins la nostra comunitat humana. No es tracta d’expulsar ningú, ni d’assenyalar una ètnia, ni una altra, ni un suís, ni un magrebí. El problema és la manca de poder polític per poder fer un canvi de model i pal·liar la delinqüència que ens ha duit aquest moviment migratori. Ignorar això és negar la realitat. Calen mesures de desincentivació de la immigració. No es tracta de matar ningú ni de llevar el pa a ningú. Es tracta de posar a fer feina una persona que cobra ajudes.
Hi ha molta de gent que fa feina i ha de cobrar ajudes perquè no pot pagar ca seva.
A Manacor hi ha 4.000 cases buides. Per quina raó no es dona seguretat jurídica a la propietat? Si el propietari se sent segur voldrà llogar ca seva, i el que ha de fer l’administració és impedir empadronar deu persones a un mateix habitatge. No pot ser que tenir un llogater sigui apadrinar una persona.
El que veim som propietaris que només volen llogar pisos a funcionaris a 1.500 euros el mes.
Pens en un pla global, un pla de reconversió que permeti tenir 1.000 milions per comprar hotels i reconvertir-los en habitatge. El que vull és habitatge públic, que no s’ha fet. Els dogmes han fet que es negui l’ocupació. I la gent que pateix aquestes coses acaben engreixant l’extrema dreta, que proposa mesures irracionals i que les aplica de manera inversa i testosterònica quan és al poder. L’insularisme i el mallorquinisme s’ha d’adaptar si no vol desaparèixer. Ha de trobar discurs i solucions que puguin seduir. Si el votant no veu solucions, no té per què donar suport. I això ens ha fet recular posicions. No tenir discurs, no tenir solucions. Hi ha una gentada de diferents ideologies que ens ha fet arribar la seva adhesió, des de directius de grans empreses, fins a Eliseu Climent del País Valencià, gent que ha militat al PP i gent que ve de Podem. Això ens encoratja i veim que no anam errats.
Si decreixem, haurem de minvar infraestructures… perquè el mal que ja s’ha fet no tornarà arrere…
Hem de pensar en la reconversió de Mallorca. A Portocristo varen construir un pont i el varen llevar. No passarà res si desfeim allò que férem malament. Tenim la situació geogràfica i climàtica idònia per ser un hub tecnològic, de recerca, de generació d’indústria del coneixement que no destrueix, podem potenciar la indústria audiovisual, i cal una ordenació del territori: recuperar l’agricultura, per un tema de protecció del territori. Hem de potenciar davant el món allò que ens fa diferents i allò que ens fa singulars. En això som com na Lola Flores, que pensava que a Eurovision hi havien d’anar les folklòriques perquè era el que els feia diferents. En el món, hem de produir singularitat.
Però decreixent.
Hi hem d’arribar, però només si tenim un pla B, i si no tenim recursos per dur-lo a terme, no podem decréixer. Hem daconseguir influir de qualque manera, per aconseguir condicionar, necessitam recuperació de poder polític, que no ha de servir més per repartir direccions generals, ni secretaries tècniques, ni caps de premsa. Els suports a un govern no poden ser a canvi de conselleries, sinó a canvi de polítiques. Volem polítiques, no polítics. Això és el que li falta a l’insularisme.
