Mateu Mas: “Hotel tancat és una comèdia romàntica que indaga sobre la crisi de parella a l’hora de les grans decisions”

[pullquote] Sens dubte, només pel fet de ser-hi, ja és una de les sorpreses editorials de l’any. Mateu Mas (Manacor, 1977) és educador social i fa quatre anys que fa feina a la Direcció General de Menors. Ara, però, es llança a l’escriptura i a l’edició amb la seva òpera prima, Hotel tancat, publicada per La Vocal de Lis i que presentarà la setmana que ve al Cafè Can Lliro.
[/pullquote]

Molts no sabien tan sols que t’agradàs escriure i ara et llances al món de la publicació ni més ni menys que amb una novel·la. Com has arribat a aquesta situació?
Jo havia anat escrivint, sobretot a la meva adolescència, des de diari personal fins a petits relats. De fet, guard els meus diaris de l’adolescència a ca ma mare dins un calaix. A l’institut vaig quedar finalista d’un concurs de relats. T’estic parlant de fa vint anys i l’escriptura sempre havia estat una cosa pendent, que anava fent de manera massa intermitent. em vaig tèmer que el temps passava molt aviat, i que si volia escriure m’hi havia de posar. Vaig començar amb una sèrie de relats breus, però n’hi va haver un que es va descontrolar, va començar a créixer i créixer fins arribar a esdevenir Hotel tancat, aquesta primera novel·la meva.

Està clar que tot autor ha de començar amb el seu primer llibre, però com ha estat la recerca d’una editorial per poder publicar-la. Sovint no és fàcil, si hom no té un padrí que el recomani.
La primera vegada que vaig tenir un manuscrit de la novel·la, abans de mostrar-ho a ningú, el vaig enviar a una empresa que fa informes literaris, Letras propias. Em feren un informe de lectura amb tots els aspectes que consideraven que calia millorar de la novel·la. A partir d’aquí vaig apuntar-me a cursos d’escriptura, a Laboratori de lletres, on vaig tenir de professora Sílvia Soler, una de les meves novel·listes preferides. Vaig aprendre tècniques i estratègies que em serviren per acabar la novel·la i per reescriure-la fins arribar a la publicació. L’agost del 2015 vaig donar la novel·la per acabada. El que no vaig fer va ser enviar-la de forma indiscriminada a les editorials, sinó que abans els enviava un missatge de correu electrònic per demanar-los si acceptaven originals per llegir com a proposta de publicació, si la resposta era afirmativa, aleshores els enviava el document de la novel·la. El criteri de les editorials grosses és que si en mig any no t’han dit res és que ja tenen ple. De les més petites algunes em contestaren negativament. Però n’hi va haver una, La Vocal de Lis, que em va contestar que els havia agradat molt la novel·la. Es tracta d’una editorial jove i petita. I estic molt content que hagin trobat publicable la novel·la.

Dins quin gènere la ubicaries?
Comèdia romàntica i misteri.

Quina és la tesi del llibre? Què hi defenses?
Jo no ho he ecrit amb la intenció d’anar a defensar res. Es perceben uns valors, això sí. Hi surt també el tema polític, o el tema d’explotació laboral dins el sector que viu directament del turisme…

Fins al punt de fer-ne una crítica.
Pot ser, però molt per damunt. És una crítica implícita. La protagonista és n’Elisa, que fa molts d’anys que fa de recepcionista. Els tres o quatre mesos que no té feina, a l’hivern, és quan pot progressar professionalment, quan es pot formar, quan pot fer qualque viatget. molt per damunt, implícita, protagonista és Elisa que fa molts d’anys que fa de recepcionista. Els tres o quatre mesos és quan pot progressar professionalment, es pot formar, pot fer qualque viatget, es pot dedicar als seus. La temporada turística és tan intensa que si tens un dia de descans l’aprofites per estar sense fer res i estar a la platja.

La protagonista és una dona. T’ha duit problemes essent un home haver-te de posar dins la veu d’una dona?
L’he feta pensar i actuar així com jo crec que pensen i actuen segons quines dones, ara bé, ja està clar que hi ha de tot per tot. El seu company també és bastant protagonista.

La Mallorca turística és també aquesta Mallorca de les mescles, de la immigració, de les diferències socials. S’hi veu reflectit, tot això?
Un dels companys d’Elisa és un senyor de Cuenca que treballa com a tècnic de manteniment a l’hotel. No és que reflecteixi la interculturalitat que hi ha a Mallorca, però cosa hi ha. L’hotel és a Calvià. La majoria de l’acció es desenvolupa a Palma. Hi podem trobar també algun estereotip com el d’un palmesà que li agrada anar a veure el Mallorcsa, que no es cuida gaire en termes de salut, que va a veure n’Agustín el Casta, o que visita les Coves del Drach. És aquesta Mallorca que també existeix…

Quin és el bessó de la trama?
Tot gira entorn d’una relació de parella que ve des de l’adolescència, però arriba un moment de prendre decisions, de casar-se, de tenir fills, la parella té un impas, perquè ella és molt ambiciosa i en canvi ell és un funcionari sense gaires ambicions de futur. Hi ha aquest conflicte entre ells. És un problema o un conflicte de parella molt comú.

Quan serà la presentació?
Serà dijous dia 9 a Can Lliro. Farà de mestre de cerimònies Pere Berga, que és una persona molt especial i que ens coneixem de tota la vida.

I que ha estat vinculada al món del turisme…
Sí, però això és casualitat.

Qui més hi participarà?
També hi parlarà Miquel Sureda i Jaén, que va ser la primera persona que va llegir el llibre. De fet, el darrer tram de la publicació l’hem viscut junts. A més, ell n’ha fet també la revisió ortogràfica. A la presentació també hi haurà Imma Domènech, l’editora.

Com esperes que reaccioni la gent a la lectura del llibre?
La gent que llegesqui passarà una bona estona. No consider que sigui una novel·la molt profunda, però sí que és bona de llegir i entretenguda.

Has dit que és una comèdia, que hi ha humor. D’on neix aquest humor? Hi podrem trobar clixés identificables amb determinades persones reals? O són més les situacions creades les que duen a la rialla?
Hi ha reaccions dels personatges potser fan gràcia. La trama al final és un poc rocambolesca i això pot fer gràcia al lector. Hi reconec una mica d’influència de Tom Sharpe, salvant les distàncies.

Una editorial petita de Barcelona arribarà a les llibreries de Mallorca?
Tenen un distribuïdor que en teoria arriba a tot l’Estat espanyol. Igualment, jo m’asseguraré que sigui a les llibreries de Manacor o e Palma.

Feis més presentacions?
Sí, al Museu de la Jugueta de Palma, on en el lloc de Pere Berga hi participarà Carles Pons, company de feina meu.

Vols afegir res més?
Sí. M’agradaria dir que a banda de Mallorca, l’acció també es desenvolupa a Bonn. Per poder fer els capítols que hi passen hi vaig haver d’anar per inspirar-me i agafar idees. El viatge a Bonn va canviar moltes coses de la novel·la. A banda d’això, el llibre també té algunes vinculacions amb Manacor…

Com et sents? Buit? O ja penses en altres idees per escriure nous llibres?
Des del moment que em varen confirmar que publicaven el llibre estic eufòric. Però tenc històries pensades i esbossos fets de coses. Aquesta primera novel·la m’ha servit per aprendre com es fa. Si n’arrib a escriure una altra potser no serà tan fresca o tan ingènua, però segur que tendrà més qualitat.