Skip to content

“A Antoni Mus Caballero, el vigilaren fins al final del franquisme”

Bartomeu Mestre (Felanitx, 1952) és una ànima inquieta. Trescant per arxius i investigant ha descobert la figura d’Antoni Mus Caballero. Vendrà a parlar-ne als Dilluns de l’0bra, el pròxim 13 de maig, a les 20h a la Sala La Fornal.

Com arribes a la figura d’Antoni Mus Caballero? El coneixies d’antuvi? L’has descobert recentment?
La recerca té coses imprevistes, i va ser un poc de rebot que vaig trobrar aquest home. Jo coneixia d’antic una foto amb un grup de perleres de Felanitx, on sortia un home dret l’esquerra i hi havia al fons un cartell que deia “Viva el señor Mus”. És una imatge de l’any 1923 o 1924. Arran de la publicació del llibre extraordinari d’Aina Adrover sobre la represssió i la guerra a Felanitx, em vaig dedicar a treure les dones del llibre, que sempre són les que són dobles víctimes, les més oblidades i les més poc tractades. I vaig tornar a trobar aquesta fotografia.

Les dones treballadores…
Sí. Què feien les dones d’aquell temps? Anaven a matances, als sequers d’albercocs, a arreplegar ametles… feines sempre molt subsidiàries. Però a banda d’això sabem que del 1922 al 1932 hi havia a Felanitx un grup de 300 dones que feien feina a les perles. Em va venir molt de nou. A Manacor s’ha estudiat molt l’activitat perlera. Però a Felanitx és un territori desert. Les perles a Felanitx depenien de les de Manacor, com també passava a altres bandes com Petra o Sant Llorenç.

A partir d’aquí comences a estirar fil sobre “el senyor Mus”.
Aquesta fotografia em va interessar moltíssim. I vaig començar a indagar. Vaig trobar que era molt present al setmanari Felanitx, hi sortia gairebé cada setmana. Hi deien, per exemple, que hi havia hagut la festa anual que feien les perleres al senyor Mus. I això ve de nou. Era company del batle Pere Oliver Domenge, o de Jaume Mas, que era el jutge de pau. Era un home amb una projecció social extraordinària. A ca seva feia audicions, perquè era melòman i tenia una ràdio amb una gran qualitat acústica.

Hi ha, però, un fet extraordinari que mostra quina és la talla humana del personatge.
El febrer del 1927 hi ha un robatori a les perles de Felanitx. Una dona se’n du la bossa de la setmanada de tota la plantilla. Durant les investigacions, aquesta dona s’esbuca davant la Guàrdia Civil i confessa que ha estat ella l’autora. Li demanen més de quatre anys de presó. A l’hora del judici, aquest home, que en teoria havia de ser inculpador d’aquesta dona, fa una declaració d’un humanisme brutal. Diu davant el jutge que aquella dona té 29 anys, dos infants, un dels quals encara mama, i l’home, que fa mesos que està invàlid dins el llit. És l’única font d’ingressos que hi ha a la seva família. A més, Mus recorda que l’acusada fa anys que fa feina a l’empresa i que sempre ha tengut doblers a disposició i no els ha agafat mai. Es demana, Antoni Mus, què hi guanyarà, l’Estat, si la tancquen. Si l’absolen, en canvi, assegura que li mantendrà la feina i així podrà mantenir la seva família. Aquí el fiscal va abaixar veles… Aquest fet ens el presenta com un personatge interessantíssim. Qualsevol altre empresari en la seva situació hauria anat a fotre l’obrer.

Antoni Mus Caballero no era felanitxer d’origen.
No. Havia nascut a Maó, després havien anat cap a Barcelona i havia entrat a l’empresa perlera als 14 anys. Passa uns mesos a Manacor a la darreria del 1921 perquè l’assessorin per al seu nou càrrec com a director de les perles a Felanitx, on va estar entre el 1922 i el 1932.

A banda d’això és una persona de marcada significació política.
Sí, va ser soci fundador de l’Associació de la Cultura de Mallorca, també va ser dels qui varen rebre la República a l’Ajuntament de Felanitx. Quan el 1932 se’n va cap a Manacor per fer-hi de subdirector, Sebastià Rubí era el director financer. Eren molt amics. Tant, que Rubí va ser el padrí d’Antoni Mus fill. En política també el trobam com a fundador d’Acció Republicana a Mallorca i també en la constitució d’Esquerra Republicana Balear. El novembre del 1935 va rebre com a president d’ERB a Manacor la visita de l’exministre Casares Quiroga, que visita el local nou del partit a la plaça de sa Bassa. El febrer de l’any següent, el Front Popular guanya les eleccions, però la dreta no sap perdre… i ja sabem com acaba tot. Ell continua anant a fer feina, a diferència d’Antoni Amer, que veu que venen maldades i s’amaga tot d’una. Dia 14 d’agost detenen Antoni Mus Caballero. Sort que va ser aquest dia i no el 16, dia del desembarcament… L’envien al camp de concentració de Sóller. Tot això va tenir unes repercussions familiars. Als fills petits, Antoni i Alfred, els fan vestir de “balilles”. A Enric, el fill gran, l’envien al front de l’Ebre, a primera línia, amb el seu gran amic Antoni Amer, fill del batle Garanya.

Com arribes a aquesta informació?
He tengut accés a l’arxiu familiar de la família d’Enric Mus. He pogut saber que al pobre Antoni Amer li feien beure plom fus, i a Gandesa li feien afusellar els presos republicans que capturaven al front. Va tornar destrossat del cor, i va morir el 1942, en braços d’Enric Mus, el fill gran d’Antoni Mus Caballero. Ho conta molt bé Antoni Tugores. El 13 de gener de 1942, dia de la mort d’Antoni Amer, Enric Mus va llogar un cotxe fúnebre de cavalls, i les perleres s’hi posaren darrere per acompanyar-lo en el que es va convertir en una autèntica manifestació. Va ser tan escandalós que posaren 3.000 pessetes de multa, tant a Antoni Mus com a Sebastià Rubí, que també era padrí jove d’Antoni Amer fill. Enric Mus va deixar un dietari de guerra espectacular. Ell va caure maalalt de tifus, no s’aguantava, i el dugueren a un hospital de Saragossa. Per això el declararen desertor. Antoni Mus Caballero és un d’aquests homes que el varen sanar ideològicament. Ell va mantenir la seva ideologia, però no la va poder exercir mai. De fet, Antoni Mus fill va dedicar dues obres a son pare: “Les denúncies” i “La por”.

La nissaga Mus ha deixat petjada a Mallorca.
Els quatre fills són tots rellevants. Enric és el fill que va estar al front. De fet, va arribar a ser capità de la selecció espanyola de pesca submarina estant vigilat i sotmès pel comitè de depuracions.Havia de demanar un passaport especial cada vegada que sortia. Pedro va ser directiu del Mallorca quan va pujar primera divisió, i és ell qui, quan enterren el capità Jaume, hi crida en contra des d’un balcó de sa Bassa. Antoni Mus, ja el coneixem també per la seva faceta d’escriptor i també per la tasca a les perles. Finalment, Alfred Mus va ser fundador amb Josep Melià d’Unió Mallorquina.

Essent un home ben posicionat… tens notícia de qualque intercessió perquè pogués salvar la pell?
No en tenc constància. Tant ell com Sebastià Rubí duen una repressió paral·lela. Quan els agafen, tanquen la fàbrica de Manacor. Això va tenir una repercussió empresarial i social brutal, hi havia més de 1.000 dones que hi feien feina, en aquell moment. Bonet de ses Pipes contava que son pare havia estat tancat amb Antoni Mus als mateixos llocs: Manacor, Palma i Sóller. No veig que fos un home que tengués padrins. I de fet, Miquel Duran explica que tant Mus com Rubí varen estar en vigilància permanent fins al final del franquisme.

Tens notícia d’altres casos de filantropia o humanitat d’Antoni Mus Caballero?
És curiós que quan vaig publicar l’article vaig rebre tot un seguit de correus. Entre els correus hi havia el d’Antoni Llull Martí, que conta que a sa mare la varen tancar el 1936 i quan l’amollaren, li digueren “no importa que vagis a demanar feina enlloc”. Antoni Mus la va acollir i aquella dona va fer feina fins que es va jubilar. Llull m’explicava que mai havia entès com així l’havien acollida, “ara ho entenc”, ha dit. També Bernat Nadal explica el seu cas familiar: son pare va morir l’any 60 i sa mare no tenia per mantenir la família, i va anar a veure aquest home per demanar-li feina. No volien que s’agafassin dones casades i manco amb fills. Mus va imposar que tengués feina. Antoni Mus fill va contar també a Antoni Parera Fons que quan ell va assumir el càrrec de subdirector, obriren la caixa forta i trobaren una capseta plena de notes que feien referència a doblers que havia avançat a les dones Antoni Mus Caballero, com una anticipació de les nòmines. Eren imports quantiosos… i quan li demanaren per aquella manera d’actuar, ell digué que es podia continuar fent.

Back To Top
Search