Júlia Mérida Coli (Inca, 1995), manacorina adoptiva i col·laboradora d’aquesta casa, ha rebut el premi Sonor al millor pòdcast conversacional en llengua catalana per “Pati de butaques”. Parlam amb ella d’aquest reconeixement i de l’escena dels nous mitjans
audiovisuals.
T’ha sorprès, que et donin el premi Sonor?
No m’ho esperava! Vaig començar “Pati de butaques” per plaer, per aprendre jo i parlar sobre els temes que m’interessen, i al final el projecte ha tornat un poc més gros.
I què ha suposat, guanyar-lo?
Idò encara no ho sé, la veritat! Fa molta il·lusió que em reconeguin la meva feina més enllà de Mallorca i les Balears. És una alegria, per jo. Esper que el premi sigui una finestreta que després em permeti professionalitzar-me una mica més. Però, essent a Mallorca, ho veig difícil. El premi també m’ha servit per a desvirtualitzar gent, per poder xerrar-hi en persona.
Què creus que diferencia “Pati de butaques” de les altres propostes de l’escena de pòdcasts en català?
Jo crec que, per començar, hi ha un condicionant geogràfic important. Si jo estic a Mallorca, les persones que hi venen a xerrar són diferents, potser menys conegudes de les que surten pels pòdcasts de Catalunya. De vegades tenc la sensació que els convidats es repeteixen molt, i supòs que és normal, perquè n’hi ha molts i solen ser setmanals! Però un factor diferencial podria ser aquest. Aquí encara no n’hi ha tants, i per això podem diversificar els convidats.
Com veus l’escena de pòdcasts en català a Mallorca? Quins dels que es fan aquí t’agraden?
Realment no n’hi ha tants! Dels que es fan aquí, escolt “Tabac i sobrassada” i les “Anam fent”. També els que fa en Joan Cabot, que no els acab de comptar com a pòdcasts perquè els situu dins IB3.
I de Catalunya?
“Gent de merda”, les escolt cada setmana sense falta. I darrerament he començat a escoltar un pòdcast que justament estava nominat a la meva categoria, “Llegir”, que són de Solsona i són molt guais.
Quines diferències veus entre l’escena d’allà i la d’aquí?
Primer de tot, la professionalització. És cert que els d’allà tampoc no viuen exclusivament del seu programa, però els han oferit programes als mitjans tradicionals, col·laboracions, etc. Tenc la sensació, també, que el contingut que se premia aquí sovint és una mica folkloritzant, i a mi no m’interessa gens. En canvi, a Catalunya, els continguts són molt més diversos.
Quins projectes tens en marxa?
M’agradaria acabar la temporada del pòdcast dignament i, en un futur, poder professionalitzar-lo, amb més mitjans i col·laboradors. No només per alleugerir la càrrega de feina, sinó perquè pugui millorar en qualitat, també.
