“A la novel·la la corrupció s’hi mostra com una fatalitat superior a la mateixa voluntat dels individus”

Melcior Comes (la Pobla, 1980) serà dissabte a les 12 del migdia a la llibreria Móndellibres per presentar Tots els mecanismes, la seva vuitena novel·la. L’acompanyarà Carlota Gurt, una de les sensacions actuals de la literatura catalana.

Quin és el fil argumental de Tots els mecanismes?
Una família barcelonina dedicada a la construcció i a l’explotació immobiliària vol adquirir uns terrenys públics a Mallorca que s’han de treure a subhasta. Aquesta família unta un polític per poder obtenir aquests terrenys a un preu inferior al de mercat. Mentrestant, una família mallorquina d’hotelers sap que hi ha aquest cobrament de sotamà i vol participar d’aquest negoci. És, en el fons, l’excusa argumental per crear un estira-i-arronsa entre els personatges.

El que expliques, poc o molt, ens pot recordar una espècie de relat “post-turístic” que comença a florir en determinats entorns creatius. Pens en el Rostoll cremat de Toni Gomila, en la Jota dels Hereus de Joana Gomila o fins i tot en la zona turística decadent que descriu Sebastià Alzamora a Ràbia, la seva darrera novel·la.
Jo el que vull posar de relleu són aquesta família mallorquina que tenen tres o quatre hotels al Port d’Alcúdia i han de competir amb les grans cadenes hoteleres. A ells els agradaria més un altre model turístic, amb menys turistes que gastassin més doblers. És un discurs alhora conservador i conservacionista, que no abomina del turisme, sinó d’un cert tipus de turisme. Hi ha una denúncia des del turisme, però no des d’un caire ecologista o de nostàlgia preturística, sinó des de dins el propi sistema.

El títol de la novel·la recorda la cançó d’Antònia Font, però també un llibre d’Antoni Artigues que es titulava Mecanismes de poder.
La cançó d’Antònia Font, encara que dins la tornada hi pugui dir “tots els mecanismes”, es titula “Mecanismes”. La novel·la es diu així perquè com a artefacte literari posa molts de mecanismes en marxa, moltes tècniques diferents per aproximar-se al que vol contar. Monòlegs còmics, relats en primera, segona i tercera persona, cartes, articles periodístics, resolucions judicials… tot hi cap en aquesta novel·la. I sí, alhora també és un manual de tots els mecanismes del poder, de totes les maneres que tenim de relacionar-nos amb les coses fonamentals. Podríem dir que és un llibre amb voluntat enciclopèdica.

Has esmentat la presència d’un polític. Quin paper hi té?
Està lligat a tota aquesta trama perquè cobra uns doblers tant per al seu partit com per a ell mateix. M’interessa mostrar com està dins una estructura de poder i de partit, i com no pot sortir de l’antiga manera de fer les coses. La corrupció es mostra com una fatalitat que pesa més que la llibertat mateixa dels individus.