skip to Main Content

“A l’alberg som 25 persones que venim del carrer, tenim projectes i tots volem començar una nova vida fora d’aquí”

Coincidint amb el dia mundial de les persones sense sostre, que enguany s’ha celebrat el 23 de novembre, el Cent per Cent ha volgut conèixer de prop les preocupacions, les demandes i les esperances de les persones que a Manacor no tenen un sostre on viure. La Fundació Trobada és una entitat que fa trenta anys va obrir les portes d’un centre al qual poden accedir les persones sense llar de la part forana.
Des de fa algun temps perilla la continuïtat de l’alberg. La seva directora, Noelia Hernández, explica que “la situació ha empitjorat, estam en una situació precària. Ens hem presentat als concursos públics del Consell de Mallorca en dues ocasions i no els hem guanyat. Estam a l’espera que es tregui a concurs el servei d’atenció per a persones sense sostre que oferim, però tot és una incertesa”.
Sense el suport de les institucions, que són qui haurien d’oferir el servei directament, “seria impossible mantenir l’alberg tal com està ara, professionalitzat, amb atenció les vint-i-quatre hores cada dia de l’any. Ara mantenim el servei gràcies a un acord amb el Consell per prorrogar el contracte a uns preus molt ajustats, però si ens trobàssim sense cap ajuda de les administracions hauríem de tancar i hauríem de tornar a allò que érem abans. Un servei únicament nocturn, sense professionals perquè simplement hi vengués a dormir qui fos”, lamenta la directora de l’alberg i de la Fundació Trobada.

La veu dels usuaris
“A mi em varen treure de ca nostra. Vaig haver de dormir un parell de dies al carrer, tot i que tenc un ictus diagnosticat. Quan vaig quedar al carrer vaig telefonar a l’alberg i l’endemà ja em cridaven ells per dir-me que hi podia venir. Jo mai m’hauria pensat que acabaria vivint en un alberg com aquest. Ni sabia que existia i puc dir ben clar que el que hi ha aquí dins és ajuda i una gran família”, explica na Victòria (nom fictici).
El seu company de l’alberg, en Paco (també nom fictici), també parla d’allò que el va dur a viure al carrer. “He de reconèixer que som alcohòlic. La dependència a l’alcohol va fer que s’acabàs el meu matrimoni. Des que em vaig separar fa set anys m’ha anat tot molt malament. Psicològicament he estat fatal. També m’han operat de l’esquena i tenc una discapacitat del cent per cent. Vaig estar quatre mesos dormint en una furgoneta. He dormit al carrer. Es passa molt malament. Estàs en un perill continu. Jo puc dir que he passat molta por. Nits senceres sense dormir. I arribar aquí, trobar-te amb la seguretat del teu llit. La veritat és que la Fundació Trobada, per a mi és un suport imprescindible”, explica en Paco.
A la Fundació Trobada, els usuaris també intenten començar de nou. “Aquí mateix, en un dels tallers, he trobat feina. També tenim el suport d’una psicòloga. N’hi ha que ho aprofiten i d’altres que no. Cadascú tria. Som vint-i-cinc persones i diferents mentalitats, però d’aquí tots en volem sortir”, afirma en Paco. I la seva companya Victòria diu que sí amb el cap. “Jo vull sortir perquè a defora m’hi espera la meva parella, però tot necessita el seu temps”, conclou.

Back To Top
Search