Skip to content

Acorar, una obra que remogué consciències

Deu anys més tard, la societat encara recorda el monòleg de Toni Gomila. Una obra que juga amb els sentiments, les paraules que es perden i el caràcter que tant ens caracteritza a la societat mallorquina.

Pere Berga: “Acorar reivindica que som més que sobrassades i ensaïmades”

Amb Acorar, Toni Gomila va entrar “al moll de l’os del caràcter mallorquí i les nostres contradiccions com a poble d’una manera elegant”, afirma el terapeuta gestalt, coach ontològic i també escriptor Pere Berga. I precisament això és el que el va impactar després de presenciar l’escenificació de l’obra i haver llegit el llibre. Amb tot, considera que “és una obra feta amb molt de mestratge” i és que, afirma, “podria haver explicat el missatge com si fos William Shakespeare o com Xesc Forteza, però va trobar el punt exacte per transmetre’l de manera elegant”. Perquè Gomila és “un explicador d’històries amb la capacitat d’anar al drama i posar-li un poc d’humor per fer-ne art”.

“Jo crec que Acorar surt de les vísceres” i continua vigent avui, deu anys més tard. “Com a poble tenim l’autoestima per terra i aquesta obra és una injecció d’autoestima per reivindicar que som més que sobrassades i ensaïmades”, comenta Berga. Ens demostra que ens sabem mirar les ferides i som capaços de transformar-nos.

 

Miquel Vives: “Serà la lectura per conèixer la història de Mallorca”

“Em va recordar a la meva infantesa i va ser molt emocionant”. Aquesta és una de les primeres frases del manacorí Miquel Vives en saber que Acorar compleix una dècada. Creu que “els joves d’avui no ho entendran igual perquè abans, les matances eren una festa”, cosa que ha canviat, explica nostàlgic. A més, “és el reflex de la societat mallorquina preturística”. “Les matances es varen seguir fent, però el bombardeig d’altres cultures acabarà fent perdre les nostres tradicions i quedaran com una cosa antiga”, lamenta. Ara bé, Vives creu que “Acorar serà la lectura per conèixer la història de Mallorca aquests anys passats” i deixarà constància que les matances eren una preocupació important: “si la sobrassada tornava blanca, era una catàstrofe”, explica.

Amb el monòleg va entendre que “hem d’estar orgullosos de ser mallorquins”. Diu que Gomila “va ser un conscienciar social” després d’anys de sentir-nos inferiors.

Catalina Riera: “La tenc ben gravada a la memòria, em va impactar moltíssim”

“No pareix vera que faci deu anys. La tenc ben gravada a la memòria, em va impactar moltíssim”, explica la portaveu del PI a l’Ajuntament de Manacor, Catalina Riera. “A mi em va fer plorar i riure, a més d’una reflexió que ha perdurat molt de temps sobre la necessitat de mantenir les arrels i preservar el nostre patrimoni cultural”, comenta. En part, per Riera és “un viatge a les nostres entranyes”.

Igual que Miquel Vivies, la política manacorina destaca la funció social “brutal” d’Acorar. Considera que “ha promogut una reflexió col·lectiva sobre la protecció i la preservació de les nostres arrels, d’allò que és inesborrable de la nostra identitat com a poble”.

Back To Top
Search