“Quan un està immers per la gola constant oblida la importància d’acceptar-nos en la nostra naturalesa. Cal aturar-se, superar la por, els paranys, el pànic, la necessitat constant d’una resposta. I per això és difícil, mentre no parem d’engolir, trobar les paraules adequades per comunicar-nos. És la tragèdia del clown”. Així es presenta Gola, l’espectacle cocreat per Oriol Pla – creador i intèrpret a teatre, cinema i televisió i que recentment ha recollit l’Emmy pel seu paper a “Yo, adicto” – i Pau Matas – dramaturg, músic, dissenyador de so, graduat en Comunicació Audiovisual a la UPF i en guitarra clàssica al CMMB – que aquest diumenge arriba a l’Auditori de Manacor a partir de les 19 h.
Matas explica que en realitat la cosa comença a partir ja de l’anterior muntatge compartit, Travy. “Per qüestions que ara no venen el cas, va estar un temps parat, i llavors vam haver de fer un remuntatge de dues setmanes. Ens ho vam passar molt bé plegats i vam dir, vinga, fem-ne un altre. Vam anar fent una llista de desitjos, de coses que ens venien de gust, que teníem els del cap i paral·lelament, també vam començar a preguntar-nos per algun tema, alguna cosa que ens acotés”.
Amb aquest punt de partida va iniciar-se l’espectacle, en un procés creatiu va ser molt fluid i cent per cent compartit entre ells dos i la productora Clàudia Flores: “Som d’una manera de treballar en la qual ens agrada molt compartir molt el procés: la compartimentació de les coses no forma part de la nostra naturalesa i tot i que és veritat que hi ha unes responsabilitats que sí que està bé tenir clares en aquests papers de l’auca” diu Pla, que afegeix que, conceptualment “partim molt d’una branca més psicològica, més moderna i utilitzem la gola o la golafreria, en aquesta societat del banquet, en aquesta societat de l’addicció, en aquesta societat amb persones incapaces d’estar parades sense fer res”.
Els dos creadors entenen la gola “com una conseqüència d’incapacitat per gestionar la frustració, per acceptar els límits de la vida, per veure que les coses s’acaben, que tot té el seu cicle, que hi ha coses que no es poden fer, objectius que no es poden complir, relacions que no es poden mantenir… Hi ha moltes coses que ens neguem, perquè hem crescut i hem sigut educats en aquesta espècie de sensació que tot és possible, tot està al teu abast, perquè tot és un mercat i si al final si t’ho pagues, ho pots aconseguir”.
En la mateixa línia, Matas apunta que el concepte de gola, aquell pecat capital, evoluciona i serveix per explicar la nostra contemporaneïtat. “És en realitat la base de tot: és el lloc on estem, en aquest sistema consumista i capitalista. Actualment, és tot el que ens envolta: hem estat educats per aquesta gola. Li podem dir gola, li podem dir consumisme, li podem dir ambició professional…”.
Amb escenografia austera – una màquina expenedora que és aparador, que és el desig i la satisfacció immediata, sense necessitat d’intercanviar una sola paraula amb ningú – Gola difumina els límits formals, però “troba l’ordre en el caos” i aconsegueix ser una proposta escènica que mescla diferents disciplines. Com explica Pla “ens venia molt de gust explorar des del món de la dansa, des del clown, des de l’slapstick o la comèdia… l hi vàrem incloure també tot el món musical amb el Pau, perquè una de les moltes facetes que té el Pau és la de compositor”.
Sense voler alliçonar l’espectador, els dos creadors expliquen que volen mostrar la gola des de diferents punts de vista. D’aquesta manera, és possible que cadascú se sentirà remogut d’una manera o altra, alguns des de l’humor, alguns des del pànic, alguns des de la frustració que genera l’evidència de veure’s retratat, d’una manera o altra, damunt l’escenari.
Tastaolletes
Pla va començar en el món del teatre amb la companyia familiar, Teatre Tot Terreny, a l’edat de 6 anys i ha passat per tota mena d’experiències creatives i disciplines en teatre, televisió i cinema. Així mateix, Matas no s’allunya gaire d’aquest esperit curiós i tastaolletes: fa dissenys sonors i bandes sonores, videoclips i també treballa en el món de la dramatúrgia. De fet, tot i que tenen la intenció de continuar rodant amb aquest espectacle, els dos creadors combinen diferents projectes creatius en l’actualitat. Pla, no desvela, de moment, com es concretaran aquests projectes i Matas, treballa ara com a dramaturgista i mirada externa en l’espectacle Abecedari, que s’estrenarà a la Sala Beckett el març de 2026.
