“Afront el repte amb ganes d’arribar als objectius i de gaudir-lo”

Entrevistam Joan Mayordomo, nou entrenador del CE Manacor després de la marxa de Jaume Mut a l’Atlètic Balears. El fins ara segon tècnic del club agafa l’equip cinquè a la classificació i amb opcions reals de lluitar per classificar-se per disputar la promoció d’ascens a 2a RFEF.

Tot i que ja formaves part de l’equip com a segon entrenador, ara n’assumeixes les regnes al tram final de temporada i amb l’equip cinquè en la classificació. Quins reptes suposa això?
El repte és el mateix que a principi de temporada. Per jo és una responsabilitat més, perquè fins ara estava de segon entrenador. Hi havia un objectiu clar, des que en Jaume agafà l’equip, de fer lligueta. Estam allà, perquè els cinc primers fan lligueta. Estam lluitant per això i no ens n‘hem de descuidar, perquè hem tengut dues derrotes a dos camps difícils. El repte és gros, perquè a final de temporada, aconseguir fer lligueta devora aquests equips forts, després que en Jaume ens hagi deixat, és un bon objectiu.

A més, coneixes bé el club d’altres etapes en què ja el dirigires. Què vol dir entrenar el Manacor?
És una satisfacció, i més si ets manacorí. És un orgull. De fet, ja el vaig entrenar un any. El 2015 vaig poder entrenar el Manacor a tercera, tot i que no vam poder acabar la temporada. Des de petit, ja anava al futbol. Com a jugador mai vaig poder jugar amb el Manacor, sempre vaig estar vinculat amb el Barracar durant la meva etapa al futbol base i després vaig fer la meva carrera d’entrenador en el futbol base del Manacor. Com a entrenador amateur, vaig haver de sortir un poc, per s’Horta, Son Servera o Sant Llorenç i, clar, poder tornar al Manacor va ser una satisfacció gran. I ara, quan en Jaume em va demanar per ajudar-lo, no m’ho vaig pensar dues vegades. No havia fet mai de segon amb ningú i em va fer il·lusió. Ara, per circumstàncies, m’ha tocat agafar l’equip, i em fa una il·lusió enorme i afront el repte amb ganes d’arribar als objectius i de gaudir-lo.

Què creus que pot suposar la sortida de Jaume Mut?
Des del primer dia que en Jaume va dir que se n’anava a l’Atlètic Balears, ja vam xerrar amb la directiva, en aquest cas amb en Joan González, i ja em va demanar si em veia capacitat per dur l’equip. Evidentment li vaig dir que sí, perquè durant molts d’anys he entrenat equips amateurs i no hi havia cap inconvenient; no era res nou per a mi entrenar un equip amateur. Potser no un equip amb aquests objectius tan clars i definits per fer lligueta a tercera, però l’objectiu no canviava. Vam xerrar de dur la mateixa línia que havia duit en Jaume fins ara. Evidentment, la baixa d’en Jaume, un entrenador d’un cert prestigi, i d’una entitat com la que té, vulguis o no, sempre fa que el grup se’n ressenti una miqueta. Els primers dies van ser estranys. Jo, que hi havia estat durant tot l’any, veia l’equip i es veia, aquesta mica de dubtes sobre què passaria, però vam tornar a parlar amb el club, que va decidir, primer, que durant una setmana seguís el mateix cos tècnic per després decidir. Ja des del primer partit donaren una passa endavant i ens van expressar que nosaltres continuaríem passés el que passés. Ho vam transmetre a la plantilla i a partir d’aquí aquesta es va posar a fer feina. Els resultats seran millor o pitjors i ens acompanyaran o no, però el temps dirà si ho hem fet bé.

Com t’has trobat l’equip?
És difícil; si ho penses, molts de jugadors estaven al Manacor per en Jaume Mut. És així de clar. Inclús hi ha jugadors que haurien deixat de jugar i han tornat quan ell va tornar. En Jaume és una persona referent, amb un nom dins tercera, que només ell tot sol faria cada any dos o tres equips de jugadors que volen jugar amb ell, i això és brutal. Quan se’n va és difícil de suplir, ja va passar l’altra vegada, quan se’n va anar a l’Alabès. Jo estava dins el club com a coordinador i ja es va decidir que seguís el seu fill, que era el segon entrenador, i clar, les primeres setmanes van ser difícils, però després l’equip tornà a agafar aquella dinàmica que tenia. Això és el que està intentant fer ara el cos tècnic, amb en Xavi Moreno, en Toni Pol, en Mateu Mut i en Nano; intentam seguir en la mateixa línia, sense canviar gaires coses. Evidentment, cada entrenador té els seus matisos o cosetes que vol fer diferents. Coneixent la plantilla, crec que només canviarà el meu rol. Era el segon entrenador, que ajudava en la part pràctica l’entrenador, feia les jugades d’estratègia i de pilota aturada i era el que havia de fomentar el bon ambient i, ara, som el que fa les convocatòries i decideix altres coses. Tot això va canviant i el rol meu en el grup és un altre. S’han d’adaptar els jugadors i m’he d’adaptar jo i això no es fa en dos dies.

Ets ben coneixedor, també, de la tercera divisió; què ens en pots dir d’aquesta categoria?
És una categoria molt molt difícil. Cada partit és una història. Nosaltres, per exemple, aconseguirem guanyar 2 a 0 el Felanitx un partit competit i en què el Felanitx va estar molt bé i és complicat. El Felanitx va a la part baixa i l’altre dia va guanyar 3-1 el Santanyí, que està competint amb nosaltres per entrar a la lligueta. T’has d’aferrar amb tothom i, clar, això fa que la lliga sigui complicada, juguis amb el que juguis, si no estàs al cent per cent i no prepares bé la setmana, ho passes malament. És cert que pots ser guanyador perquè tens una millor plantilla, però no sempre tenir millor plantilla et duu a guanyar els tres punts; s’ha de lluitar i t’ho has de creure, perquè ara com ara, qualsevol pot guanyar qualsevol. L’Eivissa mateix ha anat a camps on només ha pogut empatar. No es guanya tan fàcil avui.

El Manacor ha lluitat per l’ascens a la 2a RFEF les darreres temporades. Hi ha possibilitats de lluitar per la promoció d’ascens, enguany?
Anam cinquens, a quatre punts del quart i per darrere duim el Constància a quatre punts i el Santanyí a vuit. Estam en una bona situació, tot i que és cert que aquestes dues derrotes contra el Platges de Calvià, amb qui anàvem empatats, o el Mercadal, que implica sortida a les altres illes, que sempre són complicades, ens han trastocat una miqueta. Ens hagués agradat sumar per tenir una mica de marge. Evidentment, com més amunt fas a la lligueta, més factor camp tens i més possibilitats, però nosaltres hem de mirar de fer lligueta, sigui com a cinquens, quarts o tercers. Ho intentarem, queden enfrontaments directes contra el Constància, el Poblense o el Malloca B i encara hi ha molt per decidir. És complicat, perquè tant el Constància com el Santanyí venen forts. Intentarem mantenir la posició i, si podem, l’intentarem millorar.

Quines són les claus per aconseguir l’ascens?
L’ascens és factible però complicat. Hi ha el factor camp i tot està molt igualat. No hi ha cap equip que cregui que, si arriba a la lligueta, pujarà segur. És mal de fer. Queden set partits i veurem les dinàmiques amb què arribam tots. Pots arribar endolladet, guanyant els darrers partits, i començar bé la lligueta encara que hi arribis cinquè. El que arribi millor, si sap competir, lluitar i emprar les seves armes, és el que ho aconsegueix. Si analitzau una mica la classificació, al Manacor enguany ens han fet 33 gols i, clar, als que ens van per davant, els han fet menys de la meitat de gols. En aquest sentit no hem estat sòlids defensivament i si aconseguim ser més sòlids en defensa i mantenir porteries a zero, d’aquí a final de temporada, això pot ser un fet clau, perquè tenim recursos i tendrem les nostres opcions.