Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l’art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars… Mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es varen fer uns tallers que me varen encantar. Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquessa, en femení, que era com a ell s’autoanomenava) i que durant molt de temps s’ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès.
Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s’ocupa de l’art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns tallers de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que us duc aquí avui és d’aquesta darrera. El cert és que no hi va haver recepta de les musulmanes que no m’agradàs. Ens varen donar a tastar pollastre farcit de festucs, l’alboronia i un pastís de mató amb mel i espècies que es deia almojabanes… per llepar-se els dits. A més, ens varen donar xarop de roses i vi. I pensareu… vi en un tast de cuina àrab? El poeta i matemàtic Omar Khayyam (s. XI-XII) escriu:
Més clar, aigua.
L’alboronia és un plat d’origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l’albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s’afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim! És un plat, pel que he anat veient i llegint, que encara es fa molt en convents de monges, amb algunes particularitats en cada un d’ells.
Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!
