Joana Maria Melis (Manacor, 1980) és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de restauració i des de fa deu anys és professora de Plàstica a l’IES Porto Cristo. La setmana passada va rebre la notícia que el seu projecte per a 1r d’ESO, Un encàrrec important. Un viatge d’aventura en el temps, havia resultat premiat amb el premi Baldiri Reixach en la categoria Experiències.
Com es va gestar aquest projecte?
L’any passat, amb el confinament, em va costar molt fer classes on-line. Podríem dir que em va descol·locar molt la vida. Va ser així que vaig pensar que seria una bona cosa que els nins poguessin tenir accés a la informació des de ca seva a través d’una web. En vaig parlar amb la gent i així va ser com va néixer la història de na Berta i en Hakim.
Berta i Hakim… un tria de noms gens gratuïta.
Gens. La intenció és incloure una representació del nostre alumnat dins la història. Un alumne de la classe, en sentir la història per primera vegada, va dir: “Jo tenc un cosí que li diuen Hakim! Aquests dos noms no són els reals.
Què vol dir “reals”?
Vol dir que la història està inspirada en dos amics meus que són restauradors i que nomen Cristina i David. De fet, hi ha una sorpresa per a final de curs. Els alumnes no saben que coneixeran na “Berta” i en “Hakim”…
Però el projecte no és sols la web, sinó tota la metodologia en general, que és diferent al que coneixem.
Totalment. Jo la plantejava com si fos un conte i a partir d’aquest conte els alumnes havien de seguir el camí de dos personatges, que viatge en el temps a tres llocs diferents: a la Catalunya romànica, a l’Edat Mitjana; a l’antiga Grècia, i al París del 1920. Com que no sabíem si ens tornarien confinar o no, vaig crear vídeos on, a més, s’expliquen pas a pas tots els exercicis. Són unes instruccions molt clares i sintètiques de com es fan les coses. Així, per exemple, si un alumne havia de quedar confinat a ca seva, podia accedir a aquesta informació.
Com ha funcionat?
No sabia com reaccionarien els alumnes, perquè és un conte totalment fantàstic. És curiós que ells volguessin saber en tot moment què farien, on anirien o que els passaria als protagonistes. S’ho han agafat amb molt d’interès. A més, quan llegien un nou text, els posava música de l’època perquè s’ambientassin.
Quan vares concebre el projecte ja pensaves que el presentaries al premi?
No en tenia intenció, entre altres coses perquè fins fa un parell de setmanes el projecte no estava acabat, perquè havíem de canviar algunes coses. Quan vàrem acabar l’etapa del romànic demanàrem a un grup de gent si ens podien fer un espectacle de joglars, i un d’ells em va avisar de la convocatòria d’aquest premi, i va ser així que vaig decidir presentar-m’hi.
Què suposa econòmicament aquest premi? I a nivell de docència? Et motivarà per preparar-ne de nous o per a altres nivells?
Dia 13 hem d’anar a l’Espluga de Francolí al Museu de la Vida Rural, a cercar el guardó, però hi ha també 500 euros amb material escolar d’Abacus. Per fer el projecte per a altres nivells ho veig complicat perquè els alumnes ja no tenen la innocència que tenen encara els alumnes de 1r d’ESO. Per a 1r sí que prepar una cosa diferent, perquè no m’agrada mai repetir. També serà un conte, però més real.
En quins valors creus que s’ha fixat el jurat per atorgar el premi al teu projecte?
És un projecte que ha intentat incloure la majoria d’assignatures que tenen a l’institut. I a més, també ha incentivat l’autonomia dels alumnes. Moltes coses ja no me les demanaven, sinó que demanaven on podien trobar aquesta cosa.
