skip to Main Content

“Amb noves mesures de restricció, el darrer que es tancaria ara serien les escoles”

Josep Gomila (Ciutadella, 1960) és geògraf i com a tal va exercir com a professor a l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca. Amb un parèntesi de tres anys, des del curs 2011 és inspector educatiu de la zona de Manacor. Amb ell feim balanç d’aquest primer trimestre amb l’escenari B com a pedra angular de l’activitat educativa a Mallorca.

En aquestes circumstàncies, els infants i joves, els alumnes, aprofiten realment el curs com abans, o és inevitable que es perdin coses pel camí?
Hem de distingir les etapes. A infantil el funcionament és pràcticament ordinari. A primària l’única diferència que noten és que duen mascareta, però fan totes les activitats ordinàries que farien a classe en els cursos anteriors, amb l’avantatge de les ràtios significativament més baixes i poden aprendre en condicions més favorables. A secundària se’ns compliquen les coses. A 1r d’ESO la presencialitat és completa i amb ràtios més baixes. A partir de 2n, però, tenim una semipresencialitat que és més alta o més baixa depenent de la disponibilitat d’espais de cada centre. Això sí, sempre, com a mínim, la presencialitat ha de ser d’un 50 per cent. Això, vulguem o no té una especial incidència en el desenvolupament curricular, sense cap dubte. Nosaltres feim el màxim de feina possible per minimitzar aquesta incidència. Mai es pot substituir la presencialitat en igualtat completa amb una semipresencialitat. El que han fet els centres és prendre mesures per intentar compensar això: prioritzant objectius i elements de les competències més essencials. Hem detectat una incidència desigual: hi ha determinats entorns familiars que poden ajudar els alumnes a compensar aquesta manca d’assistència i altres entorns que, per manca de temps, de recursos o de capacitats, ho tenen més complicat. I això fa que les diferències socials entre uns alumnes i altres s’accentuïn.

Tanmateix, la Conselleria, com ja va passar el curs passat, posa mesures per pal·liar la bretxa digital, per exemple.
Sí. I a més ha posat en marxa un programa d’atenció complementària per als alumnes amb condicions econòmiques i familiars més complicades: el PROA Plus, que aplica professorat voluntari els horabaixes per ajudar els al·lots amb més necessitats a fer les seves tasques.

Ha suposat un perjudici per als centres o per a l’alumnat mateix no tenir previst de bon principi que l’escenari que s’aplicaria seria el B, el de la semipresencialitat?
Jo crec que no hi ha hagut perjudicis perquè el professorat s’hi ha deixat la pell per organitzar-ho. I també, i sobretot, a la feinada dels equips directius. Estam molt satisfets de la resposta. El curs amb l’escenari B que no estava tan planificat com si n’haguéssim partit inicialment a l’estiu quan començàvem els plans de contingència.

A Primària les dificultats, més que curriculars, s’han detectat en l’aspecte emocional i afectiu, derivades de la falta de contacte físic i visual. A Manacor en concret ha sortit un grup de mestres i famílies reclamant un relaxament de mesures com ara la mascareta o la distància social. Hi haurà canvis, en aquest sentit?
No tenim marge per poder decidir canvis en aquest tipus de mesures. Els alumnes de primària han respost molt bé, estant sent molt col·laboradors i disciplinats per fer que les coses funcionin. Ens ha sorprès la naturalitat amb què han assumit aquestes noves condicions. Sí que ens preocupa l’impacte emocional d’aquest tipus de mesures, però confiam en la professionalitat dels mestres: estan molt sensibilitzats amb aquesta qüestió, des del principi ja ho han afrontat. Em sent orgullós de veure la resposta tan bona que hi ha hagut. Des del punt de vista curricular a primària hem detectat un impacte important durant el primer confinament. Hem de pensar que estan en el procés de lectoescriptura, pedra fonamental de tot el seu procés educatiu. I l’allunyament de les ecoles els va afectar. Ho tenim detectat i estudiat i feim el possible per compensar aquesta afectació.

A Secundària, en canvi, el gran cavall de batalla són els efectes de la semipresencialitat. Se n’ha vist especialment afectat 2n d’ESO, un curs tan sensible…
Sí, segon d’eso és el curs que més ha notat les mancances de la semipresencialitat. El problema que tenim és que els centres han adoptat un model organitzatiu que fa molt difícil crear més grups de segon per poder fer el mateix que primer. A Manacor alguns centres ho han pogut fer. La Conselleria s’ha proposat mirar d’incrementar la presencialitat just puguem amb les dades epidemiològiques als cursos de 2n d’eso i 2n de batxillerat. Hem de pensar que tots els alumnes de 2n de batxillerat han d’afrontar la mateixa prova de selectivitat.

Per tant, aquestes mesures s’aplicarien durant aquest curs.
Sí, sí. Hi ha unes instruccions que detallen cinc nivells depenent de la situació epidemiològica de cada territori. Aquests nivells estableixen ràtios màximes més altes o més baixes. Formentera està en nivell 1, Menorca en nivell 2 i Mallorca en nivell 3. A nivell 2, podríem tenir 25 alumnes per aula, i això ja ens permetria que els 2n d’ESO fossin completament presencials. Per a nosaltres és una prioritat.

Fer feina amb ràtios tan baixes esdevé un autèntic luxe tant per als docents com per a l’alumnat. Vist el bon funcionament, no es podria prendre de mostra de cara a cursos vinents?
Tenim un problema estructural molt fort. Hi ha un increment demogràfic molt marcat. Manacor és una de les zones de Mallorca on això es produeix d’una manera més evident. Difícilment podem pensar en una reducció de ràtios. D’altra banda, per mantenir l’estructura organitzativa han hagut de fer mans i mànigues per activar qualsevol espai, qualsevol racó, i això fa que es perdin laboratoris, biblioteques, aules de música, tallers de tecnologia… Sí, hem pogut abaixar ràtios i això ens dona més qualitat en un sentit però perdem altres aspectes interessants.

Quines queixes han estat les més habituals entre la comunitat educativa, relacionades amb la situació actual?
La queixa més significativa que vaig tenir va ser la de les famílies que tenen fills a segon de batxillerat a centres que feien semipresencialitat pel greuge comparatiu que suposava amb alumnes de centres on feien presencialitat completa. A l’IES Manacor feien presencialitat completa. A l’IES Mossèn Alcover, semipresencialitat. Ho hem arreglat amb totes les idees possibles per intentar mitigar aquesta situació. Ara els alumnes del Mossèn només falten a l’institut un dia cada dues setmanes. Un altre problema: els alumnes de famílies amb alguna persona vulnerable a la Covid-19. Això ens ha generat bastantes dificultats, perquè havíem d’afegir una atenció telemàtica específica per a aquests alumnes, ja que suposava un risc molt alt que poguessin assistir a classe.

I tanmateix, s’ha demostrat que els centres educatius no són un focus de contagi.
No hem tengut casos de contagi dins els centres educatius. Si hi ha hagut confinats, que n’hi ha haguts, ha estat per contagis en entorns externs als centres escolars. Això vol dir que les mesures de protecció i higiene que s’han activat han donat el profit que se n’esperava. Les escoles han estat un entorn segur on no s’han produït contagis.

Quina previsió hi ha per al curs vinent?
La previsió és que a mitjan any 21 ja haguem assolit la immunitat de grup. Entre la gent que ha patit la malaltia, més la gent vacunada, arribaríem a més del 60 per cent de tots els habitants i això ja permetria poder vida normal.

Les escoles no es tancaran pus…
Ara tots sabem moltes més coses del funcionament del virus i de la relació del virus amb els infants. El mes de març la teoria que circulava era que els al·lots eren el principal element transmissor. En tots els estudis s’ha demostrat no sols que no tenen simptomatologia, sinó que també tenen poca capacitat de transmissió, menys que la població d’altres edats. De cap de les maneres ningú es planteja tornar a tancar de forma radical l’activitat a les escoles. Hem demosterat que l’escola pot ser un entorn segur. Si s’haguessin d’aplicar més mesures de restricció crec que el darrer de tot que es tancaria serien les escoles.

Back To Top
×Close search
Search