Amelia Tiganus (Romania, 1984) és una supervivent de tracta i prostitució. Va arribar a l’estat espanyol l’any 2002 i fou explotada sexualment en diferents clubs. Actualment forma part del col·lectiu feminicidio.net, és feminista, abolicionista i activista dels drets de les dones.
Has sigut víctima de tracta i de la prostitució? Com era la teva vida abans d’això?
Em van dur amb 18 anys, em van captar essent menor d’edat i em començaren a parlar de les bondats d’exercir la prostitució a l’estat espanyol… Em van prometre que en un parell d’anys tendria la meva vida solucionada, amb diners suficients per comprar una casa, un cotxe… És un engany total i van aconseguir fer-me creure que aquesta era la meva millor elecció. El que no era capaç de posar damunt de la taula la meva situació de vulnerabilitat. En el meu cas no va ser la pobresa extrema la que em va empènyer a les mans d’aquesta màfia sinó més aviat la marginalització i l’estigma d’haver sigut violada… Vaig patir una violació múltiple amb 13 anys i no vaig rebre el suport necessari per afrontar aquesta situació, ningú em va dir: jo et crec. Crec que extrapolant-ho al cas de La Manada, les manifestacions de suport a la víctima, han estat un èxit per aquesta raó: un crit de guerra com el de jo et crec.
No sentir-nos qüestionades, no?
Exacte. És una manera de sanar col·lectivament. Veient-ho amb perspectiva, ara som capaç de posar nom a tot el que em va passar i veig que la meva història és una història fotocopiada en moltes dones provinents de Romania. Les dones en general no ens despertam un dia i decidim que el nostre somni és ser putes… Som només una matèria primera, és un autèntic sistema de fabricar putes a gran escala. A part de què això representa com a institució patriarcal, se li suma la globalització i el neoliberalisme i això ho converteix en un gran negoci a escala mundial.
I com aguanta aquest negoci?
És molt rentable per tothom manco per les dones. Quan parlam de prostitució parlam d’un sistema prostitucional i d’uns estats que es lucren amb tot això. Per exemple, en el meu cas, Romania exporta aquesta “matèria primera” i no inverteix en igualtat entre homes i dones, educació sexual, prevenció… Els interessa mantenir les dones en situació de vulnerabilitat i de constant violència, tant institucional com sociocultural. D’altra banda, tenim els estats del benestar o del “primer món” que necessiten importar aquestes dones per fer allò que les dones del país, gràcies a la lluita feminista, es neguen a fer. Un factor important també és que els homes no estan disposats a canviar i deixar de comprar un consentiment, que evidentment, si és comprat, és viciat.
Tu ho has viscut en les teves carns i ets abolicionista. Per què defenses aquesta postura?
Em crida molt l’atenció el moviment regulacionista que ha sorgit. Es fan dir pro-sex, a favor dels drets… Jo crec que s’estan situant en un altre lloc i quan parlen de dones prostituïdes com “les altres”. Això no canviarà fins que tenguem clar que totes les decisions respecte a la prostitució ens afecten a totes. Encara que no t’afecti a tu, a escala particular, hem de pensar que això afecta totes les dones…. Cal reflexionar sobre el futur que volem sembrar per les dones de demà i reivindicar el dret de no ser sexualment explotades. En aquest sentit és important reivindicar una igualtat que ha de ser per a totes les dones, no només per algunes.
Clar. Hem de tenir en compte les dobles i triples opressions que pateixen certes dones pel fet de ser migrades, pobres, racialitzades…
Exacte. A part del gènere hi ha la raça, la classe… Hi ha un greu desequilibri de poder i la igualtat no és només per les dones blanques i europees. Moltes acadèmiques estan creant contingut regulacionista i jo em deman “per què?”. Dones que han arribat on han arribat gràcies a les lluites del moviment feminista i estan disfrutant de drets reivindicats per les feministes, com poder estudiar, poder divorciar-te, poder votar… Ara mateix a les dones pobres ens estan venent. Em sembla molt pervers.
Defenses un feminisme de classe també ido.
Sí, clar. Hem de tenir molt clar com s’entrelliguen les diferents opressions fins i tot a l’hora de cercar solucions. Crec que els homes a vegades no s’adonen que el capitalisme els explota a ells però perquè ells no es revelin, els dóna certs privilegis sobre la dona i els posa el nostre cos a disposició, com si les dones fóssim les seves esclaves. Els homes que consumeixen prostitució o que la consenten no veuen en nosaltres unes aliades: s’obliden de canalitzar totes aquestes sensacions cap a la classe poderosa i ens transformen en forats, en receptacles de semen.
En relació amb el que dius, hi ha un perfil de consumidor de prostitució?
No hi ha un perfil tancat. El puter o prostituïdor és una identitat que abraça qualsevol classe social i perfil cultural. És igual si és jutge, policia, fiscal, empresari, sindicalista, d’esquerres, de dretes, estudiant, analfabet… És igual. La prostitució és ara mateix l’únic espai segur per una masculinitat, que ara mateix està en perill pels avenços del feminisme. La prostitució és un espai lliure de feminisme, un oasi per a ells. Intentant parlar dels prostituïdors, molta gent em deia que no tots són iguals… Potser has sentit a dir això de què hi ha alguns homes que només van a parlar, perquè les prostitutes són com les seves psicòlogues.
Sí, com treure una part tendra dins d’aquesta perversió, no?
Sí, diuen que són gent que necessiten xerrar, necessiten suport… Però la nostra societat és alegre, hi ha bars, hi ha espais d’oci… No fa falta anar a un prostíbul per parlar. Jo els vaig discriminar en tres categories, segons com es comportaven amb nosaltres: aquest seria el “puter bon al·lot”, un narcisista que tem un no i té pànic al rebuig. A més de penetrar el teu cos també vol penetrar la teva ment i tenir la consciència tranquil·la. Per jo són els pitjors perquè volen comprar besades i carícies, el més íntim per a nosaltres. El segon seria el “puter mascle”, que reforça la seva masculinitat penetrant dones. Aquest perfil és de cada vegada més jove, és el típic consumidor de pornografia que vol reproduir allò que veu i això afecta no només a dones en prostitució sinó també a les seves companyes sexuals. Després trobam el que jo vaig anomenar el “puter misogin” que troba en la prostitució el lloc ideal per dur a terme actes cruels i violents, simbòlics del seu odi cap a totes les dones. El que és cert és que el que tots tenen en comú és que són masclistes i pensen que les dones hem nascut per satisfer els seus desitjos.
I com en surts tu, de tot això?
Vaig sortir físicament del sistema prostitucional fa 11 anys. Dic físicament perquè crec que les repercussions són de per vida… El que més crida l’atenció és que només fa 4 anys que em consider víctima. Abans pensava que era culpa meva, que era una mala elecció personal i mai abans havia sigut conscient del consentiment viciat que suposa una situació com aquesta. T’anul·len i et fa creure que has escollit lliurement, que tu has dit que sí i que és el que vols, com si estiguéssim fetes d’una altra pasta. Crec que vaig sortir perquè un dia em vaig col·lapsar i vaig assumir que m’havien enganyat. Vaig dir basta, vaig seure a una cadira i em vaig negar a atendre a ningú més però no tenia on anar, no tenia ajuda… Tenia la porta oberta però què m’esperava defora? La gent s’estranya quan els explico això i em demanen “però et van deixar marxar?”. Clar, em van deixar marxar perquè ja no els servia, m’havien tret tot el suc. Jo sortia però a la porta hi havia tres dones més amb els mateixos somnis i il·lusions que jo tenia.
