Andreu Moreno, anant fent…

Em deman que serà de Manacor el dia que Rafa Nadal se’n vagi a impulsar els seus negocis per devers la beneïda Aràbia Saudita i si encara trobarà temps per desafiar a una partideta a l’Emèrit. Potser faran reunions en pla Tupperware per impulsar els drets humans en aquest país que tant atreu els esportistes d’elit de tot el món. Aquests superherois que se’ns presenten com a exemples de valors com la superació, l’esforç i tota la llista de virtuts cardinals i capitals del món ultra-hipòcrita-liberal.

Però sempre ens quedarà aquesta gent que empeny el carro, el carro de la vida, aquell que varen robar a Manolo Escobar fa tants d’anys. Conten que un estiu que va anar a Ses Salines, mentre cantava aquesta cançó, un grup de quintos es va presentar a la plaça amb un carro vell: -El veus Manolo? “Aquí está tu carro!” He de dir que conec bé el poble de Ses Salines i en són ben capaços.

Avui us volia parlar d’un manacorí que vaig conèixer aquestes passades festes de Nadal. Anava caminant pel Parc de les Estacions i em vaig returar en sentir una cançó rockera dels anys vuitanta. Resulta que durant aquelles dates hi hagué instal·lada en el Parc una fireta gastronòmica nadalenca. Em vaig acostar a aquell envelat des d’on sortia la música. Era primera hora del capvespre i no hi havia gaire gent i per això vaig poder escometre a la persona que hi havia darrere el taulell. Férem una conversada prenent una cervesa. Anàrem, en la conversa, d’una banda a l’altra, com pertoca en aquest món de tanta especialització. Andreu Moreno és un manacorí nascut el 1972 qui, entre altres coses, pot presumir d’un tupè talment com el que devia lluir en la seva adolescència rockabilly dels anys vuitanta. Convenim que quan un neix autèntic ho ha de ser tota la vida. Perquè, com ja deia l’escriptora nord-americana Dorothy Parker; o t’agafes les coses en serio o les t’agafes “en sèrie” i això tant en les relacions humanes com en les feines, en la vida, vaja…

Parlarem engrescats amb molta sintonia perquè compartíem admiració per alguns temes musicals dels vuitanta. A mi particularment em continuen commocionant “Los Secretos”. En aquella mitja hora sortí el tema dels amors, de l’amor putònic (sic) aquell que t’ho fa passar tan magre. L’expressió, el joc de paraules, és propietat intel·lectual d’Andreu perquè després hi hagi desaprensius vanitosos que menystenen la filosofia de barra…

No sortí el tema de les idees polítiques, però sí que, en aquella intensa trobada, Andreu em va dir que estava implicat en l’elaboració de tapes amb productes mallorquins i que rebia ajuda de l’associació de criadors de porc negre, ja que emprava la seva sobrassada en les seves creacions. Per aquest motiu em mostrà l’emblema d’aquesta entitat que duia cosit a la jaqueta del seu uniforme de cuiner. De fet, la seva professió és la de cuiner encara que en aquells moments es trobava a l’espera d’un nou contracte i havia vengut a la fireta a fer un poc de promoció amb un company seu a qui també vaig conèixer; Juanjo Escolano.

Sí, tornant al principi, Rafa Nadal deu estar encantadíssim de tenir els trofeus de totes les Rolland Cagarrós hagudes i per haver, Andreu, per la seva banda, pot dir que ha estat guardonat per la millor tapa temàtica en el concurs Tapa d’or celebrat a Palma. Va presentar una creació damunt uns plats de ceràmica comprats a Can Garanya en forma de fulla de figuera de moro i amb un porquet negre a un costat. Tot això dels plats amb doblers de la seva butxaca. Ha participat en certàmens en l’àmbit estatal com ara a Valladolid on va donar a conèixer la sobrassada de porc negre i els panellets fets amb farina de Mallorca, em parlà de la seva estada al Basc Culinari Center… férem un parell de rialles i a l’hora d’acomiadar-me li vaig dir que mereixia que algú de Manacor li fes un poc de cas, malgrat que fos mitjançant la nostra, la vostra, humil però perseverant publicació. Andreu: Ànims!