XII Jornades d’Estudis Locals
Els espais urbans contribueixen a l’alteració del clima local. Aquesta alteració és causada per diversos motius, entre els quals cal esmentar les precipitacions i la canalització dels vents. Gabriel Alomar Garau, Miquel Grimalt Gelabert i Josep Antoni Troya López presentaren aquest estudi a les Jornades d’Estudis Locals sobre el fenomen de l’illa de calor, que consisteix en un augment de les temperatures a les ciutats i es produeix per l’increment de gasos contaminants per causes antròpiques; la presència de materials que emmagatzemen calor que van alliberant lentament a la nit; l’absència de vegetació que pugui suavitzar les temperatures i la producció de calor d’origen antropogènic com els aires condicionats. Finalment, també cal esmentar la menor pèrdua de calor sensible a causa de la reducció de la velocitat del vent, originada per la presència d’edificis que obstaculitzen la seva circulació.
Els elements configuratius de la ciutat de Manacor són, bàsicament, els d’una zona plana i envoltada de relleus suaus. No es troba a molta distància de la mar, per la qual cosa no presenta unes característiques de continentalitat tan acusades com altres nuclis de l’illa situats més a l’interior.
Té, també, un desnivell escàs i travessat per l’antic llit del torrent, que, a efectes de l’estudi de l’illa de calor, no suposa una distorsió, però actua com un canal de refredament. El nucli original del poble està situat en un petit turó, per unes obvies causes de caràcter defensiu, però també posat en perpendicular a l’embat, afavorint la ventilació i l’establiment de molins fariners.
Es troben, en el nucli urbà, per una banda, edificacions tradicionals amb corrals o patis que aporten frescor a l’illa per la vegetació, i per altra, edificis plurifamiliars d’alçada considerable que contribueixen a distorsionar el clima local. Existeixen els corrals, algunes avingudes, i curiosament el camp de futbol de na Capellera permet debilitar l’illa de calor, ja que suposa un pas important d’aire. La manca de vegetació als espais públics marca.
Per mesurar l’illa de calor s’ha seguit la metodologia de transsectes. Amb un termohigròmetre de gran sensibilitat (P-330) s’han pres mesures de temperatura i humitat a diferents indrets de la ciutat, en total uns 25 punts de mesura i sempre unes 2 hores després de la posta de sol que és quan més es manifesta aquesta illa de calor.
L’illa pot ser dèbil (oscil·lació entre 0 i 2 graus C), moderada (entre 2 i 4 graus C9), forta (entre 4 9 6 graus C9) o molt forta, (més de sis graus). Predomina l’illa de calor dèbil (que no hauria de ser tan esperada). Hi va haver una illa de calor moderada a la primavera del 2013, amb una temperatura màxima a Sa Bassa, amb 9,3 graus de diferència, la diferència mínima fou de 5,7 graus menys a la rotonda de Sant Llorenç. El nucli antic és el que fa de nucli de calor i les zones externes són les més fredes. Hi té a veure el canal antic del torrent.
El 17 de desembre 2013 l’illa de calor més dèbil fou solament de 2,7 graus, perquè estava ennigulat. Una illa de calor forta fou el 18 marc 2014: És un fenomen que es presenta amb freqüència en qualsevol època de l’any. L’evolució de les temperatures és molt similar.
La trama urbana ortogonal fa que la circulació d’aire sigui molt més fàcil. Seria interessant que es tenguessin en compte totes aquestes consideracions a l’hora de planificar l’espai urbà de les ciutats, i més concretament a Manacor, ja que contribuiria a la confortabilitat dels mateixos habitants i aquest espai urbà seria més habitable. Contribueix a l’estalvi energètic tenir-ho en compte, perquè fa que una diferència de quatre graus no engegam l’aire condicionat. En aquest sentit, reverdir els nuclis urbans i limitar el trànsit.