El dissabte abans dels 25 anys de la primera Marxa pel Tren de Llevant els pares de Miquel Piris tengueren un accident frontal a la carretera tornant d’Inca. Gairebé hi perderen la vida. Si hi hagués hagut tren de Llevant, potser res d’això hauria passat. Com tants d’altres accidents de trànsit. Miquel Piris va ser una de les cares visibles d’aquelles marxes. En parlam amb ell.
Les Marxes pel Tren de Llevant són fruit d’aquell moment històric? Serien possibles ara?
Necessites qualcú tocat del bolet que estiri el carro i gent que hi vulgui pujar. Vuit marxes i 25 anys després, acabes cremat i més veient que és igual el que facis, perquè mani qui mani no canvia res. El problema més greu que tenim a Mallorca és la falta d’inversió per part de l’estat. Per què no han arribat mai els doblers del conveni ferroviari entre Antich i Zapatero? Ni amb PP aquí i allà ni amb PSOE aquí i allà, no han arribat mai. I avui ja no necessitam demostrar que les carreteres són perilloses o que hi ha saturació automobilística. És flipant provar d’anar de Cala Rajada a Palma un dia ennigulat. L’altre dia, en ple setembre, vaig estar una hora i mitja.
Potser la gent ha deixat de creure que pot incidir en la vida política i en les decisions que es prenen…
És que si et trobes amb un cas com el d’Armengol… Ha governat vuit anys amb MÉS i Podem i han estat incapaços de treure ni un pam de via. I en canvi fan una autopista amb oposició popular. La mobilització se la passen per davant i per darrere, ella i tots els seus correligionaris. Ara les mobilitzacions només serveixen perquè la gent s’adoni que els nostres polítics no pinten res a l’escenari espanyol. Cada vegada que arriben els pressuposts constatam que som a la cua en inversió per habitant.
Però què s’hi pot fer per contestar aquesta inacció de l’esquerra que ha governat? No hi ha res més enllà… I sembla que s’aprofiten de tenir aquest vot captiu.
Aquí rau la clau de la seva desfeta, perquè no es pot ser més cínic. Sí, han millorat el bus i han electrificat el tren, però és que només faltaria! Anàvem amb gasoil! És patètic, en llengua, en transport públic, i governant amb Pedro Sánchez a Madrid. I ara, a Armengol l’han premiada, però als mallorquins ens castiguen més que mai. Hi ha molta de gent que queda decebuda. A Armengol ja se li ha vist el número. Hi són per entretenir el poble, diuen que són d’esquerres i quan governen fani exactament el que faria la dreta amb petites diferències. El tren de Llevant s’ha convertit en un monument eteri, que és al cap de tothom, però que governi qui governi, no passa res. El PSOE ha necessitat que un independentista com Puigdemont sigui necessari per governar o no perquè després de 45 anys es pugui parlar en les altres llengúes oficials al Congrés, per aconseguir un avanç tan ridícul com aquest. Ens fan veure que hi ha una alternança dreta esquerra. I en el fons, quan la dreta governa, retalla. Quan ho fa l’esquerra, ho deixa com està i no reverteix la situació.
Potser el tren que va arribar a Manacor, lent, contaminant, infradotat, va perjudicar la idea del tren de llevant.
Quan vaig veure que em criticaven perquè estava dins aquesta lluita i jo era a Barcelona, em vaig fer a un costat. Nosaltres el que volíem era fer una reflexió local però que és global. Volíem més transport públic per lluitar contra el canvi climàtic, contra els accidents a la carretera i contra l’empobriment de les persones. La gent d’aquí cada dia és més pobra, perquè té els mateixos sous i el preu de l’habitatge no s’atura de pujar. Un tren és un vehicle de luxe a l’abast d’un infant, d’una persona amb discapacitat, d’un vell, d’un jove, i també d’un multimilionari. Un país ric és aquell en què un ric agafa el transport públic.
