Ses Moreres, Antoni Maura (o l'escola Graduada), Sos Ferrers, Santa Ponça, Sa Murtera... Eren escoles públiques o rurals que estaven en actiu fins l'any 1976. Ara en fa cinquanta. Totes, però, acabaren unificant-se en una de sola: Es Canyar. D'allò, en fa ara cinquanta anys i l'escola manacorina ho vol celebrar així com toca. Nosaltres n'hem parlat amb la seva directora, Xesca Pinya Porquer (Palma, 1971). Pinya és mestra per la UIB i fa quinze anys que va arriba a Es Canyar. Els darrers onze n'ha estat la directora.
Cinquanta anys és una xifra ben rodona. Com plantejau les celebracions?
Volem obrir les portes de l’escola, i per això hem muntat dues aules amb exposicions. Una està emmarcada en els anys seixanta, amb materials que hi ha d’aquell moment. L’altra recorda les escoles rurals que hi havia abans. Amb l’obertura d’Es Canyar es varen tancar tot un seguit d’escoles rurals, i la documentació i material que tenien va venir tota cap aquí. Llibres d’actes, examens… Avui, aquestes escoles, com a centres educatius ja no existeixen i per això hem obert aquesta aula amb una exposició, perquè la gent del municipi que hi va anar, puguin veure qualque època de la seva etapa escolar. Qualsevol persona que vulgui conèixer la història de l’escola a Manacor està convidada a venir, hi ha documentació i material dels anys vint, trenta, quaranta, del segle passat. També farem una exposició d’objectes antics que ens han duit els nostres alumnes.
Però no tot es retrà en exposicions. Què més fareu?
Aprofitarem dia 18 de juny per fer la graduació de l’alumnat de sisè i que coincidesqui en una festa de celebració d’aquests cinquanta anys. A l’acte hi hem convidat tant l’Ajuntament com la Conselleria. Farem un sopar amb tiquets que poden venir a adquirir a la secretaria del centre, i esperam que hi puguin venir exalumnes que es puguin ajuntar amb antics companys d’aula, mestres jubilats… És un acte per a tota la comunitat educativa del centre i per a la gent de Manacor en general, perquè puguin entrar per dins l’escola i sopar tots junts, amb un punt en comú, que és l’estimació cap a aquest centre.
Pel que veig, l’alumnat del centre ja hi ha fet feina també.
Sí, als passadissos tenim treballs que han fet sobre les coses que passaven anys enrere i hem dedicat la setmana cultural al 1975.
Perquè l’escola es va inaugurar el 1976.
La data que tenim és del 23 d’octubre del 1976. Hi vengueren els alumnes que cursaven de 1r a 5è a Ses Moreres i els que feien de 6è a 8è a l’Antoni Maura. També hi venien els de les escoles rurals, que tenien un transport escolar propi.
Cinquanta anys donen per a molts de directors.
Sí. El primer va ser Damià Riera Busquets, que ho va ser entre els anys 1976 i 1983. Semblava que hi entrava de forma interina, per substituir una altra persona, però a la fi hi va quedar ell. Després ho varen ser Francisca Vicens Enseñat, Maria Magdalena Sastre Pons, Maruja Frau, Francesca Sureda Soler, Maria Isabel Ribot Umbert, Joan Font Gelabert, Francisca Maria Servera Toledo, Esperança Martí Pomar, Carme Sánchez Lima i Sebastià Grimalt Riera, que va ser qui em va precedir en el càrrec.
Parlem del centre actualment.
Tenim 309 alumnes, i hi fan feina 26 professors més un altre que està a mitja jornada. Som un centre de dues línies, i som l’únic que queda a les Illes Balears que no té educació infantil. En el nostre cas Sa Graduada és el nostre centre adscrit d’educació infantil, o a la inversa, nosaltres som el seu centre de primària de referència. Els alumnes que van allà després comencen a primària aquí.
Quants d’alumnes teniu al menjador? I quants a l’escola matinera?
Entre 40 i 50 queden a dinar al menjador. A l’escola matinera n’hi venen entre 60 i 70.
Durant aquest curs hem sentit molt de renou sobre el manteniment dels centres educatius. El Molí d’en Xema o Mitjà de Mar n’han estat els màxims exponents. Com estau, vosaltres?
Estam contents. Però com a directora ho he hagut de lluitar molt. Des que som directora s’han fet tot un seguit de reformes i millores al centre tant per part de Conselleria com de l’Ajuntament. I queden encara moltes coses pendents. Hem arreglat una de les parets del pati, el menjador escolar, el gimnàs, els tancaments de finestres de passadissos i escales, una porta nova per entrar directament la centre a l’escola matinera i no haver de passar per dins la cuina, on també hi hem fet millores. Hem convertit la casa del porter en la nova aula UECCO, hem canviat mobiliari de les aules, tot i que amb limitacions, perquè si no ets centre nou ni has fet ampliació de línies no et deixen canviar de mobiliari així com així. També hem canviat la caldera.
Deies que encara queden necessitats per cobrir.
Sí. Aquest estiu farem una reforma integral dels banys del primer pis, que són molt vells i no tenen cap reforma. El nostre pati és el que té menys ombra del terme municipal i està inclòs dins el programa de refugis climàtics. Tenim el compromís que en arribar la partida pressupostària el primer que es farà serà el nostre. El conseller Antoni Vera en té coneixement i també n’hem parlat amb ell. A més, ens agradaria que pintassin l’escola. És ver que tenim el mural, que ha pintat una exalumna nostra, i n’estam molt agraïts, però també feia molt de temps que el demanàvem. Pel que fa a pintar l’escola, ara fa 25 anys de la darrera vegada, que va ser quan va perdre el color groc original. En aquell moment, essent directora Esperança Martí, s’hi varen fer reformes importants, com ara la instal·lació de l’ascensor.
Ha canviat, el perfil de l’alumnat, d’ençà que començares com a mestra?
El perfil és el mateix que hi ha a totes les escoles de Manacor, perquè ens repartim l’alumnat. Avui hi ha més diversitat dins les aules, i és més mal de fer atendre tots els infants com toca. Ens hi trobam tots els centres públics, i molts de concertats. Però nosaltres estam molt contents amb les famílies i alumnes que tenim. També vull dir que estic alabada amb el claustre que hi ha. Sense ells, jo no seria directora.
