“Ballam dins una inseguretat constant”

La pandèmia va fer anul·lar tots els concerts prevists després de la publicació de L’elegància dorm. Mentrestant, però, qui no dormia era l’esperit creador de Miquel Serra, que admet moments de crisi, com ara quan va sortir el documental o quan es trobava immers en l’escriptura del seu darrer llibre. Sense aturar-se de compondre, Serra tenia a punt per entrar a l’estudi un nou disc, que començà a enregistrar-se el maig del 2021. La banda, la de sempre: Jorra Santiago, Miquel Perelló i Michael Mesquida. En l’enregistrament del disc hi han aportat també la seva col·laboració Solea Morente i Simó Femenies.
“La intenció meva és de cada vegada entregar qualque cosa que pugui ser rellevant i que pugui interessar el públic que m’ha escoltat o que ara em coneix de bell nou”. Miquel Serra es mostra així com més va més exigent amb ell mateix: “De cada vegada mir més prim amb les cançons que decidesc enregistrar. Quan et vas fent gran tornes més autocrític”, diu el cantant manacorí, que té clar que volia “publicar una cosa que fos més digna”.
Com tants d’altres títols de Serra, aquest nou disc també amaga en el seu títol un no-sé-què misteriós. Què vol dir, “Una casa és pànic”? “Tots nosaltres aspiram a una certa seguretat a la nostra vida”, diu Serra. És a dir, “volem pensar que el que feim tendrà unes conseqüències esperades, però ballam dins una inseguretat constant, només podem intervenir fins a un cert punt, i per això estam obligats a acceptar les coses així com ens venen”. El músic manacorí insisteix: “Tot és variable i pot acabar en qualsevol moment. La reflexió que hi ha darrera aquest títol és, a la fi, que no importa el que et passa sinó el que fas amb el que et passa”.

Per Serra, a la fi, resulta que “tot el que creus que et configura, et ferma, et condiciona. Actues mogut per uns anhels, per un reconeixement, per un afany de seguretat… I la casa del títol ens remet precisament a un concepte, el de casa, que ens aporta molta seguretat, perquè aquesta idea que perseguim ve provocada pel fet de no tenir res segur…”.

En qualsevol cas, Miquel Serra no veu aquest títol com “una idea aglutinadora de tot el disc, perquè no totes les cançons van d’això”. L’autor d’Opilions afirma que “com qualsevol persona que fa una peça d’art, ens passa que exhibim allò que ens preoupa en aquell moment. No són evolucions pensades ni volgudes. A cada disc em puc trobar en contexts vitals diferents”.

I igual que hi pot haver una evolució temàtica, també n’hi ha d’haver una de musical perquè a cada disc “tots tornam més afinats en alllò que dominam, tant en la interpretació de les cançons com en la composició, el maneig dels instruments o la mateixa dinàmica del grup. Tot va de la mà”.
La casa és pànic són nou cançons llargues que configuren un disc que ultrapassa els cinquanta minuts de durada. Si no hi ha res de nou, de moment, sabem que es presentarà el pròxim dia 11 de març a Inca, “a veure com sona aquest nou teatret”.