skip to Main Content

“Bernat i Antònia, vos estim molt”

“No és una decisió presa a la babalà. Són molts d’anys de ser a la casa. A les darreres eleccions la meva condició era presentar-me però anar-me’n a mitjan legislatura, perquè consider que no és bo ni per al partit, ni per al poble, ni per jo mateix aguantar més”. Així exposava els motius de la seva renúncia l’ara ja exregidor i exportaveu d’AIPC a l’Ajuntament Joan Gomila. Gomila afegia que “per ventura s’ha precipitat un poc, perquè quan un no es troba bé quan va a l’Ajuntament i es troba estrany, millor anar-se’n abans que la cosa passi a pitjor”. Després de referir-se a Júlia Acosta, la seva substituta, com una persona preparada i compromesa amb Porto Cristo, Gomila va fer balanç del seu pas per la Sala: “No em pensava mai durar tant de temps, i ha estat un orgull poder servir i ajudar la gent tant del Port com del municipi”. Gomila demanà disculpes a qui “hagi pogut ofendre, perquè no ha estat mai la meva intenció”. L’apotecari porteny tengué paraules especials de record per a Antoni Pastor: “Va ser amb qui vàrem tenir més anys de relació, i ens tenim un apreci especial, i ell també a mi, perquè li permetérem ser batle. I també va tenir una sensibilitat important amb nosaltres quan tenia majoria absoluta i s’hagué d’enfrontar a gent del seu partit per acceptar-nos dins l’equip de govern”.

Després de l’elogi a Pastor, Gomila agraí també la col·laboració a tots els regidors, i especialment als d’AIPC: “Bernat i Antònia, vos estim molt”, digué amb la veu trencada per recordar també “l’equip directiu d’AIPC, que sempre han estat amb mi”. També Antonio García rebé la gratitud de Gomila: “L’hauríeu de conèixer més”, digué. I després d’agrair als votants i al poble de Porto Cristo el suport digué que “em sent estimat” i reconegué que se’n va amb una espineta: “M’hauria agradat governar amb l’esquerra, però no ha estat possible”.

Seguidament prengueren la paraula cadascun dels portaveus dels grups municipals. Va ser el primer Carles Grimalt: “El conec de fa molts d’anys, de quan feia feina a IB3 i TV Mallorca. L’he entrevistat moltes vegades. Va molts d’anys i vostè està ben igual. Té qualque secret a la farmàcia que ens haurà de compartir…”. Grimalt recomanà a Gomila: “Que rigui més, perquè quan vostè riu és un catxondo i ens fa riure a tots”.

Catalina Riera es lamentà “haver-nos d’acomiadar d’aquesta manera i no poder-ho fer amb una aferrada”. Riera advertí que “sempre prenem la decisió encertada”. En nom del PI, li donà “les gràcies, per la feina, per la implicació i per la caparrudesa. Si ens quedam amb qualque cosa ens quedam amb els moments que hem pogut compartir” i reconegué que tot i que hi són del mateix temps “sempre t’he vist com un veterà”.

Maria Antònia Sansó es mostrà “sorpresa” per la decisió. “Se’ns farà estrany no tenir-lo dins el consistori. És innegable que perdem un regidor de diàleg i fidel als pactes i dels més resolutius quant a prendre decisions”.

També, posant una falca a protocol, també volgué acomiadar-se Antoni Sureda. El regidor macianer digué que “som bastant iguals, només ens separa que a ell li feia il·lusió governar amb l’esquerra, i aquesta il·lusió jo no la tenc” i es plantejava també “si jo també he de partir, perquè fa més anys que ell que hi som”.

Núria Hinojosa, del grup socialista, també agraí la dedicació per Porto Cristo, que la du “tatuada a la pell. És una persona que va de cara, valenta i amb compromís” i reconegué que “al principi que jo hi era, aprenia molt d’en Bernat (Amer) i ell”, alhora que també reconeixia “qualque moment dolent. Però se’n pot anar molt tranquil perquè ha fet la feina ben feta”.

Joan Gaià, portaveu de MÉS-Esquerra, recalcà dues espines clavades per al seu grup: “Que aquell grup que guanya les eleccions al seu poble amb un 45 per cent dels vots no governi al municipi ens desmunta com a republicans”. Gaià afegí que “l’altra espina són els estatuts de la junta de districte, n’haviem parlat i ho hem d’acabar”. “La gent d’AIPC ha aconseguit per a Porto Cristo el que ens fa falta al poble de Mallorca, remar tots junts amb un objectiu i oblidar les diferències”.

Tancà el torn el batle Miquel Oliver: “Em va sorprendre i em va venir molt de nou, però et vaig dir que cuidaríem Antònia, Antonio i ara Júlia, perquè també ens interessa, encara que costi d’entendre des de fora”.

Manacor perimetrat
Sens dubte, si qualque altra qüestió havia de lluir, si no hagués estat pel comiat de Gomila, aquesta era l’efecte de la decisió de la Conselleria de Salut de confinar perimetralment Manacor per l’augment de contagis. A preguntes de l’oposició, Miquel Oliver recordà que “de les devuit sortides només n’hem pogudes controlar sis, tres la policia local i tres la policia nacional”. Oliver recordà que el confinament perimetral era competència de la Direcció General d’Emergències.

Oliver arribà a dir que “aquest confinament no ha servit per a res, Manacor ha estat un autèntic colador, no sé si de forat gros o de forat petit”.

Oliver explicà que Policia Nacional “ens ha passat un informe que no ha servit per res”, no ho dic jo. “Hi ha tantes excepcions i tan pocs recursos que és pràcticament impossible fer-ho complir”.

Per al batle, “hem viscut una estigmatització del nucli de Manacor”, i així digué que ho manifestarien a la Conselleria de Salut quan hi parlem. I a la fi, digué el batle “els més perjudicats són els petits comerciants, els bars i restaurants”, alhora que desitjava que es “puguin relaxar les mesures”.

Back To Top
×Close search
Search