skip to Main Content

Black Friday, comprar per comprar

Tant el liberalisme com la socialdemocràcia, cadascú a la seva manera, no discuteixen l’economia de mercat. Costa, fins i tot, que els economistes més progressistes posin en qüestió el sistema. Així com el capitalisme amb lletres grosses és vist per la socialdemocràcia com un mal menor que hom mira de compensar amb els pilars de l’estat del benestar, l’economia de mercat ha aconseguit imposar un relat que la protegeix fins a extrems que la fan esdevenir intocable.

A tot això cal afegir-hi la colonització economicocomercial i també cultural americana, òbviament relacionada d’arrel amb la implantació del capitalisme més descarnat. No sols s’accentuen les desigualtats, sinó que es perd l’ocasió de garantir la igualtat d’oportunitats.

Recentment parlàvem en aquesta mateixa columna de l’arribada de la “tradició” del Halloween. Avui parlam del Black Friday. Dins la nostra economia de mercat particular, les rebaixes eren un moment de punta de consum, en què la població general esperava per comprar aquelles sabates per suplir les velles que ja mossegaven per la punta, o aquells calçons que ja no resistien una segona genollera. Fins i tot qualque electrodomèstic que semblava voler acabar la vida podia ser substituït també durant les rebaixes. Ara, aquest capitalisme americà ens proposa aquest altre dia (allargat segons a on a una setmana) per comprar com si ho féssim a unes altres rebaixes. Però alerta, una cosa és comprar allò que hem de menester i l’altra molt diferent és acudir a l’oferta de compra de forma compulsiva i comprar per comprar.

La idea, a més, podria ser vista com una oportunitat més per al comerç local per mirar de reactivar-se i intentar competir amb imaginació i productes propis amb els grans monstres comercials. La venda per internet podria ser mostrada com una evidència més de la igualtat d’oportunitats i, certament, són molts els comerços locals que fan servir les xarxes per publicitar-se o fins i tot per vendre-hi. A la fi, però, l’estranya democràcia capitalista acaba afavorint els més forts i esdevé gairebé impossible fer front no sols a les grans superfícies comercials, sinó també als gegants virtuals que distribueixen arreu del món i de cada vegada amb una rapidesa més inigualable.

Si no ens queda més remei que viure cada any el divendres negre, facem-ho sempre en clau local. Sortim al carrer i comprem i consumim aquí, si volem mantenir encara la nostra idiosincràsia com a poble.

Back To Top
Search