skip to Main Content

Breu lliçó d’història: El sistema de la Restauració i la corrupció per garantir el poder de les elits. Semblances amb l’actual sistema nascut de la Transició

Indigneu-vos. Pep Barrull

Més d’una vegada havia promès explicar les semblances entre els dos sistemes. Idò, anem per feina. El 1874, un cop d’estat protagonitzat, com no per l’exèrcit, acabava amb la I República i es restaurava la monarquia en la persona d’Alfons XII (fill d’Isabel II, una reina corrupta, sense escrúpols i pitjor governant). Un polític clau, Antonio Cánovas del Castillo, conservador dissenyà un sistema que cercava estabilitat política i que res canviés, és a dir que el poder quedàs en mans d’aquella aliança del poder econòmic i consagrada pels grans propietaris agraris, l’Església, l’exèrcit i la monarquia borbònica que feia d’àrbitre.
El sistema es basava en la Constitució de 1876, que consagrava el “sufragi censatari”, només votava el 5% de la població que estava inscrita en un cens: burgesia industrial, militars, els terratinents, l’església i poc més. Un dels pilars era el “bipartidisme”, dos grans partits el conservador i el liberal (nacionalistes catalans, carlins, republicans, socialistes, etc. no es podien presentar) i “l’alternança pacífica en el poder”. Les llistes electorals les feia el ministre de la governació a Madrid i el resultat era el que tocava, una vegada guanyaven els conservadors i la següent els liberals, i així s’establia el “torn pacífic”. El “caciquisme” i el falsejament de les llistes electorals garantien el funcionament d’un sistema corrupte (els morts també votaven, no es llevaven de les llistes), es premiava el vot rural, molt més manipulable que l’urbà. Aquestes pràctiques corruptes eren conegudes amb el nom de “tupinades”. Tots dos coincidien en pràcticament tot, el manteniment de la monarquia borbònica, la propietat, la constitució, etc. i es diferenciaven en el fet que els liberals defensaven el sufragi universal (aprovat el 1890). Aquest sistema va funcionar molt regularment fins al 1898, però aquest any es produeix la derrota a la guerra de Cuba i la pèrdua de la darrera colònia a Amèrica i el sorgiment del moviment “regeneracionista”, tot i que no va provocar un canvi en el sistema tot i la protesta de la burgesia catalana amb el “tancament de caixes” i que serà l’inici el moviment nacionalista a Catalunya i el trencament amb la Restauració. El 1906 es constituirà el moviment de la Solidaritat Catalana, candidatura unitària que representarà la mort del sistema a Catalunya (dels 44 diputats en joc n’aconseguiran 41), i el mateix passarà al País Basc. La guerra del Marroc provocarà a Catalunya la “revolta catalana” en oposar-se que els reservistes, pares de família partissin del port de Barcelona, tot i el fracàs per la repressió a foc i sang, representarà un fort creixement de les tensions socials amb l’auge de l’anarquisme i el nacionalisme. El 1917, amb el triomf de la Revolució Russa es viu un creixement de les tensions socials (força de la CNT, sindicat anarquista) i vagues, protestes a l’exèrcit i una forta campanya per l’Autonomia de Catalunya. El 1921 es produeix la derrota d’Annual on moriren 13.000 soldats espanyols a mans dels rifenys. Es creà al parlament espanyol una comissió d’investigació, l’Expedient Picasso, on es feia responsable dels errors l’exèrcit espanyol i el mateix rei Alfons XIII. En el moment en què s’anava a discutir el general Miguel Primo de Rivera, el 1923 donà un cop d’estat i començava la Dictadura de Rivera, així fins a la proclamació de la II República. Calia salvar la monarquia, evitar el risc d’una revolució social i garantir que els terratinents, l’Església, els militars i la monarquia conservassin el poder.
El lector jutjarà i podrà comparar aquell sistema corrupte amb l’enrenou de la “transició”. Ara l’alternança en el poder és fruit del desgast de l’adversari i altres elements, però només PSOE i PP poden aspirar a governar (recordem l’Operació Catalunya, les clavegueres de l’estat per impedir el triomf de Podemos). Com els governs de torn, no importa si PSOE o PP es concedeixen indults perquè els corruptes o responsables de crims d’estat (els GAL) paguin a la presó. Veurem quant de temps passarà a la presó Manuel Griñán, expresident socialista a Andalusia, condemnat a 6 anys de presó, si el TC manté la condemna. La defensa a ultrança de la monarquia borbònica, el manteniment del poder de l’Església, el repartiment dels jutges, el paper intocable de l’exèrcit i de l’oligarquia (bancs, constructores, elèctriques,…) que es reparteixen el pastís.

Back To Top
Search