[/pullquote]
Quin ha de ser el paper de la institució pública respecte els diferents esports, clubs, federacions?
Tenim diferents línies d’ajuts, tant a l’esport d’alta competició com a l’esport de base. Si vols, podem començar per l’esport escolar. Tenim diferents línies d’actuació. Una de les coses que he fet, per exemple, ha estat descentralitzar les finals dels campionats de Balears. A l’anterior legislatura estaven molt centralitzades, a Mallorca, i més concretament a Palma. Ara en feim fora de Palma i fora de Mallorca. A Manacor, per exemple, enguany, en férem dues, la de volei femení cadet i la de futbol infantil masculí. Per altra banda hem posat una línia nova de subvencions per desplaçaments i allotjaments per als campionats d’Espanya en edat escolar. I una de les línies prioritàries és el programa “Posam valors a l’esport”.
En què consisteix aquest programa?
S’ha fet una feina conjuntament amb la UIB i els Consells, per tal de formar formadors, aquests formadors, a la vegada, han format entrenadors, i això ha tengut un impacte a 10.000 esportistes en totes les Illes. Per nosaltres això era una prioritat màxima. A partir de setembre començam amb la segona fase: farem una formació amb el públic, amb els pares i les mares. Hem de dir que aquest programa també té altres branques, una de les quals és l’esport femení, que també és una línia prioritària.
Quines actuacions heu fet per tal de donar suport a l’esport femení?
A les diferents subvencions que oferim hi ha una discriminació positiva cap a la dona. Per posar un exemple, el tant per cent de fitxes femenines d’un club dóna punts per a determinades subvencions. Llavors també hi ha una línia de formació per dones, i també en el patrocini, hem prioritzat els esdeveniments esportius femenins. Llavors també hi ha qüestions més simbòliques. El Cornelius Atticus, que és un premi on es valora tota la trajectòria esportiva d’una persona, que s’havia donat 33 vegades d’ençà de la seva creació, i que tant es podia concedir a un home com a una dona; resulta que s’havia donat a 30 homes i 3 dones. Per això n’hem creat un de paritari, i cada any n’hi haurà un de masculí i un de femení. També hem fet feina amb les federacions. Per posar un altre exemple, respecte el futbol, es va aprovar la categoria cadet mixta, ja que les nines després d’infantil havien de passar a jugar amb les grans. Ara podran triar si jugar cadet o seguir com abans. Per últim, a nivell normatiu, desenvolupam un decret per regular les eleccions a les federacions, amb la intenció que hi hagi un tant per cent mínim de dones a les federacions.
En el fons tot això també són valors, allò de què parlàvem a l’inici…
Sí. I seguint amb aquest tema, apostam també per l’esport com una eina amb gran potencial per la inclusió social. Hem obert noves línies per donar suport als projectes que treballen l’esport adaptat i la inclusió; i donam suport a les entitats que fan feina en aquest àmbit a través de l’esport. Tot això forma part de l’eix de valors.
Per organitzar una mica la nostra feina ens marcàrem a l’inici de legislatura tres eixos fonamentals: el d’esport i valors, esport i salut, i esport i rendiment.
Ara que hem parlat d’esport i valors podem passar al segon eix…
Pel que fa a esport i salut destacaria dos projectes en concret: un seria la feina que hem fet per la regulació del sector esportiu professional. Perquè, ara, tu pots anar a un gimnàs i la persona que fa les classes pot tenir una titulació adequada o no. Enteníem que era important que això estàs regulat i hem fet feina en aquest sentit, també hem reclamat a Madrid que hi hagi regulació a nivell estatal, perquè no hi és.
Una altra cosa que hem fet ha estat elaborar el cens d’instal·lacions esportives, tant públiques com privades, de les Illes Balears. El mes passat el vàrem publicar. Això és important perquè qualsevol ciutadà pot ubicar qualsevol instal·lació i en pot veure les característiques. També ens servirà com a base per elaborar el futur Pla Director d’Instal·lacions Esportives, ja que sabrem on hi ha mancances i necessitats, per planificar el desenvolupament a nivell municipal i insular.
Ens quedaria el tercer eix, esport i rendiment.
Sí, parlam de l’esport federat, aquí hi torna a haver diferents línies d’ajudes. Si haguéssim de fer un resum, podríem dir que les hem augmentades totes, i que n’hem posat de noves. Per exemple, hem augmentat les ajudes pels equips que competeixen a nivell estatal. No només quantitativament sinó també qualitativament, és molt més ràpid i senzill pels equips. A Manacor, per exemple, el juvenil de Divisió d’honor o el Club Voleibol Manacor, al qual aprofit per donar l’enhorabona pel seu ascens a Superlliga, se n’han pogut beneficiar.
També hem fet feina amb els programes de tecnificació, hem fet reformes al poliesportiu Prínceps d’Espanya, on es duen a terme aquests programes, hem regulat els drets dels esportistes d’alt nivell, per poder combinar la vida esportiva amb l’educativa i professional… Hem d’estar molt orgullosos del nivell esportiu de les Illes Balears, som una potència, si anam als darrers Jocs Olímpics, en nombres absoluts, Catalunya fou la primera comunitat i nosaltres la segona, en números relatius fórem la primera. A Manacor tenim un dels millors tenistes de la història, el millor en terra batuda, és un motiu d’orgull i un exemple de la bona salut de l’esport de les Illes Balears.
Quan hi ha interessos econòmics la relació, les ajudes, han de ser les mateixes?
No es donen ajudes a l’esport professional. Per posar un exemple, el futbol de Primera divisió és considerat professional, 2a A també. 2a B, en canvi, no. Al basquet, la lliga ACB és professional. En el volei, no hi ha categoria professional, i en el futbol sala tampoc. I a nivell d’esportistes destacats passa el mateix, si són professionals no reben ajudes, com a institució pública hem de cobrir on hi ha necessitat.
Com veu la postura de les diferents administracions respecte el Centre de tecnificació de Rafel Nadal, de fer lleis a mida per facilitar-li les coses? Ho troba correcte? Era necessari?
Bé, a nivell esportiu ja hem dit què pensàvem, tenir un centre de referència a nivell mundial és molt positiu, sempre i quan es mantenguin els equilibris amb el teixit esportiu social, que crec que és el cas. Per tot allò que va més enllà de l’àmbit esportiu, tenc la postura que ha manifestat el grup MÉS per Mallorca, que crec que coincideix amb el grup local, també.
T’agradaria afegir qualque cosa més?
Sí, per jo el món de l’esport escolar hauria de passar per un canvi de paradigma. Avui s’hi reprodueixen comportaments de l’esport d’alta competició; i consideram que això és un error. La prioritat en els nins no hauria de ser la competició, la prioritat hauria de ser la formació, com a esportista i com a persona, i els temes competitius haurien d’estar en segon lloc. Per això en el futbol, a alevins i benjamins, hem instaurat la targeta blanca, per actituds positives; hem llevat la classificació de màxims golejadors, a partir de deu gols deixen de sumar en el marcador… Entenem que la competició és important a nivell de motivació, però ha de ser més una eina que no un fi en si mateixa. Encara hi ha molta feina per fer en aquest sentit.