XII Jornades d’Estudis Locals
El cant de Pasqua mallorquí anomenat Sales o cançons de Panades és un esdeveniment musical present a la cultura mediterrània des de l’època medieval; i és un repertori que prové dels Goigs de Pasqua (cant paralitúrgic); una denominació que encara mantenen a Campanet, Puigpunyent i altres indrets del Raiguer i Nord de Mallorca. A la vegada, aquest repertori, com bé es coneix, està vinculat a les activitats dels Quintos al Pla de Mallorca. Des d’antuvi es coneix també l’estreta relació entre els repertoris mallorquins i les Caramelles de la Catalunya central, les Caramelles eivissenques i el menorquí Deixem lo dol, que també són repertoris de Pasqua..
En general, les cançons van desaparèixer o minvar la seva presència durant algunes dècades del segle XX i sembla que alguns agents van permetre recuperar l’activitat musical. Però l’aparent laïcitat de la societat actual no ha fet desaparèixer aquest repertori, que torna a ser apreciat com a música itinerant, de gaudi i expressió popular i són una mostra del que es pot classificar també com a Community Music. La investigació sobre aquest repertori es converteix, en tot cas, en un cas d’estudi centrat en la música tradicional interpretada contemporàniament, en el que s’anomena music revival en l’Etnomusicologia moderna.
Els darrers anys, la pandèmia de la COVID-19 va alterar la presència d’aquests càntics a la Setmana Santa del 2020 i 2021. Com van poder els cantaires de Pasqua realitzar la passejada pels llocs que acostumaven a visitar físicament per cantar? Com van aconseguir ser presents en una Pasqua que veritablement esdevingué fora del comú? Aquesta comunicació presentada per Bàrbara Duran analitza com es van trobar solucions creatives: cada poble, cada petit lloc on els cantants són presents en les darreres dècades van poder gravar i difondre les seves cançons de Pasqua mitjançant les xarxes socials i mitjans digitals. Alguns d’ells, com els Quintos de Sineu, absents durant anys, van interactuar de bell nou utilitzant les noves tecnologies, perquè el cant perdut pogués tornar a estar present. La pandèmia va fer que els cantants prenguessin consciència que quelcom important, el vell cant de Pasqua, havia de tornar a aparèixer.
S’examinen aquí els diferents mitjans i fórmules usades per a difondre els cants dels Salers i Quintos en el 2020 i 2021: l’aproximació des del marc de la música de la comunitat (Son Macià, Felanitx, Calonge); la interpretació individual en línia (Toni Duro, Manacor); la revifalla de la tradició oral perduda (Quintos de Sineu) i l’autenticitat dels documents del patrimoni immaterial (Son Sardina) que va desplegar Carme Castells el dia de Pasqua en confinament no deixen de ser mostres, en tot cas, del nou folklore en línia, que ha estat esperonat per la pandèmia i que esdevé una de les eines de supervivència de la cultura autòctona. Tots ells, amb la seva pujada de vídeos en línia, mostren una nova manera de fer, el folk digital, que comença a ser present de manera ferma en la via actual que permeten la transmissió de la qual abans era, exclusivament tradició oral.
