Skip to content

“La Regenta”

Club de lectura de Porto Cristo

Vetusta, una petita capital de província situada al nord d’Espanya, esdevé una de les protagonistes de la novel·la La Regenta de Leopoldo Alas, Clarín. Però no només els llocs físics com la catedral, el casino o els passejos de la Encimada i el Espolón, o les llotges del teatre, o els salons de les cases nobles…, sinó que el protagonisme és definit per la seva gent: el clero egoista i manipulador, la noblesa decadent i arruïnada, els polítics caciquils, les beates criticaires i hipòcrites… I en aquest àmbit és on l’autor es llueix de bon de veres.
Leopoldo Alas i Ureña nasqué l’any 1852 a Zamora i morí a quaranta-nou anys a Oviedo l’any 1901. Fou conegut com a Clarín pels seus articles periodístics, molt crítics amb la classe política. També escrigué contes i novel·les. Inicià el naturalisme a Espanya, un moviment literari que en aquells moments ja havia fructificat a França i Anglaterra.
La seva obra més coneguda és La Regenta, publicada l’any 1884, i és considerada la millor novel·la del segle xix en llengua castellana, encara que en el seu moment no fou gaire popular per les fortes crítiques que contenia.
Als membres del Club de Lectura ens va agradar la novel·la de manera gairebé total i unànime. Trobàrem que estava molt ben escrita, en un llenguatge culte, amb cites llatines i referències a poesia, obres de teatre i òpera, i que les descripcions dels personatges i dels ambients eren molt creïbles i acurades.
Per aquest motiu, se’ns va fer evident que els dos trets més importants de la novel·la, més que la trama en si mateixa, eren els personatges, per una banda, i l’ambient de Vetusta, per l’altra.
Podríem dir que hi ha tres protagonistes principals, que són Ana Ozores (la regenta), Fermín de Pas (el magistral) i Álvaro Messía (el Don Juan) i que formen un triangle passional. Per una altra banda, trobam dos protagonistes més, que són Víctor Quintanar (el marit d’Ana) i la població de Vetusta, que formen amb Ana Ozores un altre triangle, en aquest cas el de les conveniències socials. I és entre aquests dos triangles on es desenvolupa el drama.
Però els més importants són Ana i Fermín. L’autor s’encarrega de reafirmar-ho, ja que són els dos únics personatges, de la gran quantitat que hi apareixen, dels quals ens explica les seves vivències i experiències personals anteriors al moment en què comença la història de La Regenta. I aquest coneixement fa que els personatges siguin més complets i més complexos alhora. Ana, òrfena de mare, ha estat educada en part per son pare, que és lliurepensador, però al mateix temps també ha estat influenciada per les seves ties beates, que l’obliguen a un casament per conveniència, com era natural en aquella època. Malcasada amb Víctor Quintanar, enamorat del teatre de Calderón i defensor de l’honor i l’honra per sobre totes les coses, molt més gran que ella i que es comporta més com un pare que no com un marit, ja que no tenen relacions sexuals. Ana és el personatge més complex de tots. La seva educació contradictòria fa que el seu esperit fluctuï entre la innocència, el romanticisme, els somnis i la mística, i es troba reprimida sexualment. És una ment confusa. Amb un caràcter indecís: per una part, els seus sentiments i les seves apetències íntimes; per una altra, els seus deures morals i socials.
Fermín, crescut en un poblet petit, ha estat influenciat i manipulat per sa mare, la qual, ambiciosa i amb ànsies de poder, empeny el seu fill a l’estat eclesiàstic, no per fe, sinó pel poder que pot arribar a tenir. És un home segur d’ell mateix, obstinat, orgullós i ambiciós que de cop i volta, i per mor de conèixer i tenir en confessió a Ana Ozores, s’enamora d’ella i comença a dubtar de la seva fe i de tot el que pensava fins en aquell moment. Es converteix en un enamorat gelós.
El tercer vèrtex del triangle passional és Álvaro Mesía. El seductor. És egocèntric, vanitós, covard, hipòcrita. Masclista. Cruel amb les dones. Mentider i manipulador. Cínic. Orgullós. És un fatxenda. Se sent menyspreat en la seva vanitat perquè Ana es resisteix als seus requisits.
Quant als personatges que integren la ciutat de Vetusta, trobàrem que eren moltíssims, tots ells disseccionats convenientment per l’autor de manera que reflecteixen la vida social i l’ambient de la ciutat amb les conseqüències que apareixen en la història que ens conta l’autor.
En definitiva, per a nosaltres, no és la història d’un adulteri, sinó la de la lluita d’una persona sensible, ingènua, sentimental i honesta que és destruïda per la hipocresia, la maldat, l’enveja i l’egoisme d’una societat que no suporta ni veu amb bons ulls el que és diferent, i farcida, a més, amb una crítica ferotge de la noblesa, els burgesos, l’església i els polítics.

Back To Top
Search