skip to Main Content

Cobla a la vida de Jaume Collet

Visceral, abrandat, valent, apassionat. Això en diuen els amics, de Jaume Santandreu. Només una ànima profundament sensible i humana pot encabir una adjectivació com aquesta. Fa més de dos anys que Jaume Santandreu, el capellà Collet, com el coneix molta de gent a Manacor, ha fet vot d’ermitatge a la casa pairal dels marginats, a Ca’n Gazà. El coronavirus li ha servit de punta de llança per enclaustrar-se i viure amb els seus i amb ell mateix, més enllà del renou del món.

Jaume Santandreu ha dedicat tota la vida als qui més ho han necessitat, als qui ningú volia ja enlloc, i ho ha fet predicant amb l’exemple, convivint amb ells nit i dia, dedicant-los la vida a canvi de res. A canvi de res més que no fos el regal d’ajudar els altres. L’atenció als exclosos de Jaume Santandreu ha marcat una fita, un abans i un després en l’atenció social a Mallorca.

Ha viscut sovint a l’ull de l’huracà. Ha estat provocador, ha estat lúcid, ha estat sincer, ha estat radicalment honest, i ha estat polèmic. Ha maleït les jerarquies, sobretot l’eclesiàstica, però també les polítiques. Ha militat en l’independentisme, i l’ha liderat, quan gairebé ningú no hi militava. Ha reclamat acció i coherència, més enllà de les paraules bonhomioses i autocomplaents. No ha estat, per a molts, un adversari agradós, ans al contrari.

Però alerta. Jaume Santandreu i la seva obstinació han servit per donar veu als marginats, als exclosos de la societat, i el seu evangeli particular ha acostat a la seva persona i a les seves tesis molta de gent que, d’una altra manera, no s’hauria bategat un mil·límetre de la seva posició acomodatícia.

Esdevingut un capellà antisistema, fins que va dir prou i abandonà l’ofici i la institució eclesial, va tenir la valentia de despullar-se davant el poble, de mostrar les ferides, i d’explicar la naturalesa dels seus amors. Com un llàtzer carnal i sentimental, la seva veu rebrotà per ser la veu de tanta de gent que com ell va sentir un dia la nosa d’una mà aliena damunt el cos, i la de tanta de gent que com ell ha estimat qui sentia la necessitat d’estimar. Jaume Santandreu ha assumit amb valentia i coherència, el compromís de ser qui és, malgrat tots els entrebancs que la vida li pogui haver posat per aconseguir-ho.

I a més, encara, ha plasmat amb una literatura vigorosa i de verb i lèxic tan rics com acurats,la crònica sentimental, ideològica, política i personal de la seva vida.

Nosaltres, des d’aquestes pàgines humils, li retem el nostre senzill homenatge. Ara cal que des de les més altes instàncies d’aquesta illa nostra, i d’aquest poble nostre, tant políticament, com civilment, com literàriament, reconeguem la vàlua, la vida i la dedicació de Jaume Santandreu. Gràcies.

Back To Top
Search