Durant segles, els remeis per molts malestars i malalties estava en mans de dones (la gran majoria eren dones) remeieres. Elles coneixien, cercaven, trobaven, processaven i administraven les dosis adequades per a cada persona de regalèssia, valeriana o menta. Ho feien en forma de xarop, infusió, emplastres…
Aquesta saviesa, majoritàriament, femenina ha anat deixant pas a altres remeis més actuals. Però mai s’han deixat de banda les herbes medicinals i altres remeis medicinals naturals.
Una de les estrelles del rebost de les padrines, quan jo era petita, era la camamil·la. Ho solucionava tot: mal de panxa, inflamació dels ulls, irritació de la pell… Una meravella!
La recepta que teniu aquí no crec que tengui cap propietat màgica ni miraculosa, però és bona. És una coca esponjosa amb un aroma especial. Feis-la, tastau-la i ja em contareu!
Ingredients:
Pel xarop de camamil·la:
aigua
camamil·la
sucre
Per la coca:
3 ous M
150g de sucre
150g de farina amb llevat incorporat
120g d’oli de girasol
4 cullerades de xarop de camamilla
Passa a passa:
1- Començam preparant el xarop, perquè l’haurem de deixar refredar una mica. No serà un xarop molt espès. Feim una camamil·la bastant carregada. Pesam la mateixa quantitat de sucre que d’infusió i ho posam tot a bullir, entre 5 i 10 minuts. Anam llevant l’escuma que va sortint. Reservam.
2- Preparam ara la coca batent els ous amb el sucre. Una batedora de varetes ens anirà molt bé en aquesta passa. Procuram pujar-los tant com puguem.
3- Afegim l’oli a poc a poc i després la farina, passada pel sedàs. Al final de tot afegim les quatre cullerades de xarop de camamil·la.
4- Untarem els motlles, o el motlle, on vessarem la pasta. Procurau no omplir més de la meitat del motlle perquè durant la cocció la coca puja molt, al final baixa un poc. Posarem el forn a 170º i, quan estigui calent, hi posarem la coca. Hi ha d’estar una mitja hora aproximadament. Quan la punxeu amb un escuradents ha de sortir net.
5- Quan la traieu del forn, i abans que es refredi, pintau-la amb un poc més del xarop que heu fet abans.
A la recepta original decoren la coca amb un glacejat fet amb sucre amb pols i blanc d’ou. Jo vaig canviar el blanc d’ou per xarop de camamilla. El resultat, pel meu gust, és massa dolç. Just amb el xarop ja és suficient. Això sí, si sou molt llépols…
