Skip to content

Colors a la toponímia de Manacor

XII Jornades d’Estudis Locals de Manacor
Toni Pascual va presentar aquest estudi a les XII Jornades d’Estudis Locals, i que va voler dedicar expressament a la memòria de Sebastià Sansó, amb el qual col·laborà. La toponímia i els colors han estat presents a l’hora de batejar construccions, elevacions, penyes, cavitats, camps de cultiu, platges, etc. que s’originaren a partir d’un color que els caracteritzava. I no sols en temps recents sinó al llarg dels segles. L’anàlisi dels termes estudiats aquí apareix estructurat en topònims urbans i rurals; aquests darrers són els més nombrosos.
També es troba un apartat on no es tenen colors de referència, però on es poden trobar elements decoratius de la façana que sí tenen colors. S’han descartat els que parteixen d’un antropònim (can Blanc, can Negre) ni els fitònims (ses figueres blanques).
Per la seva antiguitat, cal situar dos topònims andalusins que són el nom de dues propietats rurals d’aquella època: Tor Alba, que significa “penya blanca” i correspon a la denominació d’un rafal o alqueria, ubicat segons la Remembrança de Nuno Sanç al districte de Manqür, partida de Manacor (actual Manacor i Sant Llorenç). El segon és Atafal, que vol dir “la greda, la terra de color blanc”, segons Mut i Rosselló).
Alguns es refereixen a elevacions o zones rocoses, d’origen català: el caló Blanc (Cala Varques), la Bassa Blanca (can Caramany o Son Suau), la Costa Blanca (Son Peretó), la penya Blanca (El Rafal de son Macià), la cova Blanca (dins les coves del Drac). A la platja de Manacor s’hi troben ses Coves Blanques. Una construcció a la zona de Son Vaquer d’en Ribera és coneguda com la caseta Blanca.
Pel que fa al negre són pocs els noms: les coves Negres (Rafal de Son Macià), la cova Negra a les coves del Drac i el puig Negre Nou i puig negre Vell (possessió del Fangar) també la cova Negra (Porto Cristo i coves del Drac).
El color roig seria un dels que donaria més toponímia: el Rafal Roig, i el Rafal dels Rusquests eren veïns de Rotana; al camí del Saluet, passant per Son Sureda, també hi ha el Rafal Roig. Sa Carroja (sa casa Roja al segle XVI), el camp Roig (molt abundant), que el trobam a la Murtereta, Santa Cirga, Rafal Pudent, Son Garbeta… També es troben els hidrònims la Bassa Roja a les Rotetes; la Bassa Roja també a Son Suau. Cal anomenar el torrent Roig a Son Josep, ses penyes Roges a sa Vall i sa Mola de Son Macià a més del Clot Roig a Sant Josep.
El color vermell s’empra referit als pigments a la construcció. Ses Cases vermelles (Son Fangos. l’Hospital), i els establits de sa Vall; el 1632 els té constància d’un carrer a Manacor: el carrer del portal Vermell.
També hi ha topònims que dins la seva estructura no porten cap color, però elements que s’hi refereixen: carrer de ses Teules Pintades (carrer de l’Estrella). Després, als arxius s’hi troba la casa de les Teules Pintades seria la que donaria nom al carrer. Confrontaria aquesta casa, carrer de Garriga (actual carrer centre); el carrer Binimelis (actual Jaume II) i el carrer del Ferrer Nou, així com amb les cases dels Riera de Conilles. No queden teules pintades ni façana antiga, però aquest topònim el 1778 ja s’hi troba, anteriorment s’havia dit el carrer del Ferrerol.
Un altre topònim que no ha aparegut seria el carrer de les Carasas; ja el 1763 i 1764 apareix a un protocol notarial; confrontava unes cases del carrer de l’Anell, podria fer referència al carrer de Jaume II. Era una casa de la família Rossinyol amb la decoració d’unes cares pintades on el relleu, i queda el record en alguns informants de decoracions antropomorfes.
Back To Top
Search