Per part seva, la Rueta tornà a suposàr una explosió d’entusiasme infantil desbordant que omplí les places del centre d’infants que mesclaven les mirades d’il·lusió amb els ulls d’astorament.
Hauran de passar anys fins que Manacor recuperi l’esplendor que visqueren les festes dels darrers dies fa dues dècades. L’explosió participativa d’aleshores va quedar eclipsada ja fa anys per les reubicacions de la Rua i després per l’oferta musical i d’oci d’altres viles pròximes on es desplaça sense miraments el jovent manacorí.
Així i tot, la Rua d’enguany va demostrar que Manacor té múscul participatiu i que sense la presència de molts de joves, la població adulta i també la infantil saben donar color i originalitat, i sobretot ganes de festa, als darrers dies abans d’entrar en la perversa quaresma que ja ningú (direm gairebé ningú) fa.
La Rua de dissabte transità per Na Camel·la, nodridaa amb nombroses comparses, algunes de les quals podien ser qualificades sense por d’exagerar de multitudinàries. La música amb tints brasilers acompanyava la desfilada, que entre somriures, rialles empegueïdes i d’altres d’orgulloses, es diluiria pels carrers del centre així com acabava. Després vendrien les copes, els aperitius i els sopars. A molts de locals del centre la gent hi sopava, amb la incomoditat comprensible de la fressa que duien, ben desfressats i animats. De fet, en alguns locals proposaren fins i tot una temàtica pròpia, com és el cas del Cafè Can Lliro, que amb el lema “El turisme mos va salvar” donaven llibertat de fressa als seus parroquians. La vetlada, aquí i allà, aniria morint a poc a poc, i mentre n’hi havia que d’amagat cercaven l’amor dins la fressa, d’altres allargaven la nit tant com podien, abduïts per la rialla, amarats de qualque copa de suc de demés o meravellats per la bellesa insondable d’uns ulls pintats com mai abans els havien vists.
Una Rueta accelerada
La festa de la Rueta, celebrada en ple dijous llarder, s’alimenta en gran part de la feinada feta per les escoles durant aquests dies. La participació és ingent, i l’oferta proposada per l’Ajuntament, amb jocs per als més petits de tots al carrer del Mercadal, amb propostes lúdiques adaptades també per als més grandets, amb l’animació ambulant de la xaranga Octava Alta i les tortugues ninja, i també amb les entusiàstiques animadores que s’havien instal·lat a sa Bassa, fa que la circulació del personal disfressat sigui constant, la interaacció social permanent, i les ganes de festa, incansables. Enmig de l’estruend, enduits per una serp multicolor alguns infants es perden dins la multitud que estiba el ventre de Manacor. Les animadores, però, avisen de l’emergència i ben aviat, gràcies a la col·laboració de tothom, els infants esgarriats tornen a les cames de les seves famílies.
En els ullons dels infants s’hi respira la il·lusió per una fressa que no podran recordar més que en una fotografia antiga i gastada, atesa la seva prematura i precoç participació a la festa. D’altres baden uns ulls com a plats davant l’esclat en festa d’un poble que estaven avesats a saludar tranquil cada dia en anar a escola i que ara veuen desbordat per la música amplificada, pels micròfons i les veus que criden, per les veus dels majors i pels xiscles eufòrics dels més grandets en trobar-se en un entorn festiu i allunyat de l’escola amb els seus companys de cada dia.
Tot és com sempre, res és com mai. Del frenesí llarder i de la ruta ruera desembocarem al trist enterrament de la sardina, xop de llàgrimes, salat d’arengades. Dessalarem el bacallà, més per gust que per dejuni, i donarem entrada a la primavera, ara que encara és hivern.