skip to Main Content

Contraban de tabac (III)

Albert Carvajal

– Aquell que compràs qualsevol mena de gènere de contraban, en especial tabac, tan a l’engròs com al detall, patiria pena de presó (amb pèrdua del gènere que tindria en el seu poder) i el cas passaria a mans de la Junta de Sanitat perquè determinàs allò que cregués oportú.
– Es faria un reconeixement de les cases d’aquells individus sospitosos de contrabandistes els quals, malgrat no amagar fardells o sacs de tabac, restarien obligats a comparèixer a la casa del Batle Reial a les hores que l’autoritat local cregués convenients.
– I la perla del pregó: tota persona que delatàs a l’Ajuntament qualsevol contrabandista que hagués comprat o venut tabac rebria una gratificació de quatre duros, quedant el seu nom a l’anonimat.
Fins a tal punt estava estès el contraban que el mateix Intendent de la Província es reuní uns dies després a Manacor amb l’Administrador de Rendes de la vila i el Subdelegat de la Reial Intendència per fer pregons públics als llocs acostumats manifestant als manacorins i manacorines l’obligat compliment de les lleis, fent-los responsables com infractors si eren capturats amb tabac il·legal. També es reuniren amb els taverners perquè donessin part de qualsevol gènere de contraban que es vengués als seus establiments. L’Ajuntament, temerós de les responsabilitats que recaurien sobre ell, cridà tots els torrers i guardes secretes del districte per informar-los de la circular i perquè redoblessin la vigilància i impedissin que qualsevol vaixell sospitós no desembarcàs a les cales del terme, fent-los també responsables dels gèneres que poguessin desembarcar.
Coneixem el nom d’alguns dels contrabandistes que tenien la costa manacorina com a punt d’entrada de tabac. Pel mes de gener de 1849 es cridava Ignaci Forteza (à) Fanfarrilla, natural de Porreres i veí de Manacor, perquè es presentàs a les presons nacionals de Palma. La Justícia estava procedint criminalment contra seva per una confiscació de tabac. Anys després, concretament el juny de 1881, se citava el manacorí Tomàs Galmés Fullana per declarar en el judici iniciat contra la seva persona per intentar introduir tabac de contraban a Ciutat. Tot i aquests exemples, el més habitual era que els contrabandistes fugissin quan eren descoberts per les forces de l’autoritat, deixant darrere tant la mercaderia com els carros o les bísties si en duien. Aquests darrers es treien a subhasta. El 12 de desembre de 1860, per exemple, se subhastà un mul capturat pels carrabiners a la rodalia de Manacor. I el 23 d’abril de 1888 es va verificar a la Delegació d’Hisenda la venda d’un carro confiscat a Manacor amb tabac de contraban. Estava taxat en 60 pessetes.
La veritat és que el comerç il·legal de tabac no acabà de desaparèixer mai, ni tan sols amb la persecució de què va ser objecte per cossos com els Carrabiners o la Guàrdia Civil. Només els anys de l’expansió de la vinya visqué les etapes de menor incidència, bàsicament perquè la gran majoria de la població estava ocupada amb el negoci del vi. Després de la crisi de la fil·loxera ressorgí amb força, vivint una nova etapa daurada al segle XX després de la Guerra Civil Espanyola. Aleshores, com al segle XIX, les dues sortides de la gent humil eren el contraban o l’emigració.

A la imatge de portada: Restes de la barraca de la guarda secreta de sa Ferradura (prop de Cala Petita)

Back To Top
Search