skip to Main Content
Corren Mals Temps Per A La Monarquia Borbònica, Per Al Govern Espanyol, Per Una Majoria De La Població

Corren mals temps per a la monarquia borbònica, per al govern espanyol, per una majoria de la població

En temps de pandèmia i mès enllà d’aquells que són afortunats per trobar-se a la fase 1, a l’horitzo niguls de tempesta, malgrat la calor que ha arribat.
Ja no hi ha dubtes, el Congreso aprova una pròrroga més de l’estat d’alarma. El govern salva els mobles per la mínima i gràcies a Ciudadanos. Així s’obren incerteses, la majoria de la investidura s’ha trencat, i apareix un nou soci de govern. L’entrada en escena de Cs desdibuixa el paper del PP i la seva estratègia, fer caure el govern. Aquest fracàs l’obligarà a replantear-se la posició i, segurament s’abstendrà. Poca cosa li quedarà al PP, més enllà dels estirabots de la Presidenta de Madrid, més cremada que un misto. Desconeixem, a hores d’ara, els acords amb el PNB que s’abstendrà, si les Comunitats recuperaran poder de decisió i això beneficiarà Catalunya, o si prosseguirà aquesta política recentralitzadora. Un PSOE que s’ha deixat en el camí el federalisme, l’Espanya “plurinacional” i que ha mutilitat les competències de les Comunitats Autònomes. Què l’hi quedarà per vendre? Però una certesa, el govern Sánchez seguirà instal·lat en l’autoritarisme i en el fet que tot es deciceix a Madrid.
Cal un canvi d’actitud. Sánchez anuncia les mesures del seu govern i el diumenge es reuneix ams els presidents autonòmics per comunicar-los que ha decidit. I aquests se n’han cansat, això no és col·laboració sinó imposició. Inclús presidents socialistes (les Illes Balears, Aragó, Castella La Manxa) han criticat certes mesures. Tot i que la “propaganda” diu que el virus no entén de territoris, a Madrid desconeixen la realitat d’aquests. Governar amb insolència, prepotència, xuleria i autoritarisme no ajuda a millorar. I el colofó d”aquest desveri ha estat l’amenaça de “o s’aprova l’estat d’alarma, o el caos”. Tanta supèrbia i prepotència arruïna el govern, és no entendre allò que és la democràcia. Marcar el pas, himnes, banderes i tota la parafernàlia són la mostra d”autoritarisme.
Ahir, el ministre de la Seguretat Social, afirmava que aquest mes s’aprobarà el Salari Mínim Vital, o la Renda Garantida o el nom que s’acordi, i això és imprescindible per a milions de persones que han perdut el seu lloc de feina i els que, ben segur, la perdran. Es mantendran els ERTE, i ben segur s’hauran d’ampliar, per fer possible que ningú quedi enrera.
Aquesta setmana s’ha fet pública la sentència del Tribunal Constitucional Alemany respecte a la compra de deute public per part del Banc Central Europeu que considera incompatible amb les lleis alemanes, donat-li tres mesos per demostrar que n o s’ha excedit de les seves competències. Cal no oblidar que el principal accionista del Banc Central él el Banc Central Alemany. Situem-nos al moment, Espanya i Itàlia intente convécer els altres estats, que per finançar la sortida de la crisi, cal que Europa facil·liti centeners de milers de milions d’euros en concepte de subvenció (sense interessos i a fons perdut). Els països del nord no hi accedeixen, i són partidaris dels credits. Per obtenir finanament el Banc Central Europeu segueix comprant deute. Molt preocupant, ja que la Cancellera Merkel està molt més collada per la sentència del constitucional i això dificultarà les pretencions d’Espanya i Itàlia. Caldrà veure, si arriba el cas, quines condicions posarà Europa, i segur que seran dures. El govern espanyol i Sánchez d’aquest tema no en xerren, ni el valoren. Mals vents s’acosten. Tot i això, el govern espanyol segueix, erre que erre, en no exigir a la banca que torni els més de 66.000 mil de milions del rescat bancari, o com han fet altres països europeus, anunciar que no donaran ajudes a empreses que tenguin filials en paraïsos fiscals i que no paguen impostos a Espanya. Mal d’entendre, o potser no tant. No oblidem que parlam de l’oligarquia.
I per reblar el clau, ha resultat que qui fou el cap d’Estat i rei Joan Carles I, va dur en un maleti a Suïssa 1,9 milions de dòlars, un regal del sultà de Bahrain. Regalen milions o es tractaria duna comissió? Aquest doblers, com els 100 milions d”Arabia Saudí, no han tributat, estan en paraïsos fiscals. La monarquia suspén segons dues enquestes. És admissible que el Cap de l’Estat tengui una conducta tan exemplaritzant? I el PSOE segueix en la posició de no investigar la monarquia. El PSOE borboneja? Europa ho farà.

Pep Barrull

Back To Top
×Close search
Search