De la cortesia, la bona educació i altres fòssils

* A la foto: Sant Martí i el captaire, conservat a l’església d’Alcúdia, pintat pel conegut com a Mestre de Sant Francesc.

«I Romani s’impadronirono di Majorca nel 121 aC, ma la loro ocupazione, allo stato attuale delle ricerche archeologiche, appare piutosto superficiale»

En una guia de viatge publicada a Milà en el 1962 apareixen aquests mots, que ens situarien en un espai marginal pel que fa a la influència cultural romana, presentada sempre com el bressol de la nostra civilització. La influència cultural dels diferents pobles que han constituït d’ençà de l’Edat mitjana allò que avui anomenam Catalunya, d’altres els Països Catalans o la Corona Catalanoaragonesa, ens ha marcat al llarg dels segles, ha desembocat en una sèrie de costums i hàbits de comportament que conformen la nostra «educació».
Aquesta educació, que podem entendre de vegades com a civilització, ha anat adquirint noves influències amb el temps, deixant-ne d’altres que ja no tenien cap sentit, i això arriba fins als nostres dies, tot i que ara molts dels seus fonaments sembla que trontollen.
Ramon Llull, anomenat sovint per polítics i intel·lectuals, però molt menys llegit i entès, ens deixa ben clares les normes de comportament dels cavallers, entre d’altres explica que “Traïdors, lladres, robadors, deuen esser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí cavaller ha son ofici per destruir los mals hòmens”. No és mal començament.
La societat es va complicant, el món dels cavallers va de rota batuda, però mentre s’eclipsa gallardament prova d’estendre la influència del seu capteniment «cavalleresc» en el conjunt de la societat. I sembla que els resultats són d’allò més satisfactori, segons Francesc Eiximenis, els nostres avantpassats del s. XIV serien un model de “bona educació” també a taula, comparats amb altres nacions de l’època. Hauríem estat uns precursors en l’ús de la forqueta o tallador: “La quarta raó que al·legaven sí és, car deien que catalans tallen la carn netament e polida, guardant-li lo tall qui es varieja per diferents carns en diverses maneres, e la mengen en tallador netament. E les altres nacions, així com francesos, alemanys, anglesos e itàlics, ne fan trossos e tallant dels dits trossos un poc amb son coltell, contracten la carn amb les mans cada vegada que en prenen”. També consideraven de bona educació seure en una taula, just com fem ara, però no tothom els seguia en aquest bon costum, “La setena, car los catalans tostemps mengen seent en taula alt, mas castellans seen en terra, e altres nacions per altres vies fort incòngrues; doncs, millor ho fan los catalans”.
Un contemporani d’Eiximenis, Anselm Turmeda, també conegut a Tunis com a Abdallah ibn Abdallah al Tarjuman al Mayurqi, es preocupa tant per la cortesia i el bon comportament de la gent que hi dedica una obra sencera, el Llibre de Bons Amonestaments, reeditat fins a principis del s. XX, enmig de la desconeixença de qui era realment el seu autor, i usat a les escoles amb els infants. Hi explica com comportar-se, això sí, però sense oblidar la ironia ni sovint el sarcasme, en una societat on el fet d’aprendre a pensar com a humans i no tan sols com a cristians, es va obrint camí. “E mai per malenconia/no vulles dir vilania./Malparlar no és cortesia/ne bona usança./Fill , bon consell te vull dar:/ jamai no vulles ahontar/muller d’altre, ne difamar,/car és follia» (…) «De ço que has sies content,/e no cobeigs ço de la gent:/diners, muller ne vestiment/de ton proïsme”.
De llavors ençà han aparegut llibres en català i en moltes altres llengües veïnes sobre la cortesia, la bona educació, el captiment en societat, etc. Actualment, és un tema sense gaire predicament. Els habitants de Mallorca havíem assolit un bon nivell en aquesta qüestió, que variava segons els estaments socials. Jo diria que estam en una època d’oblit accelerat de totes aquestes normes que no tenen altra pretensió de fer agradable la vida en societat. En continuarem parlant.