Miquel Font (Son Carrió 1983), és tècnic de manteniment i gestor cooperador a dues parròquies al Port de Pollença i a Pollença, localitat on viu. Ara és el candidat de la Unió Independent Carrionera, el nou grup polític sorgit al llogaret llorencí després de la dissolució de l’històric GISC, liderat durant quaranta anys per Mateu Puigròs.
La teva arribada a la política és nova? O ja hi havies passat, per aquest món?
Del 2011 al 2015 vaig formar part de la llista del GISC, i del 2000 al 2010 havia format part de l’associació de joves de Son Carrió mateix. I hi havia una relació bastant estreta amb el GISC, que a més, governava i tenia la batlia. Vull dir amb això que he estat sempre una persona participativa socialment en tots el àmbits i això no deixa de crear aquests lligams. La política és la vida del poble i la resposta de la política la té el poble.
És curiós que, com Mateu Puigròs, que viu a Porreres, ara Miquel Font visqui a Pollença.
Pot resultar un poc xocant, però la mentalitat i la concepció de la gestió i l’administració políticas han canviat. Un temps el polític havia de fer les 24 hores dins el poble, però ara la societat ha avançat. Des de ca teva pots fer molta feina, tot i que el tu a tu hi ha de ser, també. Si un s’administra com pot i es posa a disposició de la gent, no ha de suposar cap barrera, aquest fet. A més, el cap de llista no és un ‘llanero solitario’, té un gran equip de feina a darrere.
Per què decidiu crear aquest nou grup i no coninuar amb el GISC?
Som en un moment social totalment nou, no sols a l’àmbit polític. Hi ha un relleu generacional en totes les coses. Les figures històriques han canviat. Des del moment que dia 21 de novembre del 2021 Mateu Puigròs és retira de la batlia, el GISC sofreix com una catarsi. Durant 40 anys, Puigròs havia estat el número u, i durant 26, el batle. Nosaltres no jugàvem amb aquestes cartes. Necessitàvem tornar als orígens de Son Carrió perquè tampoc no ens vèiem cercant gent de tot al municipi, ens era difícil.
Comptau amb gent del GISC?
Hi ha una conjugació de veterans que ja estaven al GISC amb un bon gruix de gent jove que coneixia el GISC de forma molt indirecta.
Pensau que és necessari que sigueu dins l’equip de govern, perquè la vostra veu sigui vertaderament útil?
Defensam les delegacions territorials aconseguides a dia d’avui. I que és millor si el delegat que hi hagi és una persona del poble mateix. Una persona d’una altra banda ho pot fer igual de bé, però els ritmes de cada nucli són diferents, cada poble té la seva fesomia. El desig és que son carrió pugui tenir aquesta representació dins l’Ajuntament i dins l’equip de govern. Hi siguem o no, però, continuarem fent el que hem fet fins ara perquè Son Carrió continuï tenint identitat i presència dins l’Ajuntament. Nosaltres som el fill petit, i no per ser el fill petit hem de tenir la tallada més grossa o més petita, sinó la justa mesura. A una família la fan els pares i la representen els fills d’aquesta casa.
De fa quaranta anys a ara, han canviat moltes de coses. Quines són les necessitats d’avui a Son Carrió?
Estam en procés de fer el nostre programa amb unes tertúlies d’opinió, i ens hem de reunir també amb totes les associacions. Volem que sigui el poble que respongui. I el nostre programa serà la resposta del poble. Hi ha deficiències que estan damunt la taula i tothom les veu i nosaltres hi farem feina, com ara que no tenguem cap sucursal bancària i que una persona de 93 anys s’hagi de desplaçar a Sant Llorenç o a Manacor per tenir una fe de vida.
