A la foto de portada: Carnet de soci del Centre Cultural. Arxiu: Miquel Estelrich
Trama Urbana i Social Macianera
Seguint amb articles anteriors, aquest se centra en el teleclub com a tal i la seva evolució.
Margalida Pujals i Mas presentà a les I Jornades d’Estudis Locals de Manacor una interessantíssima comunicació sobre el Teleclub de Son Macià.
En aquests dos articles tractarem la seva evolució i la petjada que deixà damunt el poblet.
Per omplir la falta d’oci i temps lliure i per evitar l’èxode d’aquest poble, es crea el teleclub. Aquest havia de reunir o concentrar una sèrie d’activitats per la població, especialment el jovent del poble. El Teleclub macianer era de categoria local i estava integrat dins el Teleclub de categoria comarcal, que era el de Sant Joan; i ho fou fins a 1977, tot i que el teleclub macianer fou elevat a comarcal. Els teleclubs comarcals guardaven el material més car de la RNT: projectors, llibres, pel.lícules pròpies i tocadiscos, que arribà el 1970.
Creat el Teleclub, s’ubicà primerament a una part de l’antiga rectoria (encara no s’havia esbucat l’antiga església) i tenia accés amb el passadís del Saló Parroquial. Tenia el televisor al davant i cadires alineades per veure les emissions. Quan s’enderrocà l’antic temple, les cadires i el televisor anaren a un local d’en Toni Font, on actualment s’ubica la formatgeria “Muntanya de Sa Vall” al carrer Puig d’Alanar. També disposava d’una biblioteca de 100 volums amb una secció “de Biblioteca de RTVE”.
El primer president fou en Miquel Pascual Nicolau “Maia” fins a 1971. I el primer monitor fou el rector, Pere Fons.
Estava format per una Junta Directiva que regulava l’ingrés i les quotes dels socis, el manteniment del local i les activitats. Alhora també havia de controlar les despeses i els Pel que fa als socis, tenien dret per la seva condició a usar el material del local i assistir als actes que s’organitzaven. Si es tenia una mala conducta tant amb els membres de la directiva com al local, es podia perdre la condició de soci.
Dia 17 de juny de 1972 trobam la següent Junta, amb el segon president:
(1) La comunicació posa Sitges com a segon llinatge, però hauria de ser Nicolau.
Els presidents següents foren Gabriel Pascual Sureda (1975-1977), Francesc Vaquer Nicolau (1977-1978) i el darrer Antoni Sureda Llinàs per un període d’un any del 1978 al 29 de desembre de 1979.
Actes i Activitats
Es definí un horari per l’ús del local de cara al públic que l’havia d’usar. Així els al·lots hi anaven els caps de setmana, dissabtes horabaixa i diumenges, (cinema infantil o dibuixos animats); majors i gent gran els horabaixes, i la resta, joves i adults eren els menys previsibles.
El Teleclub contribuïa com a organisme de creador de festes durant tot l’any. Les despeses dels diferents actes eren subvencionades per la RNT, La Parròquia, Ajuntament i amb els ingressos recaptats en les diferents obres representades. A això, afegint-hi els doblers recaptats en les diferents rifes, que es feien per cada acte.
Juntament amb la part audiovisual i musical, hi havia la part de divulgació i cultura i la part teatral. En moltes d’aquestes activitats, el teleclub organitzava actes i col.laborava en la recaptació d’ingressos a benefici de les obres de la carretera o les obres del nou temple parroquial.
També disposava d’una revista.
Part audiovisual
Aquesta se centrava en la projecció de diapositives i el cinema. A part del local del televisor, també s’usava el Saló Parroquial. Per iniciativa del Teleclub es projectaren els següents films i un documental.
Així el juliol de 1968, es projectava “Policia Montada del Canadá”, “Conquistadores en el Pacífico” (14 de setembre de 1968), “Carrusel Nocturno” (28 de setembre de 1968), “Tarzán y su compañera” (5 d’octubre de 1968), “Documentals d’explotació agrària” (febrer de 1969), “Flyper y los piratas” (10 de gener de 1970), “Superango el gigante” (14 de febrer de 1970), “Sin Novedad en el Alcázar» (28 de febrer de 1970), “Prisionero en la ciudad ” (14 de març de 1970), “Escándalo en el internado” (21 de març 1970), “Alas y garras” (18 d’abril de 1970), “Uno a uno y sin piedad ” (31 d’octubre de 1970).
Tot i que el teleclub disposàs de projector si el demanava, la vella màquina de l’antic Cinema de Sa Central, encara s’usava de la mà de l’encarregat Pere Duran Ribot “Suau ”. Segueixen les projeccions al mateix temps que les representacions teatrals cobren força.
Per l’any 1972, hi ha la següent programació:
27 de febrer: Los derechos de la mujer
19 de març: Los amantes de Verona
26 de març: El delito
30 d’abril: Mujercitas
24 de setembre: El sabor de la vida
1 d’octubre: Tarzán: rebelión en la jungla
22 d’octubre: Ganster 70
24 d’octubre: Testigo ocular
29 d’octubre: Europa canta
19 de novembre: Mercenarios del Congo
26 de novembre: Sepultura para un forajido
Part divulgativa i cultural
Aquí trobam conferències i xerrades, juntament amb les classes d’idiomes, de música i les de cultura popular com el ball de pagès.
Classes de música i idiomes (1968)
S’impartien classes nocturnes d’anglès i classes de català. De les classes de música, que funcionaven com una activitat extraescolar actual; s’impartia solfeig i classes de piano. D’aquí que molts dels seus alumnes tocassin dos instruments i es fessin populars dos instruments: l’acordió i la guitarra. D’aquestes classes i per iniciativa del rector Pere Fons, sortí una estudiantina o tuna exclusivament femenina, de la qual ja vaig parlar en articles passats.
A la saleta del Teleclub, hi anaven els joves a aprendre de ballar de pagès. Especialment, cobrava força quan venia el Ball dels Salers.
Conferències de 1974
Dirigides per Arnau Company, metge; i Jaume Santandreu, capellà; oferiren un cicle de xerrades sobre orientació sexual.
Cicle de conferències (1975)
L’any 1975 trobam un cicle de xerrades. També lligat a la divulgació un curs de fusteria, a càrrec del P.P.O. del Ministeri de Treball.
5 d’octubre: “Testaments i escritures” per Carlos Gómez, notari de Manacor.
12 d’octubre: “Deures i drets dels Ciutadans” a càrrec del president de l’Obra Cultural Balear.
16 d’octubre: “Posturas ante los medios de comunicación” pel director de Ràdio Popular.
19 d’octubre: “Origen i situació actual de l’agricultura mallorquina” per Josep Melià.
Com ja hem dit organitzava activitats per sanejar els comptes del Teleclub i alhora contribuir a les obres del temple i la carretera. Dins aquestes rifes i sortejos, també s’ha de destacar altres activitats com desfilades de moda i la participació de concursos. El desembre de 1972, Catalina Sureda; membre i soci de la Junta Directiva guanyà un dels 10 premis de l’apartat “Acertijo Cultural” d’un concurs de la JCITE (Junta Central d’Informació, Turisme i Educació Popular).
Festes i altres actes i entreniments
Juntament amb aquestes activitats anteriors, l’entreteniment no just era cultural o de divulgació sinó que també era social. Aquí que trobem que per les festes de Nadal, el teleclub organitzàs les Matines del dissabte de Nadal o diverses festes pel dissabte de Cap d’Any, música i ball de disfresses pel jovent. Na Joana Gomila recorda el ball de disfresses de temàtica hippie, així com la seva participació a la comèdia d’ “Una temporada a Ca Sa Dida”, a qui agraïm el seu valuós testimoni. També organitzades pel rector Fons i lligades al Teleclub, excursions com la que es va fer a les Coves d’Artà.
També s’ha de destacar la sala de jocs, on hi havia una taula de tenis de taula i un futbolí.
Part teatral
A causa de la bona acceptació popular d’aquest organisme, cap a 1970 els socis s’animaren a crear un grup de teatre, estrenant comèdies al poble i altres llocs i així recaptant fons pel teleclub. Al mateix temps creaven una nova forma d’entreteniment. Així s’acordà que el 70% de la recaptació de cada obra seria pels actors i el 30% dels doblers restants seria pel Teleclub. Així la primera obra estrenada i amb èxit fou “Una Temporada a Ca Sa Dida” de Lluís Segura. Començaren els assajos el mes de febrer, sota la direcció de Guillem Puerto Morey i estrenada els dies 27, 28 i 29 del mes de juny al Saló Parroquial. El mateix any fou representada a Cas Concos d’es Cavaller, a Calonge i a Son Valls. Per les festes de Nadal, es feu la darrera representació de l’obra. Aquesta fou acompanyada d’un concert del grup musical mixt del Teleclub (els alumnes que assistien a classes de música al teleclub) i el duet Jormans.
Els decorats de les obres i vestuari suposaven unes importants despeses, per tant, una part important del pressupost del Teleclub havia de cobrir aquestes despeses. Entitats com Sa Nostra cobrien aquestes despeses per la seva importància cultural i de l’entreteniment. El 1977, el pressupost pel grup de teatre era de 77.000 pessetes.
Abans de 1970, el primer nom d’aquesta agrupació era Agrupació escènica “Cara al Vent” amb dos grups “A” i “B”. Abans ja hi havia una agrupació escènica que pertanyia al Teleclub.
El 1968, s’estrena “Ses Tietes” pel grup de teatre del teleclub.
Ja els dies 7 i 8 de desembre, i a benefici de les obres de la carretera; de 1968 i el gener de 1969; el grup escènic del moment també pertanyent al Teleclub representà “Ca’n Miraprim” de Martí Mayol i dia 20 de desembre de 1969 “Una temporada a Ca sa Dida”, de Lluís Segura. El 1969 es representà “Sa Plagueta dels lloguers” per les festes de Sant Mateu pel grup “A”.
Dia 18 de gener de 1970, s’estrena “Pobres Casats”. A l’abril del mateix any es representa “Ses Tietes” pel grup “ B ”.
L’any 1974, en ocasió de les beneïdes la secció juvenil del Teleclub va estrenar “Turisme a Biniassera”, comèdia original d’Antoni Tugores Manresa.
A finals de 1978, actors locals representen “Pobres Casats”, de Lluís Segura i Miró.
Actors de Ca’n Miraprim
Altres activitats
Per tal de crear comunitat, els nombrosos Teleclubs de la comarca (nombrosos al Pla i al Llevant), feien excursions. Un teleclub organitzava les activitats del dia i proposava un lloc atractiu. Per exemple el mes de maig de 1976, el nostre teleclub participà en la trobada al Santuari de la Consolació a Sant Joan i l’abril de 1975, participà en la pujada a l’ermita de Betlem.
Premsa
Per poder difondre les seves activitats els Teleclubs podien disposar i publicar una revista. De la mateixa manera podien participar en la revista Teleclub, de manera gratuïta i de caràcter estatal. El nostre teleclub en tenia una. El nom de la revista era “Y…” i sortia cada tres mesos.
Aquesta revista començà el mes de març de 1973, per mitjà de Fernando de la Osa, que era el director. Curiosament, a la portada del número 1, hi havia una estàtua de la llibertat amb una frase del Che Guevara, criticant el poder polític. El 1974 sortiren quatre números i fins al desembre de 1975 en sortiren fins a deu números. Destacaren dos articles, l’ “affaire” de Cala Virgili i “Fútbol y Política”, que ocasionà molts de problemes amb la dictadura.
Els col·laboradors del primer número eren Antoni Sitges, Apol.lònia Riera, Bartomeu Barceló, Catalina Fullana, Gabriel Riera, Guillem Fons, Jaume Sitges, Margalida Gomila, Maria Bonaventura, Maria Pou, Miquel Riera i Sebastià Sureda.
Els darrers anys
Els darrers anys molts de teleclubs deixaren de funcionar o funcionaven regular. D’altres continuaven funcionant. La progressiva millora social del benestar, especialment econòmic i turístic; feu que aquest organisme perdés la seva funció. Moltes llars ja disposaven de televisor, tocadiscos i cotxe.
A partir de 1976, el teleclub macianer perd força. Per problemes amb el capellà del moment, que no tolerava la música ni l’estil de ball del moment; molts joves, especialment els diumenges horabaixa; anaven al teleclub de Sant Joan. El president santjoaner ho posà de manifest en una carta a l’assessor provincial.
El 16 de febrer de 1977, el teleclub puja de categoria, de local a comarcal; i és notificat dia primer de juliol.
Durant la presidència de Francesc Vaquer, continuant amb les projeccions de cinema, aquest impulsa una forta campanya d’actes cultural per tal de reviscolar el teleclub. El mateix any un pressupost pel primer trimestre de l’any informa els doblers que es destinaran a cada acte. Hi ha partides elevades pel que fa a les festes patronals i per eliminar la plaga de rates que afecta al teleclub. Durant el 1976, els ingressos foren superiors a les despeses o sortides. L’any següent les despeses foren superiors als ingressos. L’any 1977, la previsió era la següent, els ingressos eren menors a les despeses, que eren majoritàriament pel manteniment dels elements del local. Per animar el teleclub, estava previst convidar Maria del Mar Bonet a una vetllada musico cultural.
Darreres Juntes
1976. Dia 24 d’abril del mateix any trobam la següent junta:
3 de juliol 1977
El Centre Cultural
El 1978 es comencen els preparatius per eliminar els teleclubs per convertir-se en centres culturals. És un procés molt lent. El 1979 oficialment es converteix en Centre Cultural i el gener de 1980 ja el tenim amb els Estatuts Redactats. Partint de la base del Teleclub i sense canviar massa, hi havia les següents diferències, el català com a llengua oficial, animador i no monitor; i vocals especialitzats, de cultura, excursionisme i joventut. Alhora també hi havia un director. Es firmen uns documents per la cessió dels locals parroquials, els mateixos que usava el teleclub, ara pel centre cultural. Els recursos econòmics partien de les quotes dels socis, donatius, subvencions i rifes pels diferents actes.
Presidents
El primer president fou Antoni Sureda Llinàs (1979-1987) i el director, Pere Orpí; rector del moment. I el segon i darrer Guillem Fons Binimelis (del 1987 fins a la desaparició del Centre Cultural).
Activitats
El grup de teatre representà els dies 24 i 25 de març de 1980, l’obra “Un doctor improvisat” de Sebastià Nicolau a la Sala Imperial de Manacor.
Pel mateix any es recuperen els Salers i el Ball dels Salers.
L’any següent el 1981, es reforma l’antiga sala de jocs del Teleclub, reformada amb l’esforç voluntari de la Junta Directiva i ajuda de diversos socis. Es celebren actes dia 5 i dia 6 de setembre.
Dia 5, es juga un partit amistós de futbol entre Son Macià i Cales de Mallorca. I s’estrena l’obra de Sebastià Nicolau “ Mal llamp a Sa Democràcia ”.
Dia 6, Marató infantil local, concurs d’estràngol i finalment inauguració de la Sala de Jocs.
Dia 30 de setembre de 1981, es reuneixen la Junta Directiva i el capellà, representant la parròquia i el Bisbat. Sense massa explicacions, la parròquia volia l’exclusivitat del Saló d’Actes o Saló Parroquial, que fins al moment era responsabilitat i manteniment del Centre Cultural i l’antic teleclub des de 1968.
El 19 d’octubre el Consell Insular subvenciona l’equip de futbol del Centre Cultural i “ del poble ”.
Els darrers anys del Centre Cultural, foren de conflicte amb la Parròquia, amb qui fins al moment havien gaudit de bona sintonia.
L’any 1986, hi ha un conflicte entre el capellà i la directiva de l’organisme perquè el Grup d’Esplai Parroquial (1987-2002?) volia ser l’únic encarregat i usuari de la Sala de Jocs, separats del Centre Cultural.
El 17 de novembre del mateix any, en una reunió tensa; s’accepta que el Grup d’Esplai s’integri al Centre Cultural, i usi la sala de jocs com la resta. El capellà, en aquells moments era animador del Centre Cultural; i dos membres del grup, es mostraren en desacord.
El 21 de febrer de 1987, el Dr. Salvà pronuncia una conferència al Saló Parroquial.
El 1987, es produeix la ruptura i separació definitiva del Centre Cultural amb la Parròquia.
El Bisbat de Mallorca, per mitjà d’una carta d’un advocat de Ciutat; demanava al president del Centre Cultural, que l’organisme abandonàs els locals que ocupava, propietat de la Parròquia i en conseqüència del Bisbat.
Diumenge 7 de novembre, deixa i abandona els locals que emprava. Feia denou anys, entre Teleclub i Centre Cultural; que les emprava.
El mateix mes, dia 21 s’inaugura un nou local al Carrer Sant Jaume.
L’any 1995, no disposava de local propi i les activitats eren molt esporàdiques. Continuà així fins a la seva desaparició.
Bibliografia:
Història de Son Macià. Tomàs Garau Febrer
Son Macià, Passa per Passa. Sebastià Sureda Vaquer
Roda de Folklore Pagès. Damià Duran
Webgrafia:
(Comunicació de Margalida Pujals i Mas a les I Jornades d’Estudis Locals)
https://manacor.org/sites/cilma_manacor/files/files_cilma/231502.pdf
Testimonis Orals:
Joana Gomila Duran
Macià Nicolau Nicolau “ Valens ”
