El passat 10 de juliol els dos col·lectius feministes de Manacor, Assemblea Antipatriarcal de Manacor i Dones de Llevant, vàrem intervenir al ple per demanar un pressupost clar i específic per prevenir i erradicar les violències contra les dones, de la mateixa manera que s’ha fet a altres municipis de l’Estat en el marc de les reivindicacions de la Plataforma 7N. A petició nostra, l’oposició va presentar una moció per demanar que l’Ajuntament de Manacor destini el 0,25% dels seus ingressos anuals a la prevenció i erradicació de les violències masclistes. Escrivim aquest article perquè no hi ha dret a rèplica en les intervencions ciutadanes i volem exposar tot el ens hauria agradat contrastar després de la resposta a la moció presentada. Consideram que l’Ajuntament de Manacor té una manca de comunicació amb la ciutadania així com del foment de participació ciutadana, peces clau per les bones pràctiques democràtiques.
Primer de tot, respecte al pressupost destinat a la prevenció de violències masclistes, la regidora de Polítiques Socials, Comerç i Indústria, Maria Bel Bauzá, va argumentar que el consistori manacorí hi destina molt més del 0,25% que es demanava a la moció. Per concretar-ho, va fer una interpretació extensiva i errònia, incloent-hi com a mesures específiques el sou de tot el personal de serveis socials i la gestió d’altres àrees com la Policia Local o el Departament de Cultura. Seguint aquest raonament, serien susceptibles d’incloure’s totes les partides de millora o manteniment de l’enllumenat públic, tot el pressupost d’urbanisme, de seguretat, d’habitatge, d’educació i tota la resta. I així fins a arribar a l’absurd.
Per tant, i en vista que no es va entendre la nostra demanda, volem aclarir al consistori que la nostra reivindicació del ple de juliol era demanar a l’Ajuntament de Manacor que destinés el 0,25% dels seus ingressos anuals exclusivament a la prevenció i erradicació de les violències masclistes.
Sembla que la nostra petició no es va entendre, ja que l’equip de govern va confondre els conceptes de polítiques d’igualtat amb el de prevenció de violències masclistes. Quan es va donar informació sobre el pressupost de l’àrea de Polítiques Socials es varen mesclar els dos conceptes, fent un embull de partides i pressupostos, tot inflant-los i bravejant sobre la gran feina i esforços que fa la regidoria en matèria de prevenció. Per aclarir conceptes: del que hauria d’haver informat la regidora és, per exemple, sobre les 30 dones que han sol·licitat al Jutjat de Manacor una Ordre de Protecció durant els primers sis mesos del 2017. S’ha preocupat l’Ajuntament de comprovar si aquestes dones i les seves filles i fills tenen recursos econòmics suficients fins que es faci efectiva la resolució del jutjat que estableixi mesures civils? Ha cercat l’Ajuntament de Manacor establir una col·laboració amb el SOIB per la intermediació perquè aquestes dones puguin aconseguir una feina que els donarà autonomia econòmica? Quines mesures pren l’Ajuntament de Manacor per garantir els drets de les dones que fan ús del centre d’acollida?
La regidora va dedicar la meitat de la seva intervenció en explicar l’estat actual del Pla d’Igualtat, al qual, recordam que s’hi destinen únicament 5.000 euros. Agraïm aquesta explicació pública sobre el punt on es troba aquest pla però reiteram que no era la matèria que ens ocupava: un altre cop, es va demostrar que no distingeixen entre igualtat i prevenció de violències masclistes. Si ens centram en Manacor, que és el nostre principal interès, el que sabem cert és que avui en dia no som pioners en plans d’igualtat: la normativa estatal l’estableix obligatori per les institucions des de l’any 2007.
El que veníem a reclamar és que l’Ajuntament de Manacor, igual que totes les institucions de l’Estat espanyol, destini un percentatge fix per combatre la violència de gènere i contribuir, juntament amb altres institucions públiques i privades, a la restitució del projecte de vida de les dones que han estat víctimes de maltractractaments i les seves famílies. Parlar de partides pressupostàries tan àmplies, fent ús malintencionat del concepte de transversalitat és una manipulació de dades. En aquest sentit, lamentam també la inoperància i desinformació de l’oposició, que tenint torn de rèplica, no va contraposar les dades presentades per la regidora.
Aquesta no és una batalla contra la regidora Bauzá, ni contra els partits que governen el nostre Ajuntament. Aquesta és una batalla contra les violències masclistes i el sistema patriarcal: el compromís que esperam de les institucions per erradicar-los no consisteix a fer minuts de silenci ni a penjar pancartes a les balconades. S’han de destinar el pressupost i els recursos necessaris per garantir els drets de les dones.
D’altra banda, la regidora Bauzá va afirmar que la violència contra les dones no és un tema per fer política. Li volem recordar que és una de les seves competències i que actualment per nosaltres, i per tot el moviment feminista, és el tema principal amb el qual fer política. Quan amb el que duim d’any comptabilitzam 62 feminicidis, més de 20 infants orfes i més de 50.000 procediments penals iniciats a l’Estat espanyol és clarament un tema per a fer-hi política. El que fa falta són mesures valentes i compromeses: la voluntat política és clau en aquest assumpte.
Som ciutadanes actives i compromeses. Parlam sempre seriosament quan ens dirigim a les persones que conformen l’equip de govern del nostre municipi i d’elles esperam respostes honestes i clares. Unes respostes que no vàrem obtenir. Tot i així, en una cosa sí que estem d’acord: queda molta, molta, molta feina a fer per erradicar la xacra del masclisme que viu la nostra societat.
Assemblea antipatriarcal de Manacor i Col·lectiu de Dones de Llevant
