Un centenar de persones es manifestaren pels carrers de Manacor per reivindicar que “Palestina existeix, que no és una guerra, és un genocidi, que no és un conflicte és una ocupació i que les resistències no són terrorisme”
“A dia d`avui, per poca informació que qualsevol persona tingui, sense necessitat d`aprofundir, no podrà negar que el que fa l’estat d’Israel a Gaza i Cisjordània, no és tan sols una catàstrofe absoluta per la devastació sense precedents, sinó una operació d’extermini del poble palestí, una neteja ètnica de més magnitud que la de 1948”. Així de contundent encetava el manifest que es va llegir davant l’Ajuntament al final de la manifestació per la llibertat de Palestina que va tenir lloc dissabte passat pels carrers del centre de Manacor.
Convocaven la nova associació Manacor per Palestina, juntament amb el Col·lectiu de Dones de Llevant i l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor. Tot i la incertesa inicial a la plaça de la Mora, on semblava que la convocatòria era més aviat minsa, aviat s’hi agruparen prop d’un centenar de persones, que secundaren una gran pancarta que demanava “Llibertat per Palestina”.
Una de les organitzadores es cuidà de cridar els lemes propis d’una manifestació com aquesta: “Des del riu fins a la mar, Palestina guanyarà”, “No és una guerra, és un genocidi”, “Llibertat, pel poble palestí”. La veu amplificada pel megàfon feia guaitar pel carrer de Ciutat comerciants i clients encuriosits. Alguns aplaudien al pas dels manifestants, d’altres s’ho miraven amb sorpresa.
La rua centenària passà per sa Bassa. Des de les terrasses, alguns s’ho miraven còmodament.
La comitiva girà una altra vegada cap a Francesc Gomila per acabar a la plaça del Convent, on es va llegir el manifest: ”I avui hem sortit al carrer per dir una vegada més que Palestina existeix, que el poble palestí existeix, que no és una guerra, és un genocidi, que no és un conflicte, és una ocupació, i que les resistències són resistències, no terrorisme”.
L’acte acabà amb la cançó “Palestina” de Lluís Llach, i la lectura d’un poema de la poeta palestina Fadwa Tuqan, seguit d’un minut de silenci.
Entre els manifestants hi havia el batle Miquel Oliver. Aquesta vegada, però, sorprengué l’absència de la comunitat musulmana manacorina, tan activa a la concentració que hi hagué a sa Bassa fa alguns mesos.”
