Avui veure voltors a la serra de Llevant és un fet habitual. Ens en parla Rafel Ballester, que fa feina de pagès a la finca de Sos Ferrers, on es prengueren fa pocs dies imatges d’una colla de voltors que s’hi havia assolat. “Jo n’he vists molts, per allà fent feina, de voltors”, diu Ballester, de 38 anys, que s’ha cuidat de sembrar vinya a la finca. “A Sos Ferrers, sobretot en aquesta època de l’any és bo de fer veure’n, perquè no deixen enterrar les ovelles que es moren, i així troben menjar”.
D’altra banda, Andreu Garau, Garrut, té vuitanta-nou anys, i diu que “el que es veu sobretot per aquí són esbarts de milanes, de vegades són més de cinquanta. Saps que n’hi ha!”. De voltors també n’ha vists sempre. “Ara se’n veuen, però llavors n’hi havia també. A una finca de la Vall n’hi havia un que feia setze pams, i ho sé bé perquè el tenien fermat i li donaven figues per menjar”.
L’amo n’Andreu no té por dels anys i encara avui se’n va per la serra de Tramuntana a caçar cabrits. La visió dels voltors, o “voltons”, com els diu ell, no és una cosa que l’espanti ni el sorprengui.
Garau recorda també que “quan va haver acabat la Segona Guerra Mundial, no hi havia res per menjar, i una vegada va comparèixer un esbart de voltors i corbs i pegaren als melons, i s’ho foteren tot”.
Andreu Garau, va néixer a sa Cova i creu també que els voltors “poden aprofitar tot el bestiar que es mor. Ara també hi ha molts de conills que es moren i això també els va molt bé per menjar”.
