Avui en dia, la menopausa suposa un terç de la nostra vida, inclús més, i afecta a totes les dones en algun moment. Quins símptomes provoca?, baixa la libido?, augmentaré de pes?, com he d’evitar els fogots? Són algunes de les preguntes més freqüents que trob a la consulta. El més interessant, però, és la poca informació que corre de boca en boca, inclús de mares a filles.
Per entendre bé la menopausa cal saber com funciona el cicle menstrual i quines són les hormones protagonistes d’aquest cicle. Aquí trobam les hormones hipofisiàries: FSH -hormona estimulant del fol·licle- i LH -hormona luteïnitzant-, i les hormones ovàriques: estrògens i progesterona. Durant l’etapa fèrtil, aquestes hormones fluctuen en equilibri donant lloc a les diferents etapes del cicle menstrual, aquesta fluctuació és fisiològica i permet canvis en el cos de les dones tant a nivell físic com hormonal donant lloc a un funcionament metabòlic molt eficient. El problema apareix si no estan en equilibri – això ho veurem en el següent article-.
En el cas de la menopausa el que trobam és una disminució progressiva de la producció d’estrògens actius – 17-beta-estradiol- i de la progesterona per part dels ovaris. Això suposa, en primer lloc, canvis en el cicle menstrual: perdem la regularitat, podem tenir dos sagnats seguits, més volum, etc. aquest primer moment s’anomena perimenopausa i sol anar acompanyada també de canvis a nivell metabòlic, emocional i energètic. Una vegada estem dotze mesos sense cap sagnat menstrual entram en la menopausa, aquí ja trobam uns nivells molt baixos tant d’estrògens com de progesterona, i això suposa una sèrie de símptomes que, en funció de cada dona i de l’estat d’inflamació corporal, poden ser més o menys molestos. I finalment, l’etapa que engloba els anys després de la menopausa s’anomenen postmenopausa, on podem aconseguir de nou un equilibri hormonal.
Els símptomes més freqüents tant en la perimenopausa com en la menopausa tenen a veure amb aquesta inestabilitat i disminució hormonal. Trobam cicles menstruals més llargs o més curts, fins que desapareixen, dificultat per regular la temperatura corporal: fogots, és un dels símptomes més molest de la menopausa. A més de canvis en la disposició del greix corporal i de la massa muscular que sol anar acompanyat d’un augment de pes. Això i l’augment de la inflamació corporal fa que sorgeixin malalties cardiovasculars com la hipertensió o l’augment del colesterol, igual que canvis hormonals que provoquen hipotiroïdismes, diabetis mellitus tipus II o insomni. La disminució dels estrògens fa que el nostre cos produeixi menys col·lagen, això fa que l’estructura de la nostra pell i mucoses sigui més feble: sequedat de pell i mucoses, irritacions, arrugues, flaccidesa, taques, etc. Els símptomes poden ser molt diversos i varien en funció de cada dona, també solem trobar disminució de la líbido -desig sexual-, incontinència urinària, molèsties digestives, canvis d’humor, etc.
La intensitat d’aquests símptomes és determinada per la genètica, però també per l’estat de salut física i mental que tenim quan arribam a aquesta etapa. Com més grau d’inflamació corporal i neuronal més severs poden ser aquests símptomes, per tant, la prevenció serà un aspecte clau en com és de molesta aquesta transició hormonal. L’alimentació, l’exercici físic i l’estil de vida són aspectes claus en la conservació de la salut, però també hem de tenir en compte la gestió de l’estrès diari i la salut emocional, ja que és igual d’important. Per tant, hem de veure quines recomanacions van bé a cada dona individualment per tal de no afegir un motiu d’estrès nou a la seva vida.
Se sent xerrar molt de l’exercici de força que hem de fer a la setmana, de la quantitat de proteïna que hem de menjar a cada àpat i, fins i tot, de la quantitat de minuts que hem de prendre el sol cada dia per assegurar una bona vitamina D -prevenció de l’osteoporosi- però sense que ens surtin taques a causa dels rajos ultraviolats del sol. Però és molt difícil trobar recomanacions sobre com cuidar l’estat emocional: com de molt gaudim de fer totes aquestes “obligacions” o de quina és la nostra relació amb el cos i l’alimentació. També costa molt trobar consell sobre com conservar la capacitat o funció cognitiva per poder continuar amb el dia a dia o poder mantenir un descans nocturn de qualitat.
Per una altra banda, la menopausa suposa que les dones a partir de certa edat -entre els 45 i 51 anys- comencen a tenir prescripcions d’algun fàrmac -sigui per pal·liar símptomes o teràpia hormonal substitutiva- i a mesura que passen els anys de cada vegada més, amb els consegüents efectes secundaris i sense cap perspectiva de prevenció, informació o educació sobre el tema. Aquest fet ha passat desapercebut durant molts anys, ja que mai hi ha hagut una agenda d’investigació sobre la menopausa i els seus efectes, però aquest fet està començant a canviar i de cada vegada hi ha més comunitat científica sensibilitzada i que veu la importància d’investigar sobre aquest tema, també perquè cada vegada hi ha més dones entre la comunitat científica.
La visió generalitzada de la menopausa com una malaltia o dèficit condueix a una medicalització excessiva d’aquesta etapa inevitable de la vida de les dones. També porta a dur un estil de vida molt restrictiu i rígid, que produeix malestar emocional i aïllament social. Les experiències de moltes dones estan influenciades per l’àmbit psicològic, emocional i social, això ens diu que hi ha aspectes que podem anar modificant per tal que aquesta transició no sigui tan desagradable: canviar la narrativa negativa de la menopausa i postmenopausa per donar lloc als seus efectes positius: una millor salut mental i cognitiva, més estabilitat del nostre metabolisme, menys canvis emocionals, alliberament de la menstruació i de la teràpia anticonceptiva.
