Una tortuga de l’espècie Caretta caretta va sortir de l’aigua per endinsar-se a l’arena de la platja de Cala Millor. Hi va pondre 82 ous. Es tracta d’un fet inusual. De fet, les nidificacions de tortugues són rares a les Balears, i només fa vint anys que han començat a documentar-se. Les tortugues solen pondre preferiblement a la mediterrània oriental, però tot apunta que l’augment de la temperatura de l’aigua les ha fetes venir cap aquí… Per paga, aquest niu en un indret tan antropitzat haurà de ser vigilat fins que nesquin les tortuguetes, que seran custodiades i alimentades per humans fins que les puguin tornar a dur a la mar. Intervenció humana per pal·liar intervenció humana. Mal de consciència? Caritat ecològica? També, prou en la mateixa línia, informam aquesta setmana de la regeneració de les platges del terme, que han guanyat sis metres a la mar. Uns metres d’arena que, una altra vegada, havien desaparegut precisament per la humanització de l’entorn, no tant per la presència estricta d’Homo sapiens, sinó per les construccions que, destinades majoritàriament a l’enriquiment mitjançant la indústria turística i a “l’embelliment” de la zona, s’havien erigit tot alterant l’ordre natural de les coses.
Ambdues notícies han coincidit en el temps amb l’estiu, amb l’allau de turistes més gran vista mai, i amb una campanya plena d’enginy del col·lectiu anticapitalista Caterva, que ha col·locat uns cartells a diferents platges del redol que informaven en català i desinformaven en anglès. La campanya ha tengut ressò a tots els grans mitjans de Mallorca i a molts que s’hi han interessat des d’allà deçà la mar, ja fossin de Barcelona, ja fossin de més enllà. El mèrit de la campanya de Caterva rau en el fet d’haver aconseguit generar un debat que de vegades sembla que fa por o que s’aborda des del complex. És evident que la riquesa econòmica d’una illa com Mallorca seria inexplicable sense l’explotació del territori i dels recursos amb fins turístics. Però també ho és que el preu que es paga es doble: per una banda, la devastació ferotge del paradís que havia permès generar aquesta riquesa. Per l’altra, la incomoditat amb que els residents han d’afrontar no ja els estius, sinó moltes altres temporades de l’any, tant per la tan desitjada desestacionalització com per la pujada de la temperatura en èpoques inhabituals.
Hi ha, encara, qui s’entesta a insistir-hi, en la necessitat d’aquesta incompoditat, en la urgència d’aquesta devastació. I ara que venen temps de “llibertat” cal que el debat estigui damunt la taula. Cal una regulació més estricta fins i tot que la que hi havia fins ara. Caterva només ha posat el dit a la nafra, que ja és molt, i ha demostrat que la massificació, la turistificació exclusiva i la presència humana a tots els racons de l’illa perverteixen un ecosistema afeblit i malalt. Pensem-hi.
