Dins la mar gran de la modernitat

Dins la mar gran de la modernitat hi neden uns peixos escassos i poc valorats, però molt valuosos. Són els peixos del sector primari. L’agricultura, la ramaderia i, aquesta setmana que en parlam, la pesca. No arriben a una desena els pescadors actius de la Confraria de Pescadors de Porto Cristo. I l’aportació de la pesca, com la de la resta del sector primari, al nostre producte interior brut, és ínfima, per no dir insignificant.

I tanmateix els pescadors d’avui, alguns de granats, d’altres de més joves, mantenen una professió que, si la saben dur bé, i no tenen por d’espolsar-se les lleganyes quan encara el sol és lluny d’eixir pel llevant. El respecte per les vedes i les limitacions imposades per l’autoritat pertinent ha estat primordial perquè els pescadors del nostre redol puguin accedir amb èxit als fruits més saborosos de la mar.

No deixarà mai de venir-nos de nou la manca de facilitats que va trobar la Confraria portenya per mantenir la seva seu social a Porto Cristo. Exiliats a Cala Bona, avui els nostres pescadors gaudeixen de condicions avantatjoses per mantenir-hi un punt de venda i estan contents del tracte que hi reben. No sembla gaire probable que tornin a Porto Cristo, d’on partiren escaldats. És una llàstima que un port tan emblemàtic com el dels Pelats, els Rapinyes i els Mossets hagi acabat sense presència de pescadors professionals. Ni barques del bou, ni talls de pescadors, ni tan sols pescadors professionals autònoms amb una barqueta. L’esplendor pescadora de fa unes dècades s’ha esvaït. Avui Cala Bona dóna l’oportunitat de fer feina als nostres darrers pescadors, a qui desitjam tota casta de ventura en el seu quefer entre la saladina d’una mar Mediterrània solcada del fems que hi deixa la indústria turística des de les platges, des dels grans creuers i des dels vaixells mercants que la travessen. Una mar Mediterrània on els qui cerquen una vida millor que la que tenen a la seva terra, hi perden la vida amarats de por i d’esperança. Una mar Mediterrània que els grans pesquers exploten sense compassió. No com els nostres pescadors, curosos en les vedes per tenir, amb arts tradicionals i respectuoses, els millors fruits de la mar per a nosaltres. I que sigui per molts d’anys!.