Les entitats feministes manacorines es desplaçaren a Palma per participar a la manifestació del 8M, que enguany mostrava la divisió entre el feminisme més clàssic i el feminisme trans inclusiu.
Centenars de persones vengudes de Manacor participaren dimecres a les manifestacions del 8M que tenien lloc a Palma per primera vegada de forma dividida. Amb participació massiva com els darrers anys, les marxes transcorregueren amb total normalitat, tot i que ja se sabia d’antuvi que hi hauria dos finals, i també dues lectures diferenciades de manifest. De fet, la divisió partida de la manifestació del 2021, en què el col·lectiu Ben Amics i la batucada Fem So sortiren del Moviment Feminista de Mallorca arran d’unes manifestacions segons ells “obertament trànsfobes i putòfobes” per part d’un col·lectiu transexcloent.
Així, la Coordinadora 8M Transfeminista reivindicava en el seu manifest que ha estat creada com una resposta a la deriva trànsfoba i reaccionària del Moviment Feminista de Mallorca, amb la consegüent fugida de militants i companyes. És per això, que
la coordinadora s’ha creat gràcies a l’esforç i el suport de moltes persones que hem volgut garantir que totes les companyes, especialment les dones trans, puguin sortir al carrer i reivindicar aquest 8M dins un espai segur”. Segons aquest moviment, “les dones trans sempre han format part del feminisme, per tant”. I afegien que “podem pensar que aquesta resposta suposa una divisió del moviment feminista, però la unitat no és un objectiu que s’ha de plantejar en abstracte. Si la unitat és organitzar-nos
sobre els termes de les més privilegiades o acceptar i callar, significa que perseguint aquesta suposada unitat estem esborrant el potencial combatiu de la lluita feminista”. I acabaven reivindicant que la llei Trans “no és suficient: les persones no binàries i les migrants irregularitzades queden fora de la llei”.
Per part seva, des del Moviment Feminista de Mallorca declaraven que “és necessària la unió i la complicitat de totes. Que cap dona se senti exclosa d’una lluita que és de totes i per a totes, que no és individual, sinó col·lectiva enfront del masclisme i del sistema patriarcal”.
Tanmateix sí que reconeixien aquesta divisió, que potser consideraven maximitzada per les xarxes socials: “Sempre han existit punts de vista diversos, tot i que no sempre s’han visibilitzat tant, com passa ara amb les xarxes socials”
