skip to Main Content

“D’un any per l’altre, els agres corren de lloc”

Joan Ballester Femenias, “Monseriu”. Sant Llorenç (1932-2020), va ser un home de mar i de terra. Llegiu-lo, perquè a cada paraula seva hi ha senallades de saviesa.

L’any 1969 vós ereu pescador de barca del bou a Cala Rajada. Aquell any, per primera vegada una dona va nedar de Menorca a Mallorca. Recordau aquest fet?
Sí. Era una tal Montserrat (1). Va travessar el canal nedant. A devora hi anava una barca del bou, “L’Estrella Figueres”. El Patró era en Pere “Murta”. Na Montserrat li va dir al patró “no puc més, no hi ha dona, pujaré, tanmateix la correntia em guanya”. El patró la sabia llarga, li diu “ho sents? Ara escolta’m bé. No pugis, la correntia et durà cap a Mallorca, sortiràs al caló de Cala Agulla”. I va endevinar, el punyeter!

Els mariners tenien les seves pròpies supersticions…
Els mariners d’un temps deien que xerrar de capellans o veure un capellà quan s’havien d’embarcar duia mala sort. Embarcar cans o moixos duia mala sort. Si duien un paraigua dins una barca, passaria un denou. Deien que si xiulaven dins la barca, aviat hi havia clovelles (2) i es posava mala mar…

Hi havia mariners que es posaven un cavallet de la mar davall la gorra…
Això ho feien quan tenien mal de cap. Si tenien mal de cap es posaven un cavallet de la mar davall la gorra. Deien que el mal de cap fugia…

Antigament, els pescadors de llaüt tiraven oli a les ones…
Sí. Un temps ho feien, sobretot a l’hora d’entrar en el moll. Això ho feien per abacivar (3) les ones. L’amo en Sebastià “dels Niños” duia oli dins la barca i si s’alçava “estopeig” (estropeig) tirava oli a les ones. Es veu que l’ona s’abaciva…

Per cert, un remei popular era l’oli de porc marí. Com s’elaborava aquest oli?
Sí pescaven un (peix) porc (4) li treien el fetge. El fetge s’havia d’assecar. Quan el fetge d’aqueix peix s’asseca, fa un oli. Guardaven aquest oli dins una botella i si et picava una aranya o et cremaves, t’untaves d’aquest oli per la ferida i el mal t’espassava…

Tenguèreu qualque accident a la mar per mor del mal temps?
El mal temps més gros que hi ha és la boira. Si es posava boira espesa era bo de fer fer guinyades (5). Un dia es va posar una ventada de por. En Sebastià “Racó” estava en el timó. Em diu “vés a cridar el patró”, dic “no hi vaig, jo”. En “Llocià”, el patró, era a jeure, s’empixonava (6) molt si el destorbaven. Es va aixecar i diu “jo agafaré el timó”. Dic “ja era hora”, diu “vadéu sagrat! Heu de saber esquivar el mal temps!” Amb un no-res ens va envestir mal temps de dalt i de baix, vadéu quin batut! Ho passàrem negre aquest dia!…

Hi havia persones que pagaven per anar a pescar amb una barca d’altri com a diversió?
Això ho feia en Pere “Murta”, el patró Pere. Se’n duia senyors a pescar de volantí. Un dia no picaven, els senyors diuen “no piquen, no piquen”. en Pere diu “treis, salpam!”, diu al maquinista “una palada per envant!”. “Au!, calau aquí”. Els senyors calen, al cap d’una estona diuen “ara en treim, de peix, ara en treim!”. Un senyor li diu: “Pere, i com tu saps on hi ha una roca?”, diu “perquè jo, del far de Formentor fins al cap Vermell hi sé més les tresques que un pagès coneix el seu sementer”…

Vós també féreu sitges de carbó…
Jo feia de manobre de sitger a Pocafarina. Et contaré una cosa que et vendrà molt de nou. Tu ets de Manacor, no és ver? Idò dins Manacor, dins el poble feien sitges, dins uns corrals grossos de pel Barracar feien sitges, jo hi vaig anar a ajudar. T’ha vengut de nou això?, demana-ho, demana-ho als vells de pel Barracar, veuràs… els sitgers, per començar el foc tiraven taücs (7) a la sitja. Feien un ull ben enmig de la sitja, començaven a baix amb el tronc per amunt, posaven càrritx i llavors terra, i da-li cebes!…

Vós treballàreu a una possessió emblemàtica: el Fangar. Quina era la vostra feina en el Fangar?
Jo estava de bracer (8). Als vint anys em vaig llogar en el Fangar. El senyor era l’amo en Pere Joan Bonnín Estroncs (Armstrong). Hi havia molts de missatges. L’amo era “es Mut”, era un home cepat (9), feia embalum. El porquer era l’amo en Joan “Nas”. Hi havia un egüer, tenien una bona guarda d’egües. “Es Mut” un dia em diu “que saps llaurar amb l’arada amb rodes?”, dic “Veiè’s si en sé!”. Diu “farem guaret”. Vaig enganxar el cavall sard (10) i una mula que li deien “na Moreu”. Vaig anar a senyar tornall (11) dins la clova dels Podadors. Trempam l’arada, començam la llaurada, i els vaig treure cinc o sis solcs d’avantatge…vols que te’n conti una que va passar en el Fangar? Riuràs!

Sí, per favor.
Un vespre, un mussol cantava a damunt uns pins molt alts que hi havia davant la carrera de les cases. El senyor surt tot enfurismat, diu “en tenc els collons plens de sentir aquest mussol”. Va repartir escopetes i venga cartutxades cap al pins, i venga foc! El senyor va dir “ja deu ésser ben mort i redemort el mussol, deu estar capolat!”. Ens en tornam a jeure, i al cap d’una estona tornam sentir “uh, uh, uh!”. Va ésser com que batre per la palla! (12) Els teus dallons, que vàrem riure!…

Cercàveu esclata-sangs en el Fangar?
Mare meva del Sant Roser! En sé la prima (13) d’esclata-sangs. Has de saber que els agres corren, un any l’agre està aquí i l’any que ve davant està en aquell terrer (14) d’allà…

Abans, els matrimonis tenien molts fills…
Sí. Llavors s’usava. Te’n contaré una. L’amo en Jaume “Pistola” estava carregat de fills, era matador aquest home! Estava a una caseta a Tenja, va dir que ell donava el que no tenia. Ja és mal de fer donar el que no tens!.

A què es referia l’amo en Jaume quan deia que “donava el que no tenia”?
Es va moure un temporal mascle, l’aigua passava per allà on jeien, varen apuntalar la caseta i tot, deia “jo donava coratge als al.lots i no en tenia gens”, donava el que no tenia (riu)…

Me n’han contades de bones de l’amo en Jaume “Pistola”!
L’amo en Jaume era el que no hi ha. Te’n contaré una altra. L’amo en Jaume estava llogat a Calicant. Les senyores tenien un canet prim de barres (15), li compraven ensaïmades i de tot, i el canet que no menjava. Les senyores se’n varen haver d’anar un parell de dies. En Pistola els diu “deixau-me el canet i jo l’ensenyaré de menjar. Duis-me un cove d’ensaïmades”. El cove d’ensaïmades se’l varen empassolar els fills. En Pistola va tancar el canet malcriat dins el forn i li donava figues seques, i el canet dels orgues no en volia, “no en vols? Ja te n’avendràs!”. El segon dia li tira una crosta de pa. Ja ho crec! El canet, es veu que ja tenia rates dins la panxa (16) i va cobrar gana en sec. Tornen les senyores i demanen pel canet. En “Pistola” diu “dau-me una crosta de pa”, el canet s’aborda a la crosta i les senyores totes alabades, pegaven bots de contentes. “Oh, Jaume, i li heu fet cobrar la gana!”, no se’n podien avenir aquelles dones (riu)…

…Deien que si una bístia transportava una persona morta, tornava poruga.
Ho deien ,a això. Jo, el que et puc dir és que si una bístia duia un mort, suava molt, baldament fes molt de fred…

Glossari i comentari

1. “Una tal Monserrat”. Monserrat Tresseras Dou. Olot, 1930-2018. Nedà de Menorca a Mallorca el 16 de juliol de 1969, en 21 hores.
2. Clovelles: blancor de les ones el dies de maror.
3. Abacivar: calmar, apaivagar.
4. Porc marí. El peix Oxynotus centrina.
5. Fer guinyades una barca: desviar-se del rumb correcte.
6. Empixonar-se: irritar-se.
7. Taüc: estellicó.
8. Bracer: persona que treballa amb la força dels seus braços.
9. Cepat: robust.
10. Cavall sard: cavall de casta petita.
11. Senyar tornall: fer un solc de referència.
12. Batre per la palla: fer una cosa inútil, sense resultat.
13. Saber la prima d’una qüestió: ssaber molt d’una qüestió.
14. Terrer: terreny.
15. Ésser prim de barres: que menja molt poc, esser poc menjador.
16. Tenir rates dins la panxa: sentir-se la fam.

Back To Top
×Close search
Search