skip to Main Content

Un altre cantant de rap a la presó: Pablo Hasel, darrera baula de la cadena

Dia 28 de gener l’Administració de Justícia espanyola va comunicar a Pablo Rivadulla, artísticament Pablo Hasel, que tenia deu dies per ingressar “voluntàriament” a la presó. La condemna és de l’Audiència Nacional, una institució hereva del Tribunal d’Ordre Públic franquista, òrgan que va succeir la jurisdicció militar en la funció de reprimir la dissidència ideològica contra el règim feixista.
Els delictes pels quals ha estat condemnat són “enaltiment del terrorisme” i “injúries contra la Corona i les institucions”. Curiosament, a l’estat espanyol no hi ha cap organització terrorista en actiu; encara que els partits de la dreta treuen cada dos per tres l’espantall de la dissolta ETA per atacar els seus adversaris. Del prestigi i bon nom de la Corona espanyola no cal que diguem gaires coses, amb el rei emèrit amagat i amb un degoteig seguit de casos de corrupció a tort i a dret. Curiosament, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha advertit reiteradament contra els delictes d’injúries a la Corona.
En aquest sentit, cal recordar que el “govern més progressista de la història” no ha fet els deures en matèria de llibertat d’expressió i li haurem de recordar el compromís de derogar la Llei Mordassa. També cal que en la reforma del Codi penal s’eliminin delictes obsolets com el d’enaltiment del terrorisme o aquells qüestionats per la justícia europea, com el d’injúries contra la Corona.
En aquest context d’incompliment del compromís amb la llibertat d’expressió, hi ha una mesura que sí que és a les mans dels governants espanyols: una amnistia general en favor dels condemnats per delictes d’opinió, que restitueixi la dignitat i la llibertat de gent com el pallasso Jordi Pessarodona, Valtònyc i el músic lleidatà Pablo Hasel.
La condemna arriba en un context en què s’aprofita un estat de pandèmia i de moltes restriccions per a limitar encara més la protesta i la contestació social davant unes condemnes que malmeten tant la llibertat d’expressió i l’exercici de la discrepància. Com si l’autoritat competent sabés que davant un escàndol jurídic tan evident la resposta al carrer seria de grans dimensions, si no fos per la por als contagis, els límits a les concentracions i de com ja duim d’integrada la distància social.
M’he assegut a escriure aquest article poques hores després d’haver vist al darrer FAQS de TV3 l’entrevista al mateix Pablo Hasel i al gadità Dani Gallardo, un jove condemnat a 4 anys de presó que va ser detingut mentre participava a Madrid en una manifestació en solidaritat amb els presos polítics catalans l’octubre de 2019. Se l’acusa d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i un delicte de lesions greus.
Com ha posat de manifest el seu defensor, “la prova testifical dels agents antiavalots de la policia és l’únic element incriminatori” contra en Dani Gallardo i de cap manera “encaixa amb els fets que varen passar aquella nit”. La Llei Mordassa atribueix a la policia la presumpció de veracitat; una normativa que PSOE i Unidas Podemos s’havien compromès a derogar tan bon punt arribassin al Govern. Com és possible que no hagin donat aquesta passa, com a mínim un dels partits que va dir que venia a “tombar el règim del 78”?
Tenc la sensació que hi ha una “conxorxa” per part de l’estat, les forces de seguretat i el poder judicial per a callar qualsevol mostra de crítica i discrepància. I el que em crea més angoixa, ràbia i impotència és que cada vegada tenc manco confiança en aquelles institucions que, suposadament, han de vetllar per l’empara dels meus drets i llibertats.

Back To Top
Search