Sebastià Riera Pocoví és, sobretot, un agitador cultural. Dia 26 de novembre presenta el conte El rei carboner, il·lustrat per Toni Galmés, a la Institució Alcover. Parlam amb ell perquè ens en doni les claus.
D’on sorgeix el Rei Carboner?
Un dia me varen dir per fer de Carboner en una carrossa, i vaig començar a investigar. Tothom coneix la llegenda que si els infants es porten malament, els duen carbó. Però quan vaig cercar informació sobre la iconografia del personatge, no vaig trobar res. I com que m’agrada molt el clown, vaig decidir caracteritzar el carboner com un pallasso obscur que repartia carbó.
I què t’atreu d’aquesta figura?
I m’atreu molt el personatge perquè a la Cavalcada de Reis, que tot és màgia i fantasia, i el carboner representa la foscor: és el pringat que s’embruta les mans mentre els altres reparteixen joies i regals. I, a damunt, sempre va darrere de tot. Toca estar amargat, el marginen. I el conte, al final és la història de com un carboner normal i corrent se transforma en una espècie de ‘grinch’, o de monstre, o d’home del sac.
Així que vares crear el conte a partir del contacontes, a l’inrevés del que s’espera!
Sí, vaig començar la casa per la teulada. Jo tenia el personatge definitiu creat, vaig crear el contacontes i, després de rodar-lo uns anys, hem decidit vomitar tota aquesta experiència dins el llibre.
El llibre està il·lustrat per Toni Galmés. Com va sorgir la idea de col·laborar? Com descriuries el resultat de la seva feina?
En Toni és molt amic meu des que érem petits i, a part, és el millor dibuixant que conec. Li vaig demanar que il·lustràs el conte i, com que no té temps, va torbar-se uns quants anys a fer-ho. Això sí, el vaig acabar de covèncer del tot quan va venir a veure el contacontes. I ens posàrem en marxa. Jo tenia clar que havia de ser ell perquè amb els seus dibuixos la història cobra vida: els colors, aquestes pinzellades d’aquarel·la que fa, són una passada. I, a part, també ha sabut captar aquesta monstruositat del personatge.
Quins diries que són els principals missatges que s’hi transmeten?
Una de les frases que es repeteix en el conte és que ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. El carboner comença essent una persona bona i condreta fins que li passen una sèrie de coses que el converteixen en això. Les aparences enganen: els Reis, dins un estable, amb una família pobríssima que no se pot pagar ni una casa on tenir els fills, passejant-se donant regals de luxe, tampoc no és una imatge tan màgica ni idíl·lica.
Quins són els plans per a aquest projecte?
He aprofitat la feina d’adaptar el contacontes al format llibre per depurar encara més el text, aquesta vegada dirigit per Joan Antoni Sunyer. I la idea és seguir representant-lo, amb l’afegit del llibre. I fer-lo rodar per molts de llocs, perquè només ho hem fet a Manacor, i volem anar per tot Mallorca.
