skip to Main Content

“Amb un terreny pla i imaginació per fer una pilota, els nostres padrins podien jugar a futbol”

L’historiador Albert Carvajal (Manacor 1973), coautor de Passió pel Futbol a Manacor (1908-2023) juntament amb Antoni Gomila i Antoni Tugores, ens parla de la relació entre aquest esport i la ciutat.

El passat cap de setmana fou jornada de derbi; Manacor és l’única ciutat de la Part Forana amb dos equips a la Tercera Divisió, i és que a Manacor, com diu Carvajal, “el futbol mou passions”. Enguany se celebra el centenari del CE Manacor i, aprofitant l’avinentesa, els tres investigadors decidiren posar en marxa una publicació que es presentarà el 30 de novembre, a les 19 h, al Tetare Municipal, per explicar la relació d’aquest esport amb la ciutat. Tot i que la fundació oficial del club és el 1923, segons Carvajal “és cert que sempre hi ha hagut un fil conductor des del 1908 fins a la creació del Manacor. Els equips han anat canviant els noms, però els qui estaven al darrere del club sempre eren els mateixos i, des d’aquest moment, el futbol mai deixa de practicar-se; fou un esport que arribà en un moment en què el ciclisme i les carreres de cavalls tenien molts de seguidors, però el futbol ràpidament es va imposant. Del no-res, pegà un bot enorme. Inicialment era practicat per gent amb possibilitats econòmiques, amb temps per al lleure, però el salt com a esport popular li va permetre estendre’s socialment. Aquesta expansió va, per tant, lligada al fet que fou un esport practicable per les classes populars del moment. A diferència d’esports com el ciclisme o les carreres de cavalls, que impliquen la inversió d’uns doblers que molts no tenien, només amb un terreny pla i imaginació per fer una pilota, els nostres padrins el podien practicar.”
La fita clau, però, segons Carvajal, és el 1923, quan un grup d’amics encapçalats per l’aleshores notari Josep Vidal decideix modernitzar l’equip de la ciutat, s’afegeixen a la voluntat de formar una federació per crear un campionat illenc, i refunden el club com a FC Manacor. “Aquest és el primer pas seriós que conforma l’embrió que donarà pas al Manacor. Això és important, perquè suposa la modernització de la manera d’entendre un club de futbol. Aquesta no és l’única passa que porten a terme; també creen un camp de futbol propi, Na Capellera, que compleix, també enguany, el seu centenari”.
Per a Carvajal, “l’efervescència del futbol llavors era enorme. Es creen més equips, que són, però, eclipsats pel Manacor, amb una organització esportiva moderna.” Tot i així, els alts i baixos són constants, i la dependència que té el club del notari Vidal fa que, quan l’abandona, s’iniciï a una època de decadència que en provoca la seva reorganització com a CD Nacional, primer, i Racing Club, el 35.
La Guerra Civil obre una altra etapa per al futbol local, “Falange aposta pel futbol i obliga a castellanitzar el nom del club, que passa, l’any 39, a anomenar-se CD Manacor, fins que més endavant el nom acaba catalanitzant-se. Durant els anys de postguerra, en què els divertiments estaven controlats pel règim, el futbol suposà la possibilitat de reunió per als joves manacorins, i els permeté també divertir-se. I és precisament per això que parlam de ‘passió’. Que a Manacor el futbol tengués aquest caràcter tan popular fa que el club sigui un dels equips que han tengut un planter potent des dels seus inicis”, fet que l’autor considera “la gran riquesa del Manacor com a club”. Els autors també han volgut fer esment a l’espai que ha ocupat el futbol femení en la història del Manacor: “Tot i que l’equip femení es reorganitzà fa relativament poc, la passió pel futbol a Manacor el duen a ser un dels únics equips que en els anys 70 engegà un projecte d’equip femení, en un moment en què això era inimaginable”.
Back To Top
Search