Skip to content

“El circ és l’art que desafia el sentit comú”

Jaume Mateu, més conegut com Tortell Poltrona, és una referència mundial en el món del circ i dels pallassos. Els pròxims dies 1, 2 i 3 serà a Manacor per actuar-hi amb el Circ Bover.

Havies actuat altres vegades a Manacor?
Sí, i tant! Recordo que hi vaig fer un espectacle sobre la mort, en el Teatre, que era gestionat per Tomeu Amengual, un home molt estimat i conegut internacionalment. També hi vaig venir amb el Circ Cric. Amb el camió vaig haver de fer la maniobra més fotuda que he fet mai, per poder entrar al parc.

I ara hi vens de la mà del Circ Bover, que crec que és una mica com un fill teu…
Jo tinc tres fills i tres nets. I un piló d’amics que no són fills. Tià Jordà va arribar al Circ Cric, on va estar-hi molts mesos, com a il·luminador de cinema i en va sortir com a director de circ.

Amb quina fórmula vens a col·laborar amb el Circ Bover?
És una fórmula secreta, sense guanys ni pèrdues, on s’ajunta el valor de compartir somnis amb les ganes de fer-los possibles. A més, hi ha aquesta paraula que es diu “amor”, que ens uneix a tots aquests perseguidors de somnis, que fa que tinguem aquest punt feble, que quan algú ens fa una crida, hi anem.

Alguns veuen cel circ om un espectacle decadent. D’altres s’hi acosten amb prejudicis… Què els diries?
M’agrada definir el circ com poesia escènica. El circ és aquell art que desafia el sentit comú. D’una banda, hi havia en el circ aquelles persones que desafiaven l’equilibri, la gravetat i la física bàsica, però també el senyor gran, el senyor petit, la dona barbuda, la dona de dos caps… I ens hem quedat amb aquells homes i dones que desafien el sentit comú amb aquells exercicis que podem anomenar d’esport no competitiu. Hi ha un complement oposat a aquesta perfecció, que són els pallassos, amb la missió de fer riure la gent, una feina molt antiga, que ja trobem en temps dels faraons, o amb Sant Filemó i Sant Genís, pallassos professionals que van morir en el circ a l’època de l’emperador romà Dioclecià. La cultura és l’art capaç de modificar la vida i el pensament de les persones, que sempre vol ser dominada per la burgesia, que hi posa la seriositat. Això està relacionat amb el terme dels “agelastes”, “la gent que no sap riure”. Avui estem plens d’agelastes, sobretot entre les classes dirigents, que menyspreen el bon humor i el riure.

Els millors espectadors de circ són els infants?
Per poder riure amb plenitud i per poder expressar els teus sentiments sense vergonya, hem d’agafar l’adult que ens hem imposat tots i arraconar-lo. I què veiem al circ? Pares, tiets i avis que porten un salconduit per entrar, que són els seus infants. I és així que es retroben moltes vegades amb aquesta persona naïf que ja no sabien que tenien a dins.

Pallassos sense fronteres continua en plena activitat.
Sí. Avui hem tingut la notícia feliç que hem aconseguit fer arribar una maleta carregada de jocs malabars i maquillatges a Gaza a través de la frontera egípcia. Pallassos sense Fronteres té des del 1995 la Medalla d’Or al Mèrit Cultural Palestí.

Quins són els efectes del circ i els pallassos sobre aquests infants en situació de guerra o de desastre humanitari?
Hem fet estudis amb la Universitat de Psicologia de Bellaterra. L’efecte és la resiliència. Hem rebut nombrosos feedbacks al llarg de tots aquests anys. Una senyora un dia ens va explicar que ella havia assistit essent nena al nostre primer espectacle a Croàcia. Va quedar tan impactada, que cada any, el 26 de febrer celebren aquell dia.

Back To Top
Search