skip to Main Content

“El format clàssic perd pistonada i no és suficient”

Parlam amb Mercè Pinya, periodista i antiga redactora d’aquesta casa, sobre el panorama audiovisual en català.

A més d’estar al capdavant de la comunicació de l’Ajuntament de Manacor, ets periodista de formació i has passat per molts mitjans de comunicació diferents: com valores la situació del català als mitjans de comunicació del nostre entorn?
La presència del català als mitjans del nostre entorn és molt limitada, per no dir, residual. Hi ha IB3 i l’Informatiu Balear, en format audiovisual. En digital n’hi ha alguns més, però de caire generalista només hi ha l’Ara Balears. Després sí que és ver que a mitjans locals el català és més present. Tota la premsa forana és encara un valor de resistència del català, però en general són petites gotes dins un oceà copat pel castellà.

I en tot el panorama audiovisual en general?
Si bé és cert que les noves plataformes de contingut audiovisual i també les xarxes socials són una oportunitat per fer créixer la presència del català, la sensació és que costa molt. Tenc una filla de 4 anys i anar al cinema en català és gairebé impossible. De les plataformes, Filmin sí que té una oferta bastant àmplia en català, però és l’única i no és la més popular. El cas de la plataforma 3cat és una iniciativa que pens que hauria de seguir IB3. Està centrada en una franja d’edat específica; si es vol arribar als infants i joves, o ets a internet i apostes per continguts atractius per a ells, o no hi ha futur. Pel que fa a xarxes socials com ara YouTube, Instagram o Tik Tok, pens que és important fer veure als creadors de continguts que el català és un idioma tan vàlid com el castellà. Si el català no és a les xarxes socials ni a les plataformes, no arribarem als joves. Hi ha gent que està fent coses molt interessants i de molta qualitat, com hem pogut veure aquests dies amb el monogràfic sobre literatura que ha fet l’Escola Municipal de Mallorquí. Hem de consumir aquest tipus de contingut per fer veure que el català és una llengua que no només és a l’escola, sinó que és viva, al carrer i a internet.

Existeixen diversos mitjans informatius en català; creus que les quotes de programació en català estan garantides?
M’agradaria pensar que no hi haurà retrocessos pel que fa al català en els mitjans de comunicació públics, tot i que el panorama polític de les Illes Balears és poc esperançador en aquest sentit. Així i tot, la televisió clàssica ja ha perdut molta audiència i, si no es fan apostes decidides, com ha fet 3cat, només s’arriba a les generacions més grans, que són les úniques que encara miren la tele. Cal apostar per fer més dibuixos animats, més continguts per a joves, més formats pensats per consumir a la carta. El format clàssic perd pistonada i no és suficient.

Quin paper creus que ocupen els mitjans de comunicació en la difusió de la llengua i la configuració d’un model lingüístic?
Jo he crescut amb TV3. A ca nostra era el canal de referència, tant per als meus pares, com per a mi. Som la generació del Super 3, de n’Arale i de Bola de Drac i ara estic contenta perquè 3cat ha reprès aquesta oferta. La feina que va fer en Puyal amb les retransmissions del Barça és clara: gràcies a ell gairebé tothom va passar de dir “césped” a dir “gespa”, com a petit exemple de la tasca de normalització que pot fer un mitjà generalista. Pel que fa a les Illes Balears, la feina de l’Informatiu Balear ha estat impecable i pionera, són els que han posat les bases del model lingüístic que han tengut després tant IB3 com Ràdio i Televisió de Mallorca i els hem d’estar molt agraïts. Així i tot, i amb els canvis de consum, això ja no és suficient i cal apostar per nous formats i, insistesc, arribar als infants i als joves.

Cap a on anam? Quins reptes creus que ens hem de plantejar en aquest sentit?
Això és com la lluita contra el canvi climàtic: podem apel·lar a la nostra responsabilitat individual, dir que hem d’apostar per continguts en català, consumir diaris en català, plataformes en català, etc., però si la tendència generalitzada és la contrària i no hi ha una aposta per enfortir els mitjans de comunicació públics i diversificar continguts, no basta. Ara bé, jo anim totes les persones que passen pena per la situació del català, que se subscriguin a revistes, diaris i continguts en català.

Back To Top
Search