Skip to content

“Si només veus el que cerques, després et sorprens que hi pugui haver gent que pensi diferent de tu”

Maria Bel Pocoví va fer feina a la delegació territorial de TVE a les Balears els anys 1997. 1998 i 1999, i va arribar a presentar també l’Informatiu Balear.

Com va ser la teva arribada a TVE?
Va ser un moment en què només feien l’Informatiu Balear i TVE cercava ampliar la finestra a les comunitats autònomes que no tenien televisions autonòmiques. Jo vaig començar fent un reportatges a un programa que es deia Rèpor. Em record que tirava molt cap a Manacor. Férem Sant Antoni quan Manacor encara no era un referent d’aquesta festa. Parlàrem de la torre dels Enagistes. I record també que férem un reportatge i una tertúlia amb perleres antigues.

Però també arribares a presentar l’Informatiu Balear.
Sí. Em varen dir que volien agafar gent per presentar els informatius de cap de setmana. Cercaven gent que tengués una bona dicció en català. Vaig fer una prova i em vaig trobar presentant l’informatiu, jo que no tenia ganes de presentar res… Vaig comenar al principi amb Joan Carles Muntaner, per no estar tan tota sola. Era molt intens, perquè era tot el dia allà de dijous a diumenge i de vuit a vuit per omplir un informatiu, perquè els caps de setmana érem molt poquets.

Hi havia preocupació pel model lingüístic.
Sí. Molta. A mi em corregiren un poc la “que” manacorina, i la vaig haver de matisar. Ara s’ha amplificat tant la necessitat de periodistes que no miren tan prim.

És un poc tot. Fan falta periodistes, i de cada vegada hi ha menys gent competent oralment en llengua catalana.
Sí, i record que quan vaig estudiar la llengua catalana era una assignatura important a la nostra carrera. Ara no ho sé. Record que els caps de setmana també havia de sortir a fer carrer. Una vegada em varen demanar que fes un in situ en castellà per Madrid i Conxa Rosillo em va cridar al seu despatx perquè li havien demanat “quin es esta niña extranjera que trabaja con vosotros”, perquè no identificaven el meu castellà.

El pes i la influència de la vostra feina era enorme. Avui aquell concepte de televisió ha desaparegut, gairebé.
El problema és que ho pots veure a la carta. Jo m’he comprat una tele grossa perquè vull veure bé les pel·lícules, però l’únic que veig a la tele, i no sempre, perquè m’emmalaltesc, són els informatius. Avui les plataformes van davant. Fins i tot els més vells ja en manegen. I amb la ràdio igual. Si som a ca nostra i xerren de futbol, em pos un podcast.

Deu tenir coses bones, això de poder triar, també.
Sí, perquè de cada vegada pots fer una tria més personalitzada. La part negativa és que només veus el que cerques i després et sorprens que hi pugui haver gent que pensi diferent de tu.

Back To Top
Search