El mite d’Aurora Picornell

Els historiadors David Ginard i Maria Eugènia Jaume analitzen la importància d’haver trobat les restes de la sindicalista del Molinar a Son Coletes i de com es va convertir en símbol del comunisme, feminisme i progressime

Aurora Picornell va néixer l’any 1912 a la barriada palmesana del Molinar en una família marcadament d’esquerres i comunista. “I el nom que li varen posar és molt significatiu: Aurora té unes connotacions lligades al moviment obrer i al republicanisme d’aquell temps, una imatge d’un futur esplendorós, de canvi”, explica el doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears i autor de l’obra Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol, David Ginard Féron.

De professió era sastressa. Però des de ben jove es va involucrar en causes socials i polítiques. Va formar part de la Lliga Laica de Mallorca, de les joventuts comunistes, se’n va encarregar del secretariat de la dona del Partit Comunista de les Balears, va ser la vicepresidenta de la federació de sastres i sastresses, va impulsar el Socorro Rojo a Mallorca i va ser la promotora del primer dia de la dona treballadora a les Illes. També escrivia a Ciutadania i Nuestra Palabra.

També destacava per ser una bona oradora. De fet, al míting del dia de la dona del 1936 a la Casa del Poble a Palma hi varen assistir unes 2.000 persones. Uns fets que no eren habituals en aquella època i fan que alguns sectors de la societat “es plantegin fer-li un homenatge públic”, diu Ginard.

Per la gran rellevància que havia adquirit, va ser una de les primeres persones detingudes després que triomfàs el cop d’estat a Mallorca. Va ser empresonada el 19 de juliol “a la secció de dones dins la presó provincial de Palma, als Caputxins, i després la traslladaren a la presó habilitada al carrer de Can Sales fins que la Nit de Reis del 37 va ser assassinada” i així es va crear el mite, recorda l’expert.

Símbol, icona i mite

El conjunt de tot plegat va propiciar que Aurora Picornell esdevingués símbol i llegenda. El doctor en història explica que en “un context de franquisme i durant la primera transició, les forces polítiques necessiten tenir un model referencial i Aurora Picornell té tota una sèrie d’elements icònics que tenen una gran força; el seu nom, la seva trajectòria, les circumstàncies de la seva mort i les imatges que es conserven d’ella li donava unes capacitats importants per ser simbolitzada per la gran transcendència que ha tengut a Mallorca com a model referencial del comunisme, el feminisme, el sindicalisme i el progressisme”.

“És un símbol molt plural de les idees progressistes, moviment obrer i feminista”, sentencia.

La sorpresa

Es tracta d’una icona que ha sobreviscut 85 anys i que avui ha tornat a cobrar vida. Sempre s’havia pensat i es tenia la certesa que les restes d’Aurora Picornell estaven a Porreres. Però han estat a Son Coletes, a Manacor. Una troballa que ha sorprès a “tots els historiadors i antropòlegs”, explica la historiadora llorencina experta en camps de concentració Maria Eugènia Jaume Esteve. Al que afegeix que” no pot ser una grata sorpresa perquè va ser un afusellament, tot i que si que ho és poder-la tornar a la família”.

“Marca un abans i un després, és una persona que ha estat cercada durant molts d’anys i marca una fita històrica; totes les persones són igual, però és un mite que ens respon a la pregunta de si també les feien desaparèixer encara que fossin referents i ha quedat constància que sí que les enterraven”, assegura Jaume. Una idea compartida per Ginard, qui afirma que haver-la trobada és una manera de “tancar el cercle” i “un exemple més de com es pot ampliar la documentació respecte de la repressió”.

La ploma

Jaume i Ginard destaquen que a devora les restes es va trobar la seva ploma estilogràfica. “És l’única ploma que s’ha trobat devora el cos d’una dona, la resta, que són una dotzena, s’han torbat devora homes”, explica el doctor. Un fet insòlit que, puntualitza Jaume, “determina el referent intel·lectual que n’Aurora era, trobar la ploma és trobar el seu esperit, trobar-la a ella com a sindicalista i defensora dels drets de la dona treballadora”.