“El padrí va estar tres dies seguits fora moure’s del llit de la nina… i la va curar”

Pere Blanquer Pascual, del Serral, (Manacor, 1932-2019) era un home que en va veure de tots colors. I era el nét del curander Mateu Moreió, cèlebre ne el seu temps. Mirau, si no, que ens contava no fa gaire.

En aquesta casa (propera al puig de Son Galiana) hi va viure el vostre padrí, Mateu Pascual, Moreió, qui va ésser el curander manacorí més important. El seu prestigi era tan enorme que fins i tot alguns metges suplicaren el seu ajut…
Tothom el tenia en palmes d’or (1). Mira si tenia anomenada, que el metge Lliteres Vell el va venir a cercar perquè tenia una filla molt malalta i no li endevinava el mal. En Lliteres Vell li va pregar que anàs a veure la filla. El padrí tenia por que els metges el cuassin, però en Lliteres tant li va pregar que a la fí hi va consentir. El padrí va estar tres dies seguits fora moure’s de devora el llit de la nina, i la va curar…

La seva fama era immensa. Persones ben empeses d’anys m’han contat que la Costa de son Mas en ocasions anava plena de carros que acudien a visitar l’amo en Mateu.
Venia un fas (2) de carros. No és creguedor la gentada que anava a veure’l. Ara m’has d’escoltar bé! De vegades hi havia una teringa de devers cinquanta carros que feien coa. Ei!, això vist meu, és bo de dir cinquanta carros!. Venien malalts de pertot arreu, d’Artà, de Son Servera, de Capdepera, de Llorito, de l’altre cap de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i tot que venia gent… entre setmana anava a jeure a una casa que tenia davant l’estitut (sic), en el carrer de l’Aigua, els malalts hi anaven. De jovençà ja curava…

Deien que l’amo en Mateu tenia la facultat de predir el futur. Fins i tot va predir el dia de la pròpia mort…
El dia abans de morir-se va dir a ma mare i a la tia Maria: “Demà no hi seré. Aniré a estar amb els altres”, i l’endemà es va morir. Em fa cara que el padrí era esperetista (sic)… veus la nina de la foto que està penjada a aquesta paret?

Sí. Quí és?
Era una germana de mon pare, estava malalta. El padrí va dir “podeu córrer el que vulgueu però en canviar l’edat, morirà”, i als dotze anys es va morir. Deien que quan venia un malalt sabia que tenia aquella persona sense tocar-la. Es posava assegut davall una figuera que hi havia davant les cases, mirava la persona i no deia “coc” (3). La mirava una bona estona. Inspeccionava la persona i sabia quin mal tenia…

El dia de l’enterrament del vostre padrí feren l’acompanyament (4) 112 carros, una cosa mai vista a Manacor. Aquest dia va tenir lloc un fet sorprenent per a molts…
El padrí va deixar escrit que quan es morís, se l’havien d’endur a braços, però el varen venir a cercar amb un cotxe. Quan el cotxe anava a les cases, es va aturar en sec i ja no va arribar. Se’l varen haver d’endur a braços… patia d’ofegor. Abans de viure a Son Galiana va viure a Son Mas. Li va caure un carro damunt els pits i va haver d’estar estirat dos anys a Son Mas, ajagut, i això que havia de surar dos infants. Li costava alenar, quan hi havia xaloc patia, deia “me moriré, me moriré!”. Tots resàvem…. quan feia el servici (militar), en aquell temps donaven tocs si no creien. Ell es va espenyar el braç ben a posta, ho sabia fer, per mor d’això el donaren d’inútil. Quan va ésser a ca seva es va tornar compondre el braç…

Creia en Déu?. Practicava la religió catòlica?
Sí. Deia “no necessit ofici, he fet les coses ben fetes”. Deia “cadascú pagarà dels seus” (5). Em record que el vespre, el primer era passar el rosari, encara que tengués visites. Si xerraven el temps de passar el rosari, tornava començar…

Cobrava doblers per a curar els malalts?
No. No demanava res, li donaven la voluntat però ell no ho volia, deia “vós ho heu de mester”. Era un home probe (sic) que anava a missa amb els calçons apedaçats. De vegades deia a qualcú “duu aquests doblers a aquella gent que passen rusca. No diguis que jo els t’he donats”. Sempre enviava qualcú…

Com era el seu caràcter?
Era un home ben pastat, era curandero i pagès. Deia que quatre hores li bastaven per dormir. No xerrava gaire. Era molt estalviador, no volia eixalbar (6) la casa. Posava calç i terra. Els vespres feia senalles de llata. El padrí tornava boiet pels arbres, deia “quan no fan els alts, fan els baixos” (7), però això ja són altres cinc-centes…

El factor sorpresa era un dels remeis que aplicava l’amo en Mateu…
En va venir un que els metges li varen dir que no tenia cura. El padrí li va dir: “Ves-te’n i quan arribis a ca teva seràs mort”. Aquell va girar cul amb coa (8) i va partir escapat però del regiró es va compondre, la sang li va fer un “giro” i es va curar…. deia que cantar anava bé per llevar segons quines malalties…

Tenia fama de ser un gran herbolari…
Sí. Un pic varen venir quatre homes de Felanitx amb una al.lota. Varen dir: “Els metges ens han dit que aquesta al·lota no té cura”. Els va dir “si feis el que jo us diré, es curarà”. No sé quines herbes li va donar i aquella al.lota se va curar…per aclarir la sang receptava bullidures d’herba beteta. Per a abaixar la sang, herba privada. Per a les pedres, trencapedra. Per als refredats, sàlvia. Pels cops, coques de llevamans, vauma, mollera roquera, vinagre i segó, tot mesclat i encalentit i s’ho posen damunt el cop. Per als cops també es posaven argila i vinagre… Un temps, per compondre el ventre prenien sopes agres, ho sabies?

No. Què eren les “sopes agres”?
Les sopes agres era un suc d’arrels de porrassa, de magraner, d’arrels de romeguer, de moltes arrels. Per enviar-se aquell suc tan fort de gust ho mesclaven amb llesques primes de pa, com que fer sopes, i s’ho menjaven. Les sopes agres eren per compondre el ventre… Ara em recorda una cosa, a tu que t’agrada saber coses d’un temps! Ho sabies que aquí, a son Galiana, hi varen viure soldats?

No. No ho sabia!
Idoi sí. A damunt de tot, per allò d’en Caramany hi vivien desset soldats. Em pens que hi estaren devers un any perquè quan va acabar el “moviment” (la guerra civil) havien de fer una mina per posar canons a dalt de Son Galiana per si tornaven envestir els rojos, però no varen arribar a fer res. Els soldats es llogaven, feien de bracers (9) per les finques per arreplegar quatre duros, sempre n’hi havia un que vetlava per si compareixia el capità. Feien quatre doblers per les finques i anaven llépols.

Ho crec, que anaven llépols…

Glossari

1. Tenir en palmes d’or: tenir en gran apreci. 2. Un fas de carros: una gran quantitat de carros. 3. No dir “coc”-pronunciat amb o oberta-: no dir absolutament res. 4.Fer l’acompanyament: Acom-panyar un mort al cementeri. 5. Cadascú pagarà dels seus: cadascú respondra dels seus actes davant Déu. 6. Eixubar: dialectalisme d’eixalbar o eixaubar: posar ciment o morter a una paret. 7. Quan no fan els alts, fan els baixos: quan no es treballa en els arbres, es treballa la terra. 8. Girar cul amb coa: girar 180 graus. 9. Fer de bracer: treballar amb la força dels braços.