La qüestió migratòria va ser el principal tema de debat del ple de setembre. Els dos partits de l’oposició, PP i VOX, presentaven una moció perhom i les dues, per sort, varen ser rebutjades.
La primera que es dugué a debat va ser una còpia d’allò que marquen les direccions autonòmiques i estatals del Partit Popular per rebutjar la política migratòria estatal a Mallorca. Demanant l’entrada de Frontex, fent referència al desbordament de l’IMAS i la manca de suport per part de l’estat, el PP al·legava sobretot motius econòmics per no poder atendre les persones que arriben en Pastera a les Illes Balears així com per acollir menors estrangers. Uns motius econòmics que intentaven maquillar amb certs valors com ara citar una de les principals ONGs en l’atenció de persones migrants, Caminando Fronteras o usant termes com “crisi” o “drama” humanitari.
Ara bé, la defensa que la líder popular manacorina va fer de la moció va deixar clar que en aquest cas la humanitat no regia la direcció. “És una qüestió de capacitat, no d’humanitat” deia i afegia que “tots els 21 que som aquí voldríem ser molt més solidaris”. Idò que intentin cercar estratègies per ser-ho, si és el que voldrien.
Podria semblar repetitiu, però VOX tampoc es va fer enfora de l’estil que marca el seu partit per presentar una moció adaptada a Manacor, però que es podria traslladar a qualsevol part de l’estat. Una moció que proposava consultar als manacorins sobre “l’obertura d’un centre de menes/immigrants il·legals” a Manacor, suposadament a la plaça de les Verdures. I aquí hi ha diversos elements que és important tenir en compte.
El primer, l’ús de la paraula MENA, que ja de per si, deshumanitza els infants als quals es vol referir.
El segon, la ignorància que demostren demanant en una moció que no s’obrin centres d’acollida de menors quan, d’una banda, aquesta no és una competència municipal i de l’altra, quan ja fa anys que n’hi ha d’oberts i no ha passat absolutament res de dolent. El quart, el poder que tenen aquests tipus de discursos per alimentar rumors i notícies falses així com la falsa vinculació malintencionada entre immigració il·legal, inseguretat i convivència. Finalment, i potser el més flagrant és el comentari fora de micro en què Sureda deia “que se’n vagin a morir-se a ca seva”. Desafortunat i mesquí.
Dues mocions que alimenten l’odi i la ignorància entre els habitants de Manacor i que fan que ens demanem qui volem ser com a societat: la societat dels uns i els altres? La societat dels de fora i els d’aquí? La societat dels 8 llinatges enfront dels nouvinguts? Des d’aquesta publicació advocam per una que se centri en la humanitat, la convivència i el respecte a la vida i als drets humans. Evidentment, no són només les mocions les que alimenten aquesta intolerància: calen polítiques d’acollida, integració i cohesió. Unes polítiques que no han arribat a Manacor sota els colors de cap partit polític i que de cada vegada són més necessàries que mai: com més triguem a arromangar-nos i a posar fil a l’agulla, més grossa, complicada i feixuga serà la feina a fer.
I parlant d’humanitat, no podem evitar avui fer un apunt sobre la població palestina que continua patint les conseqüències dels atacs continuats de l’estat d’Israel. Nosaltres tenim la nostra posició ben clara i els qui ens llegiu habitualment ja sabeu de la passió d’aquesta publicació per l’ús d’un llenguatge el més adequat i precís possible. Les paraules ens signifiquen, ens ajuden a entendre, ens situen en el món. En aquest cas, però, farem una excepció i la farem per la desesperació que ens atorguen les raons humanitàries: si no li voleu dir genocidi a un atac continu sobre cases, població civil i hospitals, no li ho digueu. Si no li voleu dir genocidi a utilitzar la fam com a arma de guerra, no li ho digueu. Si no voleu fer cas a l’opinió de diverses agències de la Organització de les Nacions Unides, a ONGs i a la majoria d’acadèmics experts en genocidi, no li ho digueu. Però per favor, feis qualque cosa perquè no hi hagi més morts en aquesta massacre. Perquè no sumem ni una persona més a les gairebé 65.000 mortes. Perquè no sumem cap infant més dels gairebé 20.000 que ja no hi són. Digueu-li com vulgueu, però feis qualque cosa.
